Analcima

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralAnalcima
Analcime, Aegirine, Natrolite-225835.jpg
Analcima amb aegirina i natrolita, de Mont Saint-Hilaire, Rouville Co., Québec (mida: 78 mm x 65 mm x 53 mm)
Fórmula química Na(AlSi2O6)·H2O
Localitat tipus Etna Volcanic complex
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 09.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.GB.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.27
Dana 77.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic; pot ser tetragonal, ortoròmbic o monoclínic depenent del grau d'ordenació
Hàbit cristal·lí típicament en cristalls, en general trapezoedres, també massiu a granular
Color blanc, groc, vermellós, gris
Macles polisintètic a [001], [110]
Exfoliació {001} molt imperfecta
Fractura desigual, subconocïdal
Duresa 5 a 5,5
Lluïssor vítria, mat
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcid
Gravetat específica 2,24 a 2,29
Densitat 2,2 a 2,3
Propietats òptiques isotròpic; anòmalament biaxial (-)
Índex de refracció n = 1.479 - 1.493
Fusibilitat 3,5
Altres característiques feblement piezoelèctrica; dèbilment electrostàtica quan es frega o s'escalfa
Més informació
Estatus IMA aprovat, nom preferit i published before 1959
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

L'analcima és un mineral de la classe dels silicats; dins d'aquests pertany als tectosilicats, concretament a les escapolites. També pertany al grup de les zeolites. L'analcima és l'anàleg de sodi de la pollucita, amb la que formma la sèrie Analcima-Pollucita. També forma una sèrie amb la wairakita. Anomenada així l'any 1797 per Rene Just Haüy, del grec ανάλκιμος (analkimos), "feble" o "sense força", en al·lusió a la debilitat de la càrrega electrostàtica desenvolupada quan el mineral s'escalfa o es frega.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Es classifica generalment com una zeolita, però estructuralment i químicament és més similar als feldespatoides. Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en druses o en agregats compactes o terrosos; d'exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris. Té duresa 5,5 i pes específic 2,24. La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d'aigua; d'aquí que sigui rarament pur. Sota l'acció de l'àcid clorhídric pren consistència de gel.[3]

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es presenta com a mineral primari a les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita, així com a altres roques ígnies alcalines. També es troba farcint cavitats i vesícules associada a prehnita, calcita i a altres zeolites. A Catalunya s'ha trobat analcima a Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp (Tarragona) i a la Roca de Sant Julià, a Montardit de Dalt (Pallars Sobirà, Lleida).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Analcima Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Handbook of Mineralogy, Mineral Data Publishing
  2. 2,0 2,1 «Analcime» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 febrer 2014].
  3. Analcima Enciclopèdia Catalana