Leucita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralLeucita
Leucite 8.JPG
Cristalls de leucita sobre quars de Karbi Anglong, Assam, India
Fórmula químicaK(AlSi2O6)
Epònimblanc modifica
Localitat tipusMount Somma (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.9.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.GB.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.05 modifica
Dana76.2.2.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·lícristalls euèdrics, pseudocúbic; rarament granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 13.056 Å, c = 13.751 Å; Z = 16
Simetriatetragonal 4/m dipiramidal
Colorblanc, gris
Maclescomunes i repetides en {110} o {101}
Exfoliaciópobre en {110}
Fracturadesigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, grassa, mat
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcid
Gravetat específica2,45 a 2,50
Densitat2,5
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.508 nε = 1.509
Birefringènciaδ = 0,001
Més informació
Estatus IMAaprovat i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Codi IMAIMA1997 s.p. modifica
Referències[1]

La leucita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec leukos (blanc).

Característiques[modifica]

La leucita és un aluminosilicat potàssic que es troba ordinàriament en grups de cristalls o en agregats granosos de color gris clar i de vegades groguenc o vermellós amb lluentor vítria, semitranslúcids o translúcids només en les vores. Té una duresa d'entre 5,5 i 6 a l'escala de Mohs, i una densitat de 2,5 g/cm3. Cristal·litza en el sistema tetragonal, i els cristalls tenen forma de icositetratedre regular. Aquestes formes però, s'han de considerar com un cas de mimetisme, ja que aquests cristalls estan formats per uns agregats de laminetes microscòpiques dotades de doble refracció. Escalfant-los a 265 °C, aquests cristalls es tornen isòtrops i regulars. Però al refredar-se apareix de nou en ells la birefringència i l'estructura abans esmentada. La leucita es descompon fàcilment, produint caolí i les solucions de compostos sòdics la converteixen en analcima, una altra zeolita.

Formació i jaciments[modifica]

La leucita es troba únicament en roques eruptives d'origen terciari més modern. És un dels components principals de certs basalts, traquites i fondites, encara que de vegades només amb ajuda del microscopi es poden reconèixer en aquestes roques. Es pot trobar associada a altres minerals, com nefelina, natrolita i analcima.

Pseudoleucita[modifica]

La pseudoleucita és el nom que rep un producte d'alteració de la leucita, el el qual, l'ortòclasi, la nefelina, l'analcima i/o la caolinita, formen un pseudomorf del mineral. Algunes roques, com ara les fergusites, es componen majoritàriament (70%) d'aquest producte.[2][3]

Varietats[modifica]

El germanat-leucita és una varietat artificial de leucita en la que el silici es troba reemplaçat per germani, donant la fórmula KAlGe2O6.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucita
  1. «Leucite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].
  2. «Pseudoleucite: Pseudoleucite mineral information and data.». [Consulta: 24 desembre 2017].
  3. «Pseudoleucite - The Mineral and Gemstone Kingdom» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].
  4. «Germanate-leucite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].