Leucita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralLeucita
Leucite 8.JPG
Cristalls de leucita sobre quars de Karbi Anglong, Assam, India
Fórmula química K(AlSi2O6)
Epònim blanc
Localitat tipus Mount Somma
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed. 9.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.GB.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.05
Dana 76.2.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Hàbit cristal·lí cristalls euèdrics, pseudocúbic; rarament granular, massiu
Estructura cristal·lina a = 13.056 Å, c = 13.751 Å; Z = 16
Simetria tetragonal 4/m dipiramidal
Color blanc, gris
Macles comunes i repetides en {110} o {101}
Exfoliació pobre en {110}
Fractura desigual, concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria, grassa, mat
Color de la ratlla blanca
Diafanitat translúcid
Gravetat específica 2,45 a 2,50
Densitat 2,5
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.508 nε = 1.509
Birefringència δ = 0,001
Més informació
Estatus IMA aprovat i publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1997 s.p.
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La leucita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec leukos (blanc).

Característiques[modifica]

La leucita és un aluminosilicat potàssic que es troba ordinàriament en grups de cristalls o en agregats granosos de color gris clar i de vegades groguenc o vermellós amb lluentor vítria, semitranslúcids o translúcids només en les vores. Té una duresa d'entre 5,5 i 6 a l'escala de Mohs, i una densitat de 2,5 g/cm3. Cristal·litza en el sistema tetragonal, i els cristalls tenen forma de icositetratedre regular. Aquestes formes però, s'han de considerar com un cas de mimetisme, ja que aquests cristalls estan formats per uns agregats de laminetes microscòpiques dotades de doble refracció. Escalfant-los a 265 °C, aquests cristalls es tornen isòtrops i regulars. Però al refredar-se apareix de nou en ells la birefringència i l'estructura abans esmentada. La leucita es descompon fàcilment, produint caolí i les solucions de compostos sòdics la converteixen en analcima, una altra zeolita.

Formació i jaciments[modifica]

La leucita es troba únicament en roques eruptives d'origen terciari més modern. És un dels components principals de certs basalts, traquites i fondites, encara que de vegades només amb ajuda del microscopi es poden reconèixer en aquestes roques. Es pot trobar associada a altres minerals, com nefelina, natrolita i analcima.

Varietats[modifica]

El germanat-leucita és una varietat artificial de leucita en la que el silici es troba reemplaçat per germani, donant la fórmula KAlGe2O6.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Leucite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].
  2. «Germanate-leucite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].