Retaule de Sant Pere de Púbol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Retaule de sant Pere de Púbol)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaRetaule de Sant Pere de Púbol
Martorell-PerePubol.jpg
Tipus quadre i retaule
Artista Bernat Martorell
Data creació 1437
Tècnica Pintura al tremp d'ou sobre taula
Estil gòtic català
Col·lecció Museu d'Art de Girona, Girona
Modifica dades a Wikidata

El Retaule de Sant Pere Púbol és un retaule obra del pintor Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) que va realitzar-lo pels volts de 1437. Procedent de l'església parroquial de Sant Pere de Púbol, constitueix una de les peces més remarcables del gòtic català. Actualment s'exposa al Saló del Tron del Museu d'Art de Girona junt amb altres peces retaulístiques destacables de l'època com el Retaule de Sant Miquel de Cruïlles de Lluís Borrassà.

En la taula central apareixen els comitents de l'obra Bernat de Corbera, la seva esposa Margarida de Campllong i el seu fill Francesc als peus de Sant Pere, al qual és dedicat aquest retaule.

Contracte[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 1368 el castell de Púbol i la jurisdicció del poble estava en mans dels Campllong, una poderosa família empordanesa. Tot i que l'autèntic promotor del Retaule de Púbol va ser Bernat de Corbera, s'ha de valorar el paper que va prendre la seva muller Margarida de Campllong avessada al mecenatge i a la promoció artística pròpies dels grans llinatges del segle XV. Per citar algunes de les empreses patrocinades pels Corbera s'ha de remarcar el 1347 el sufragament de les columnes del baldaquí de la Catedral de Girona, o anys més tard la contractació del pintor Honorat Borrassà. El zenit d'aquesta activitat promotora arribà amb l'encàrrec del gran Retaule de Sant Pere de Púbol, una obra monumental i ambiciosa símbol de poder i legitimització dels seus comitents que apareixen representats a la taula central.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La part més destacable del contracte estableix les condicions del que Bernat Martorell havia de representar-hi. Sovint per a certs programes o representacions artístiques calia el guiatge de persones familiaritzades amb els cicles iconogràfics. Cal citar l'assessorament d'un personatge d'ofici avui encara desconegut, Jaume Canyelles, molt possiblement un religiós. Aquest va prendre un paper important en l'elecció de l'esquema de l'obra junt amb Bernat de Corbera. Entre altres coses, es va estipular que el cicle hagiogràfic de Sant Pere es representés repartit en les sis taules que formen els carrers laterals del retaule:

Carrer esquerre:

  • Escena de la Vocació
  • Lliurament de les claus
  • Judici davant Neró

Carrer dret:

  • Alliberament de la presó Mamertina de Roma
  • Quo vadis
  • Caiguda de Simó el Mag
  • Crucifixió de Pere

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Exposición de Primitivos Mediterráneos, Barcelona 1952. San Pablo en el arte español, Madrid 1964. Exposición de Arte Sacro Antiguo, Girona 1965. Ruta Monumental del Bajo Ampurdán, la Bisbal 1970.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Molina i Figueras, Joan. Bernat Martorell i la tardor del gòtic català. El context artístic del retaule de Púbol., 2003. ISBN 84-393-6058-4.