Presó Mamertina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (it) Carcere Mamertino  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Presó i jaciment arqueològic | |||
| Artista | Anc Marci | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Localització | via del Clivio Argentario, 1 - Roma | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Lloc web | musei.beniculturali.it… | |||
_-_Facciata_(Mamertinum).jpg)
La presó Mamertina o Tullianum era una presó de l'antiga Roma, actualment situada sota l'església de sant Josep dels Fusters (en italià: San Giuseppe dei Falegnami), al districte del Campitelli i a prop del Fòrum Romà.[1]
Història[modifica]
Segons la tradició aquesta presó va ser excavada al segle vii aC als peus del turó Capitolí en temps del rei Anc Marci amb la intenció de fer una cisterna per recollir les aigües d'una deu que hi havia allí.[2] Amb el rei Servi Tul·li es va fer una ampliació per convertir-la en presó i d'ell va adoptar el nom de Tullianum[3][4] o, segons altres de la deu d'aigua, que en llatí arcaic es diu tullius.[5]
L'empresonament a Roma va començar sent un càstig temporal anomenat nexum per a persones que no pagaven els seus deutes, segons consta a les Lleis de les dotze taules[6] i també era el lloc d'espera mentre s'executava una sentència, però de vegades es feia un abús allargant aquest temps sense motius i quan això passava era molt durament criticat.[7]
En temps de l'emperador Tiberi es va fer una nova ampliació.
A l'edat mitjana va ser anomenada carcer Mamertina, sembla que per la proximitat d'un temple dedicat a Mart, ja que Mamers era un antic nom d'aquest déu.[5]
Es tractava d'un edifici de dos nivells de profunditat i segons l'historiador Sal·lusti era un lloc insalubre, l'interior del qual feia repulsió.[8]
Personatges notables empresonats[modifica]
L'empresonament però es va donar en pocs casos, ja que generalment es preferia fer un arrest domiciliari i en cas d'estrangers d'alt rang se'ls evitava aquesta humiliació, ficant-los a la casa d'un romà que els custodiava.[9][nota 1]
Entre els personatges de renom que hi van estar tancats es coneixen els següents:
- Gai Ponci, líder dels samnites el 292 aC.
- Quint Plemini (204 aC) propretor, per intentar incendiar la ciutat.
- Jugurta (104 aC) rei de Numídia, qui va morir de fam en negar-se a menjar mentre estava a la presó.
- Publi Corneli Lèntul Sura, (63 aC) per la seva participació en la conspiració de Catilina.
- El cabdill dels gals Vercingetòrix (46 aC) va estar pres durant sis anys abans de ser executat en una desfilada triomfal de Juli Cèsar i la resta de presos gals uns mesos després.
- Luci Eli Sejà (31 dC) abans de la seva execució.
- Alguns simpatitzants dels Gracs (finals del s. II aC) hi van patir empresonament, entre ells un àugur anomenat Herennius Siculus que es va donar un cop al cap xocant contra un arquitrau de la presó i va morir abans de poder-se executar la sentència.[10]
- Els apòstols Pau i Pere. Una llegenda assegurava que sant Pere havia batejat els homes que el vigilaven en aquesta presó fent rajar aigua del terra, però a l'Enciclopèdia Catòlica es diu que tal cosa és falsa, ja que aquesta deu ja existia amb anterioritat.[11] Al segle xix se'ls va dedicar un altar.
Estudis arqueològics[modifica]
La sala superior és de forma trapezoïdal i va ser construïda amb blocs de tuf que daten del segle ii aC. Una escala duia al pis inferior fet amb blocs de peperino[12][nota 3] Tenia forma circular i el sostre en forma de cúpula truncada, probablement pels fonaments de la basílica Pòrcia, construïda en la seva proximitat l'any 184.
Es van trobar unes inscripcions amb el nom dels cònsols C. Vibius Rufinus i M. Cocceius Nerva[13] que semblen indicar que van afegir una façana de marbre a la presó cap a l'any 22 dC. Durant aquest estudi no s'ha pogut demostrar la relació per antiguitat amb el rei Sevi Tul·li.[14]
Notes[modifica]
- ↑ Alguns presoners custodiats en cases particulars eren alliberats amb el temps i passaven a formar part de la societat romana o se'ls permetia pasar a ser un membre de la família que l'havia custodiat, passant a ser un client. Altres eren custodiats per oficials romans en espera de ser exhibits en un triomf, però no al Tullianum sinó a casa de l'oficial encarregat perquè estigués apartat d'altres presos als quals pogués incitar.(Mary Beard, "The Roman Triumph", p. 134–137).
- ↑ Samuel B. Platner veu poc probable que estiguessin empresonats aquí ni tampoc la llegenda que deia que a partir del segle IV es va fer servir com a oratori.(p.100)
- ↑ Peperino és la paraula italiana que designa un tipus de roca d'origen volcànic de color gris o marronós, que conté fragment de basalt i pedra calcària amb cristalls disseminats d'augita, mica, magnetita, leucita i altres minerals semblants. Generalment s'extreia el Mont Albà, per la qual cosa també se l'anomena lapis albanus i es feia servir com a material de construcció.
Referències[modifica]
- ↑ Olivia Ercoli p.91
- ↑ Titus Livi I, 33
- ↑ Marc Terenci Varró "De Lingua Latina" V, 151
- ↑ Sext Pompeu Fest,"de Verborum Significatione" p.356
- ↑ 5,0 5,1 Samuel B. Platner, p.99
- ↑ Fergus Millar, "Condemnation to Hard Labour in the Roman Empire, from the Julio-Claudians to Constantine," en "Rome, the Greek World, and the East: Society and Culture in the Roman Empire", ed.University of North Carolina Press, 2004, vol. 2, p. 131.
- ↑ Richard A. Bauman, "Crime and Punishment in Ancient Rome" p. 23; Millar, "Condemnation to Hard Labour," p. 122, 130
- ↑ Gai Sal·lusti Crisp "Conjuració de Catilia",55
- ↑ Mary Beard, "The Roman Triumph", p. 128–131.
- ↑ Ann Thomas Wilkins, "Sallust's Tullianum: Reality, Description, and Beyond," en "Rome and Her Monuments: Essays on the City and Literature of Rome in Honor of Katherine A. Geffcken", ed.Bolchazy-Carducci, 2000, p. 108.
- ↑ Maurice Hassett, "Mamertine Prison," en "The Catholic Encyclopedia" Nova York, ed.Robert Appleton Company, 1910, vol. 9.
- ↑ Samuel B. Platner, p.100
- ↑ Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum VI.1539 = 31674; 9005
- ↑ Filippo Coarelli p.53-54
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presó Mamertina |
- A. Claridge. "Rome". Londres: ed.Oxford Archaeological Guides, 1998, p. 67-68. ISBN 019288003-9.
- Filippo Coarelli. "Guida archeologica di Roma". Verona: ed. Arnoldo Mondadori, 1984.
- Luc Duret, Jean-Paul Néraudeau. "Urbanisme et métamorphose de la Rome antique". ed. Realia, Les Belles Lettres, 2001.
- Olivia Ercoli i altres. "Roma". ed. El País. Aguilar. ISBN 84-03-59431-3.
- Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929, p. 303-305.