Gamma-glutamiltransferasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'enzimGamma-glutamiltransferasa
Identificadors
Número EC2.3.2.2 Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades
IntEnzIntEnz view Modifica el valor a Wikidata
BRENDABRENDA entry Modifica el valor a Wikidata
ExPASyNiceZyme view Modifica el valor a Wikidata
KEGGKEGG entry Modifica el valor a Wikidata
MetaCycmetabolic pathway Modifica el valor a Wikidata
PRIAMprofile Modifica el valor a Wikidata
Estructures PDBRCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum Modifica el valor a Wikidata

La gamma-glutamiltransferasa (també γ-glutamiltransferasa, GGT, gamma-GT, gamma-glutamiltranspeptidasa;[1][2] EC 2.3.2.2) és una transferasa (un tipus d'enzim) que catalitza la transferència dels grups funcionals gamma-glutamil des de molècules com el glutatió a un acceptor que pot ser un aminoàcid, un pèptid o aigua (formant glutamat).[2][3]:268 La GGT té un paper clau en el cicle gamma-glutamil, una via per a la síntesi i degradació del glutatió, així com dels fàrmacs i els xenobiòtics desintoxicació.[4] Altres línies d'evidència indiquen que la GGT també pot exercir un paper pro-oxidant, amb efectes reguladors a diversos nivells en la transducció del senyal cel·lular i la patofisiopatologia cel·lular.[5] Aquesta transferasa es troba en molts teixits, el més habitual és el fetge, i té importància en medicina com a marcador diagnòstic.

Importància clínica[modifica]

La GGT s'utilitza principalment com a marcador diagnòstic de l'hepatopatia. La determinació sèrica elevada es pot trobar en malalties del fetge, de les vies biliars, pàncrees i ronyons.[6][7] Normalment s'observen elevacions latents de GGT en pacients amb infeccions cròniques per hepatitis vírica que solen tardar 12 mesos o més a presentar-se.

Els resultats de les proves individuals s'han d'interpretar sempre utilitzant l'interval de referència del laboratori que va realitzar la prova, tot i que els intervals de referència d'exemple són 15-85 UI/L per als homes i 5-55 IU/L per a les dones.[8] La GGT és similar a la fosfatasa alcalina en la detecció de malalties del tracte biliar. De fet, els dos marcadors es correlacionen bé, tot i que hi ha dades contradictòries sobre si la GGT té una millor sensibilitat.[9][10] En general, la determinació de les fosfatases alcalines encara és la primera prova per valorar una possible dificultat o interrupció del pas de la bilis (colèstasi). El principal valor de la GGT sobre les fosfatases alcalines està a comprovar que les elevacions de GGT són, de fet, degudes a una malaltia biliar; Les fosfatases alcalines també poden augmentar en determinades malalties òssies, però la GGT no ho fa.[10]

Consum d'alcohol[modifica]

La GGT s'eleva per la ingestió de grans quantitats d'alcohol. Tanmateix, la determinació d'alts nivells d'activitat de la GGT sèrica total no és específica de l'abús d'alcohol,[11] i la mesura de les transaminases alanina-aminotransferasa, l'aspartat-aminotransferasa i el quocient AST/ALT complementen aquesta informació.[12]

Referències[modifica]

  1. Denominacions dels enzims segons Termcat.
  2. 2,0 2,1 «gamma-Glutamyl transpeptidase from kidney». Methods in Enzymology, 113, 1985, pàg. 400–19. DOI: 10.1016/S0076-6879(85)13053-3. PMID: 2868390.
  3. «Gamma glutamyl transferase». Critical Reviews in Clinical Laboratory Sciences, 38, 4, agost 2001, pàg. 263–355. DOI: 10.1080/20014091084227. PMID: 11563810.
  4. «Gamma-glutamyltransferase: nucleotide sequence of the human pancreatic cDNA. Evidence for a ubiquitous gamma-glutamyltransferase polypeptide in human tissues». Biochemical Pharmacology, 43, 12, juny 1992, pàg. 2527–33. DOI: 10.1016/0006-2952(92)90140-E. PMID: 1378736.
  5. «Prooxidant reactions promoted by soluble and cell-bound gamma-glutamyltransferase activity». Methods in Enzymology, 401, 2005, pàg. 484–501. DOI: 10.1016/S0076-6879(05)01029-3. PMID: 16399404.
  6. Fine, A.; McIntosh, W. B. «Elevation of Serum Gamma-Glutamyl Transpeptidase in End-Stage Chronic Renal Failure» (en anglès). Scottish Medical Journal, 20, 3, maig 1975, pàg. 113–115. DOI: 10.1177/003693307502000309. ISSN: 0036-9330. PMID: 242073.
  7. Endre, Zoltán H.; Pickering, John W.; Walker, Robert J.; Devarajan, Prasad; Edelstein, Charles L.; Bonventre, Joseph V.; Frampton, Christopher M.; Bennett, Michael R.; Ma, Qing «Improved performance of urinary biomarkers of acute kidney injury in the critically ill by stratification for injury duration and baseline renal function» (en anglès). Kidney International, 79, 10, 02-05-2011, pàg. 1119–1130. DOI: 10.1038/ki.2010.555. ISSN: 0085-2538. PMC: 3884688. PMID: 21307838.
  8. Mannion, Ciaran M. General Laboratory Manual. Department of Pathology, Hackensack University Medical Centre, 2012, p. 129 [Consulta: 20 febrer 2014]. 
  9. «Gamma-glutamyl transpeptidase in diseases of the liver and bone». American Journal of Clinical Pathology, 60, 5, novembre 1973, pàg. 672–8. DOI: 10.1093/ajcp/60.5.672. PMID: 4148049.
  10. 10,0 10,1 «Serum gamma-glutamyl transpeptidase activity as an indicator of disease of liver, pancreas, or bone». Clinical Chemistry, 18, 4, abril 1972, pàg. 358–62. DOI: 10.1093/clinchem/18.4.358. PMID: 5012259.
  11. «Determination de la gamma-glutamyl transpeptidase senque des ethyliques a la suite du sevrage». Clin Chim Acta, 56, 2, 1974, pàg. 169–73. DOI: 10.1016/0009-8981(74)90225-3. PMID: 4154814.
  12. «A high performance gel filtration chromatography method for gamma-glutamyltransferase fraction analysis». Analytical Biochemistry, 374, 1, març 2008, pàg. 1–6. DOI: 10.1016/j.ab.2007.10.025. PMID: 18023410.