Philipp Melanchthon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Philipp Melanchthon
PhilippMelanchthon.jpg
Retrat per Lucas Cranach el Vell, 1543
Naixement Philipp Schwartzerdt
16 de febrer de 1497
Bretten, prop de Karlsruhe (Baden-Württemberg
Mort 19 d'abril de 1560 (als 63 anys)
Wittenberg (Saxònia-Anhalt)
Educació Universitats de Heidelberg, Tübingen i Wittenberg
Es coneix per Renovador de l'Església
Obres notables Loci communes (Principis de base)
Oratio pro Luthero (apologia de Luter)
Confessio Augustana
Cònjuge Katharina Krapp (1497-1557)
Pares Georg Schwartzerdt (1459-1508)
Catharina Schurff (1476/77-1529)

Philipp Melanchthon, (nom hel·lenitzat de Philipp Schwartzerdt) (16 de febrer 149719 d'abril del 1560) fou un professor i teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va jugar un paper clau a la Reforma Luterana i va esdevenir el líder del luteranisme després de la mort de Luter.[1]

Era el fill gran d'una família benestant. Són pare Georg era un armer, que va morir després d'una llarga malaltia quan Philipp tenia onze anys. Aquesta mort prematura i sobretot la convicció religiosa del seu pare en l'adversitat van marcar molt el jove Philipp.[2]

Frontis dels Loci communes d'una edició del 1552

Aviat va ser influènciat pel luteranisme. Ja el 1519 a la seva disputatio per a obtenir el grau de baccalaureus va defendre els principis de sola scriptura, el que vol dir que per a elle només compten els textes de la bíblia, les «escriptures» i no la tradició ulterior i sola fides i va refusar el dogma de la transsubstanciació. El 1530 va escriure Confessio Augustana (1530) un escrit encara fonamental a les esglésies luteranes i que va ser presentat a la Dieta d'Augsburg el 25 de juny del 1530 com un text de concòrdia amb el catolicisme.[2] Amb la seva obra Oratio pro Luthero (Arenga a favor de Luter) va oposar-se al teòleg del vaticà Tomaso Radini. eqVa assatjar de mitjançar en el conflicte entre Luter i Erasmus.

Des del 1529 va activar-se políticament. Va acompanyar l'elector Joan el Constant de Saxònia a l'assemblea de protesta (Protestationsreichtstag) dels prínceps alemanys aficionats del protestntisme a Espira, i des d'aleshores va esdevenir un portaveu respectat a totes les assemblees. Va ser un humanista i pedagog reconegut, tant en vida com després va ser una autoritat reconegutda, sobretot perquè va reeixir a convèncer el món acadèmic per a la reforma protestant.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Loci communes rerum theologicarum 1521
  • Unterricht der Visitatoren an die Pfarrherren im Kurfürstentum Sachsen 1527
  • Confessio Augustana 1530
  • Apologie des Augsburgischen Bekenntnisses 1531
  • Traktat über die Gewalt und den Primat des Papstes 1537
  • Von der Kierchen und alten Kierchenleren; Das die Fursten aus Gottes beuelh vnd gebot schuldig sind; Widder den unreinen Bapsts Celibat und verbot der Priesterche, 1540 (Digitalització)
  • Tetrabiblos 1553 (Traducció al llatí de l'obra de Claudi Ptolemeu) ISBN 978-3-925100-17-8

Uns monuments destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Philipp Melanchthon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Stupperich, Robert. «Melanchthon, Philipp». Neue Deutsche Biographie, volum 16, 1990, pàg. 741-745.