Frederic III de Saxònia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrederic III de Saxònia
Frederic el Savi
Kurfürst-Friedrich-III-von-Sachsen.jpg
Retratat per Lucas Cranach el Vell el 1532
 príncep elector de Saxònia
1486 – 1525
Joan el Constant (germà) →
Dades biogràfiques
Naixement 17 de gener de 1463
Castell Hartenfels aTorgau
Mort 5 de maig de 1525(1525-05-05) (als 62 anys)
Lochau
Sepultura Tots Sants de Wittenberg
Religió Església Catòlica
Altres dades
Títol Duc de Saxònia
Membre de
Dinastia Branca Ernestina
Cònjuge (Anna Weller)
amant
Fills (cap fill legítim)
Pares Ernest de SaxòniaElisabet de Baviera
Germans
Parents
Premis i reconeixements
Rosa d'Or del Papa (1518)
Modifica dades a Wikidata

Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia del 1486 fins a la seva mort. Era el fill gran del príncep elector Ernest de Saxònia (1441–1486) i d'Elisabet de Baviera (1443–1484), filla del duc Albert III.[1][2] Tot i tener uns fills amb la seva amant Anna Weller, eixida d'una família plebeua, a la seva mort, el seu germà Joan el Constant li va succedir.

Va fundar la Universitat de Wittenberg i protegir Martí Luter que hi era professor. En convidar i contractar el pintor-empresari Lucas Cranach el Vell va estimular les arts. Malgrat la seva vida privada non conforme amb les regles catòliques del matrimoni, el papa Lleó X li va atorgar el 1518 la Rosa d'Or, el guardó de mèrit més important de l'església catòlica, en esperar que lliurarès Martí Luter a qui havia donat refugi al Wartburg. Per la seva persistència tranquil·la i el seu refús de lliurar Luter, ni al papa, ni a l'emperador, va obtenir l'epítet «el Savi».

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic III de Saxònia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Frederic III de Saxònia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Flathe, Heinrich Theodor «Friedrich III. der Weise, Kurfürst von Sachsen» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, Volum 7, 1878, pàg. 779–781.