Sanidina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralSanidina
Sanidine.jpg
Sanidine - Puy de Sancy, Monts-Dore massif, Puy-de-Dôme, Auvergne, França. (5x4.5cm)
Fórmula química(K,Na)(Si,Al)4O8
Epònimplat i aparença visual Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDrachenfels Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.01.01.02
Propietats
Sistema cristal·líMonoclínic - Prismàtic H-M Symbol (2/m) Space Group: C 2/m
Hàbit cristal·líCristalls tabulars, pot ser acicular
Grup espacialgrup espacial 12 Modifica el valor a Wikidata
ColorIncolora a blanca
MaclesCarlsbad twinning common
Exfoliació{001} perfecte, {010} bo
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,52
Propietats òptiquesBiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.518 - 1.525 nβ = 1.523 - 1.530 nγ = 1.525 - 1.531
Birefringènciaδ = 0.007
Angle 2VMesura: 18° - 42° (baix); 15° - 63° (alt)
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La sanidina és un mineral que pertany a la classe dels silicats (tectosilicats), i dins d'aquesta classe al grup dels feldespats potàssics.[1] Va ser descoberta l'any 1808 a la muntanya Drachenfels prop de Königswinter, a Alemanya,[4] el seu nom deriva de les paraules del grec "sanis" tauleta i "idos" veure, fent menció al seu hàbit tabular. Com a sinònims es troben: gränzerita, rhyacolita o riacolita.

Característiques[modifica]

Correspon a una varietat formada a alta temperatura de feldespat potàssic,[1] essent un alumino-tecto-silicat de potassi i sodi, sense anions addicionals. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'albita (NaAlSi3O8), en la qual la substitució gradual del potassi pel sodi va donant els diferents minerals de la sèrie. Acostuma a dur com impureses: ferro, calci, sodi i aigua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sanidina pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments[modifica]

La sanidina és un mineral molt comú en forma de cristalls incolors o blancs en roca volcànica de tipus àcid.[5]

S'ha trobat en nòduls d'eclogita en la kimberlita.

Pot portara com impureses els minerals: quars, plagioclasa sòdica, moscovita, biotita, hornblenda i magnetita.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sanidine Handbook of Mineralogy
  2. [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-3521.html Mindat.org
  3. [enllaç sense format] http://www.webmineral.com/data/Sanidine.shtml Webmineral data
  4. Klaproth, M.H., 1810. "Chemische Untersuchung des glasigen Feldspaths vom Drachenfels, Beiträge zur chemischen Kenntniss der Mineralkörper, Fünfter Band, Rottmann Berlin, 12-18.
  5. sanidine, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanidina