Paracelsiana

Paracelsiana
Fórmula química	Ba(Al₂Si₂O₈)
Epònim	Celsiana i para-
Localitat tipus	Pedreres de marbre de Candoglia, Candoglia, Mergozzo, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.04
Dana	76.1.5.1
Heys	16.12.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,07 Å; b = 9,58 Å; c = 8,57 Å; β = 90,01°
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	incolor a blanc, groc clar
Macles	sí
Exfoliació	pobre {110}
Fractura	subconcoidal
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,570 nβ = 1,582 nγ = 1,587
Birefringència	δ = 0,017
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe, Mg, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pcls
Referències

La paracelsiana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del feldespat. Rep el nom del terme grec para, "proper", i celsiana, en al·lusió a la seva relació amb aquesta espècie mineral.

Característiques

La paracelsiana és un silicat de fórmula química Ba(Al₂Si₂O₈). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paracelsiana pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les pedreres de marbre de Candoglia, al terme municipal de Mergozzo, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Benallt, a la localitat de Rhiw (comtat de Gwynedd, Gal·les), i a la mina Arschitza, a Iacobeni (Província de Suceava, Romania). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.