Lucas Cranach el Vell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lucas Cranach el Vell
Lucas Cranach d. Ä. 063.jpg
Autorretrat a l'edat de 77 anys (1550), a la Galeria Uffizi, Florència
Naixement 4 d'octubre de 1472(?}
Kronach (Oberfranken)
Mort 16 d'octubre de 1553 (als 81 anys)
Weimar
Sepultura Cementiri de Jaume (Jakobsfriedhof)(Weimar)
50° 59′ 0″ N, 11° 19′ 40″ E / 50.98333°N,11.32778°E / 50.98333; 11.32778Coord.: 50° 59′ 0″ N, 11° 19′ 40″ E / 50.98333°N,11.32778°E / 50.98333; 11.32778
Ocupació Pintor, gravador
Polític, empresari
Cònjuge Bàrbara Brengbier
Fills
Activitat professional
Moviment Renaixement
Obres destacades
Lucas Cranach d.Ä. - Martin Luther, 1528 (Veste Coburg).jpg
Retrat de Martín Luter per Cranach (1529, Uffizi)
Signatura

Lloc web http://www.lucascranach.org

Lucas Cranach el Vell (en alemany, Lucas Cranach der Ältere) (Kronach, Alta Franconia,1472Weimar, 1553) va ser un pintor, gravador, empresari i polític.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Casa Cranach a Weimar

Va ser un dels quatre fills de Hans Sunder, nomenat Hans Maler, un modest pintor i Anna Hübner.[2] S'ha datat el seu naixement tradicionalment el 4 d'octubre de 1472, però per manca de documents provants, recerques més recents situen el seu naixemen «vers 1475».[3] Hi ha poca informació sobre la seva jovenesa i els seus anys de companyó nomada.[4] Va ser aprenent al taller del seu pare. Durant els seus anys de rodamón va passar a Viena, on va començara signar les seves obres amb Lucas Cranach o LC, com es pronunciava el nom de la seva ciutat natal. És pare del també pintor Lucas Cranach el Jove (1515-1586).

Sepultura a Weimar

Es va casar a Gotha amb una pubilla anomenada Bàrbara Brengbier. L'abril del 1505, després del seu casament, l'elector Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», el va convidar a Weimar i contractar com pintor. Sota Frederic III i els seus successors Joan el Constant (1468-1532) i Joan Frederic I de Saxònia (1503-1554) va esdevenir el pintor de la noblesa de Saxònia i de la reforma protestant.[2]

L'obra coneguda més antiga de Cranach, és un retrat del doctor en Dret Johann Reuss (pintura existent al Museu Nacional Germànic de Nuremberg), datat el 1504. A partir d'aquesta data, es coneixen molts detalls de la vida de Cranach i les seves múltiples activitats en diversos quefers; Al costat del seu taller d'imaginer i gravador, va crear un petit imperi empresarial: l'apoteca com monopoli de Wittenberg, una llibreria, una imprenta amb privilegi d'imprimir bíblies i una taverna. Va publicar moltes obres de Martí Luter.

La relació entre l'artista-empresari i el reformador ha sigut documentada des de l'any 1520, època a la qual va retratar Luter amb l'hàbit d'agustí; cinc anys després, Cranach va assistir a les noces de Martí amb Catalina de Bora i va ser padrí del seu fill gran. Va intervenir activament en el moviment protestant, al cercle dels humanistes a l'entorn de Philipp Melanchthon a la Universitat de Wittenberg i en qualitat de regidor i de burgmestre de Wittenberg, càrrec que exercí el 1537, i del 1540 a 1544. El 1524 va acompanyar Frederic cap a Nuremberg, on va coincidir amb Albert Dürer.[2]

Joan Frederic I de Saxònia va esdevenir el comandant de la Lliga Smalkalda. Després de la desfeta contra l'exèrcit catòlic de Carles V a la batalla de Mühlberg (1547), va ser fet presoner primer condemnat a mort va ser graciat per l'intervenció d'altres elects i prominents com Cranach. Cranach va acompanyar Joan Frederic a Augsburg durant el seu captiveri on va conèixera Ticià, cridat a la capital de Suàbia per a retratar al príncep Felip (més tard Felip II). Alliberat el seu protector i amic el 1552, Cranach va seguir-lo iestablír-se a Weimar, ciutat a la qual va morir el 16 d'octubre del 1553.

La seva sepultura es troba al cementiri de l'església de Jaume (Jakobsfriedhof). a Weimar. La seva botiga va continuar explotat pels seus descendents fins al 1871 quan va ser destruïda per un incendi.

Defensa del luteranisme i exili[modifica | modifica el codi]

D'una fe religiosa inicialment catòlica, Cranach el Vell va passar a donar suport ferventment al luteranisme, i promoure amb els seus retrats i gravats la fama internacional de Martí Luter i Philipp Melanchthon. En alguns gravats, Cranach va semblar ridiculizar el Papa i a la Casa d'Habsburg. Arran de la derrota de les tropes protestants davant Carles V en la batalla de Mühlberg (1547), l'elector Joan Frederic I va ser capturat i enviat a l'exili a Weimar, i Cranach l'hi va acompanyar.

Obra[modifica | modifica el codi]

Cranach ocupa un lloc destacat en la pintura alemanya, i si bé es critica per alguns la concepció del dibuix i la perspectiva, no es pot deixar de lloar la gracia innocent que amaguen la majoria de les seves obres, compostes i pintades dintre dels cànons més castissament germànics; la seva força i talent d’expressió, s'afirma en els retrats dels personatges implicats en el moviment protestant provocat per Luter, del qual va ser un fidel i entranyable amic i les idees del qual van influïr poderosament en les composicions religioses dels últims anys de la seva vida. La seva obra (realitzada sense dubte amb l'ajuda de nombrosos deixebles i especialment el seu fill Hans) és molt copiosa, comprenen nombrosos quadres religiosos, retrats, paisatges, escenes de caça i una notable col·lecció de nuus.

Lucas Cranach i el seu equip van elaborar prop de cinc mil obres d'art, de les quals només unes mil perduren avui dia. El nombre exacte d'obres és desconegut, com que no s'ha emprès cap investigació per al recompte de les mateixes.

La presència dels Cranach (el Vell i els seus fills) era relativament escassa als museus d'Espanya, fins a l'obertura del Museu Thyssen-Bornemisza a Madrid, que posseeix un nodrit fons. Altres museus espanyols amb les seves obres són el Museu del Prado, el MNAC de Barcelona, Museu Lázaro Galdiano i el Museu de Belles Arts de Sevilla.

Arxiu digital Lucas Cranach[modifica | modifica el codi]

Des del 2009, la Facultat de Restauració i de Conservació de la Universitat Politècnica de Colònia i la fundació Museum Kunstpalast de Düsseldorf van començar publicant un arxiu digital sobre Lucas Cranach, que conté unes 1.300 pintures, 12.200 dibuixos i gravats, 850 documents digitalitzats dels instituts i uns 345 documents d'arxiu d'època digitalitzats i transcrits. Una vintena d'instituts, museus i gal·leries que tenen obres de Cranach participen al projecte.[5]

Relació no exhaustiva de l'obra de Cranach[modifica | modifica el codi]

A més posseeixen obres de Cranach els museus, galeries, palaus i:

Obres descrites a la Viquipèda[modifica | modifica el codi]

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

Cranach Digital Archive

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lucas Cranach el Vell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Girshausen, Theo Ludwig. «Cranach, Lucas der Ältere» (en línia). Neue Deutsche Biographie, volum 3, 1957, pàg. 395-398.
  3. Schepers, Elisabeth. «Die Maler von Kronach;». A: Lucas Cranach – Ein Maler-Unternehmer aus Franken. Catàleg de l'exposició a la Festung Rosenberg (en alemany), 1994, p. 44-51. 
  4. «Über Lucas Cranach den Älteren» (en alemany). Cranach Digital Archive. Stiftung Museum Kunstpalast, Düsseldorf / Cologne University of Applied Sciences, 2015. [Consulta: 25 de juliol del 2015].
  5. Cranach Digital Archive, (alemany), (anglès), 2009 i enllà
  6. Enciclopèdia Espasa, Volum 15, pàgines 1485-86, ISBN 84 239-4515-4)
  7. Nota: La llista dels propietaris o depositaris dels quadres anteriors, pot variar en funció de les compravendes.