Ortosa (mineral)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ortosa

Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats
Fórmula química KAlSi3O8
Nickel-Strunz 9.FA.30
Dana 76.1.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Hàbit cristal·lí prismes curts, tabular, usualment massiu, granular, macles
Estructura cristal·lina a = 8.5632(11) Å, b = 12.963(14) Å, c = 7.299(11) Å, β = 116.073(9)°
Color incolora, verdosa, rosa, blanca, groga, gris
Macles Carlsbad, Baveno-Manebach
Exfoliació és exfoliable (làmines)
Fractura perfecta {001}, bona {010}
Tenacitat trencadís
Duresa 6
Lluïssor vítria, nacrada
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcid
Gravetat específica 2.563
Densitat 2.55 - 2.63
Magnetisme no
Referències [1][2]
Varietats més comunes
adularia lluïsor vítria; translúcida o transparent

L'ortosa, o ortoclasa, és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), del grup dels feldspats. És un dels minerals formadors de les roques més abundants en l'escorça terrestre. També es coneix amb el nom de feldspat o feldspat ortosa, però aquests noms no són del tot correctes, ja que no defineixen al mineral sinó a un grup de minerals del qual l'ortosa en forma part.

El nom de l'ortoclasa deriva dels termes grecs ortho i klasis, que signifiquen «recte» i «trencament», respectivament («trencament recte»). Això es deu a l'exfoliació característica d'aquest mineral, que és perfecta segons dos plànols gairebé ortogonals entre si.

L'ortosa apareix en forma de grans arrodonits o en seccions de cristalls ben formats. Quan cristal·litza ho fa en prismes columnars, de vegades de grans dimensions, que fins i tot es poden arribar a mesurar en tones de pes. Són comuns les macles (agregats geomètrics) de dos vidres i, entre elles, les més habituals són les de Baveno-Manebach, en els cristalls prismàtics, i la de Carlsbad, formada per dos cristalls tabulars.

El color característic de l'ortosa és el rosa carn, més o menys intens, però també pot ser blanca, grisa, vermellosa o, més rarament, groga o blava.

Varietats[modifica | modifica el codi]

La varietat més comuna de l'ortosa és l'adulària, típica dels massissos alpins. Es caracteritza per la seva brillantor, més vítria que la de l'ortosa, i per ser translúcida (i fins i tot transparent). Pot presentar, a més, inclusions d'altres minerals alpins, com clorita, hematites, rútil, actinolita, etc. Cristal·litza a temperatures inusualment baixes, en venes hidrotermals, el que fa difícil d'apreciar en quin sistema cristal·litza. Aquestes propietats la fan apta per a la talla i la confecció de caboixons. Es va descriure per primera vegada a les muntanyes Adula de Suïssa.

La valencianita és un tipus d'adulària que es troba a la mina Valenciana (Guanajuato, Mèxic).

Paragènesi[modifica | modifica el codi]

Tant l'ortosa com l'adularia s'associen als altres minerals que formen el granit, és a dir, el quars (cristall de roca, fumat o ametista) i la mica moscovita, encara que també a molts altres com l'andalusita, l'epidot, l'actinolita, el beril, la turmalina o l'albita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Orthoclase». Mindat. [Consulta: 11 d'agost de 2013].
  2. «Orthoclase Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 11 d'agost de 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ortosa (mineral) Modifica l'enllaç a Wikidata