Philipp Melanchthon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPhilipp Melanchthon
PhilippMelanchthon.jpg
Retrat per Lucas Cranach el Vell, 1543
Dades biogràfiques
Naixement Philipp Schwartzerdt
16 de febrer de 1497
Bretten, prop de Karlsruhe (Baden-Württemberg
Mort 19 d'abril de 1560(1560-04-19) (als 63 anys)
Wittenberg (Saxònia-Anhalt)
Educació Universitats de Heidelberg, Tübingen i Wittenberg
Alma mater Universitat de Heidelberg
Universitat de Tübingen
Es coneix per Renovador de l'Església
Alçada 150 cm
Activitat professional
Ocupació astrònom, teòleg, escriptor, catedràtic d'universitat i astròleg
Mestres Johannes Reuchlin, Johannes Stöffler i Pallas Spangel
Influències de Martí Luter
Obra
Obres destacades Loci communes (Principis de base)
Oratio pro Luthero (apologia de Luter)
Confessio Augustana
Estudiants de doctorat Johann Hommel
Altres dades personals
Cònjuge Katharina Krapp (1497-1557)
Pares Georg Schwartzerdt (1459-1508)
Catharina Schurff (1476/77-1529)
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Philipp Melanchthon, (nom hel·lenitzat de Philipp Schwartzerdt) (16 de febrer 149719 d'abril del 1560) fou un professor i teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va jugar un paper clau a la Reforma Luterana i va esdevenir el líder del luteranisme després de la mort de Luter.[1]

Era el fill gran d'una família benestant. Són pare Georg era un armer, que va morir després d'una llarga malaltia quan Philipp tenia onze anys. Aquesta mort prematura i sobretot la convicció religiosa del seu pare en l'adversitat van marcar molt el jove Philipp.[2]

Frontis dels Loci communes d'una edició del 1552

Aviat va ser influït pel luteranisme. Ja el 1519 a la seva disputatio per a obtenir el grau de baccalaureus va defensar els principis de sola scriptura, el que vol dir que per a elle només compten els texts de la bíblia, les «escriptures» i no la tradició ulterior i sola fides i va refusar el dogma de la transsubstanciació. El 1530 va escriure la Confessio Augustana (1530), un escrit encara fonamental de les esglésies luteranes i que va ser presentat a la Dieta d'Augsburg el 25 de juny del 1530 com un text de concòrdia amb el catolicisme.[2] Amb la seva obra Oratio pro Luthero (Arenga a favor de Luter) va oposar-se al teòleg del vaticà Tomaso Radini. Va intentar de mitjançar en el conflicte entre Luter i Erasmus.

Des del 1529 va activar-se políticament. Va acompanyar l'elector Joan el Constant de Saxònia a l'assemblea de protesta (Protestationsreichtstag) dels prínceps alemanys seguidors del protestantisme a Espira, i des d'aleshores va esdevenir un portaveu respectat a totes les assemblees. Va ser un humanista i pedagog reconegut, tant en vida com després va ser una autoritat reconeguda, sobretot perquè va reeixir a convèncer el món acadèmic de a la reforma protestant.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Loci communes rerum theologicarum 1521
  • Unterricht der Visitatoren an die Pfarrherren im Kurfürstentum Sachsen 1527
  • Confessio Augustana 1530
  • Apologie des Augsburgischen Bekenntnisses 1531
  • Traktat über die Gewalt und den Primat des Papstes 1537
  • Von der Kierchen und alten Kierchenleren; Das die Fursten aus Gottes beuelh vnd gebot schuldig sind; Widder den unreinen Bapsts Celibat und verbot der Priesterche, 1540 (Digitalització)
  • Tetrabiblos 1553 (Traducció al llatí de l'obra de Claudi Ptolemeu) ISBN 978-3-925100-17-8

Uns monuments destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Philipp Melanchthon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Stupperich, Robert «Melanchthon, Philipp». Neue Deutsche Biographie, volum 16, 1990, pàg. 741-745.