La Bella Dorment (conte)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreLa Bella Dorment
(en) Sleeping Beauty Modifica el valor a Wikidata
Prince Florimund finds the Sleeping Beauty - Project Gutenberg etext 19993.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusconte-tipus Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorcap valor Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte de fades Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Obra derivadaThe Sleeping Beauty Quartet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Segell alemany del 1964

El tema de La bella dorment i més literalment La Bella dorment del bosc o La Bella del bosc dorment apareix oficialment sota forma de conte el 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone de Giambattista Basile. El 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. El 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Charles Perrault, al Kinder- und Hausmärchen, amb el títol de "La Princesa Rosa, la Bella Dorment". L'adaptació al català de la rondalla alemanya Dornröschen feta per Carles Riba va designar el personatge principal del conte de la Bella Dorment de la versió dels Germans Grimm amb el nom floral d'"Englantina", exactament talment com es va fer a Islàndia i a la resta de llengües. Tanmateix, els traductors moderns del conte al català han renunciat a dir Englantina o Englantineta a la Bella Dorment, la princesa protagonista i també a la rondalla, i han passat a dir-ne La bella dorment que, en realitat, s'hauria de reservar per a la versió de Walt Disney (Sleeping Beauty), per a la versió d'en Charles Perrault (La Belle au bois dormant) i també per a la versió dels Germans Grimm (Dornröschen). El conte de la Bella Dorment tant el de Charles Perrault com el dels Germans Grimm s'ha adaptat a nombrosos mitjans al llarg del temps.

Argument[modifica]

Una dolça i bonica princesa coneguda com la Bella Dorment és maleïda des del dia del seu naixement per una bruixa malvada o una fada malvada: si en fer quinze o setze anys es punxa el dit amb un fus d'una filosa, llavors la Bella Dorment, la princesa protagonista de la història es morirà. Una fada bona i padrina intenta treure-li el poder mig trencant l'encanteri de la bruixa o fada malvada i el reformula mig trencant-lo dient que la princesa protagonista de la història, la Bella Dorment, en fer quinze o setze anys i punxar-se el dit, no es morirà, sinó que caurà adormida en un son profund durant cent anys, fins que tingui relacions amb un príncep que realment l'estimi i que realment superi diversos perills per trobar-la, el qual l'alliberarà i el despertarà del seu somni profund de mort amb un petó d'amor veritable. Aquesta versió bàsica ha patit modificacions en les successives reedicions, que han anat complicant la història de la Bella Dorment, la princesa protagonista de la història.

Anàlisi[modifica]

El conte sembla un recull de motius anteriors amb una nova narrativa. La princesa protagonista, la Bella Dorment, que cau en un somni màgic de mort després de punxar-se el dit amb el fus d'una filosa quan compleix quinze o setze anys, creat per la maledicció d'una bruixa o una fada malvada, i que més tard és despertada pel seu príncep amant després de parir el seus dos fills bessons, un noi i una noia, amb el príncep es troba ja al Perceforest medieval. També apareix en aquesta història la benedicció inicial a l'inici de la vida que intenta espatllar un ser malèfic.

S'ha volgut buscar una interpretació psicoanalítica en aquesta història: la princesa protagonista, la Bella Dorment, quan fa quinze o setze anys es punxa el dit amb el fus d'una filosa (forma fàl·lica) i li surt la sang del dit (la menstruació, però també la pèrdua de la virginitat) i llavors reposa (l'embaràs del seu futur espòs, el príncep) fins que desperta com a mare, embarassada d'un nen i una nena, dos fills bessons. Crítiques feministes[1] veuen el símbol misògin de la passivitat de la princesa protagonista, la Bella Dorment (que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra).

El fet que la princesa protagonista, la Bella Dorment, es punxi el dit cosint amb el fus de la filosa quan compleix quinze o setze anys ve de les referències mitològiques (el fil de la vida, les parques...). El conte seria, doncs, un exemple de la inevitabilitat del destí,[2] el que intenta conjurar el rei i la seva esposa, la reina, però al no poden impedir el seu pare i la seva mare, el rei i la reina, que la seva filla, la princesa protagonista, la Bella Dorment, trobi el fus amb la filosa per punxar-se el dit quan compleix quinze o setze anys. Igualment, la bruixa o la fada malvada del seu bateig recorda la deessa Eris (filla de Nix), qui enfadada per no haver estar convidada a un casament desencadena una guerra amb la Poma de la Discòrdia.

Referències[modifica]

  1. Tatar, Maria (2014). "Show and Tell: Sleeping Beauty as Verbal Icon and Seductive Story". Marvels & Tales. 28 (1): 142–158.
  2. Bettelheim, Bruno. The Uses of Enchantment: The Meaning and Importance of Fairy Tales. New York: Vintage Books, 1975
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bella Dorment
Vegeu texts en català sobre La Bella Dorment (conte) a Viquitexts, la biblioteca lliure.