La Bella Dorment (conte)

De Viquipèdia
Infotaula de llibreLa Bella Dorment
(fr) La Belle au Bois Dormant
(pt) Talia Sol y Luna
(en) Sleeping Beauty
(fr) La belle au bois dormant Modifica el valor a Wikidata
Prince Florimund finds the Sleeping Beauty - Project Gutenberg etext 19993.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusconte de fades i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autoranònim Modifica el valor a Wikidata
Llenguavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Publicacióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
EdicióLa bella addormentata nel bosco (en) Tradueix, Ra Bela Indromenzada inze l bosco (it) Tradueix, La belle au bois dormant (en) Tradueix, The Sleeping Beauty in the Wood (en) Tradueix, The Sleeping Beauty in the Wood (en) Tradueix, The Sleeping Beauty in the Wood (en) Tradueix, The Sleeping Beauty in the Wood (en) Tradueix i The Sleeping Beauty (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte i conte de fades Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Obra derivadaThe Sleeping Beauty Quartet (en) Tradueix i La Bella Dorment Modifica el valor a Wikidata

El tema de La bella dorment i més literalment La Bella dorment del bosc o La Bella del bosc dorment apareix oficialment sota forma de conte el 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone de Giambattista Basile. El 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. El 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder- und Hausmärchen, amb el títol de "Rosaspina". L'adaptació al català de la rondalla alemanya Dornröschen feta per Carles Riba va designar el personatge principal del conte amb el nom floral d'"Englantina", exactament talment com es va fer a Islàndia i a la resta de llengües. Tanmateix, els traductors moderns del conte al català han renunciat a dir Englantina o Englantineta a la protagonista i a la rondalla, i han passat a dir-ne La bella dorment que, en realitat, s'hauria de reservar per a la versió de Walt Disney (Sleeping Beauty), per a la d'en Charles Perrault (La Belle au bois dormant) i també per a la versió dels Germans Grimm (Dornröschen). El conte s'ha adaptat a nombrosos mitjans al llarg del temps.

Argument[modifica]

Una dolça i bonica princesa coneguda com la Bella Dorment és maleïda per una bruixa o fada malvada en el dia del seu naixement: si en fer quinze o setze anys es punxa el dit amb un fus d'una filosa, morirà. Una fada bona intenta treure-li poder mig trencant l'encanteri i el reformula dient que la princesa, la Bella Dorment, en fer quinze o setze anys i punxar-se el dit, no morirà, sinó que caurà adormida en un son profund durant cent anys, fins que tingui relacions amb un príncep que realment l'estimi i superi diversos perills per trobar-la, i que l'alliberarà despertant-la del seu somni profund de mort amb un petó d'amor veritable. Aquesta versió bàsica ha patit modificacions en les successives reedicions, que han anat complicant la història.

Anàlisi[modifica]

El conte sembla ser un recull de motius anteriors amb una nova narrativa. La princesa que cau en un somni màgic i que és despertada pel seu amant després de parir el seus fills es troba ja al Perceforest medieval. També apareix en aquesta història la benedicció inicial a l'inici de la vida que intenta espatllar un ser malèfic.

S'ha volgut buscar una interpretació psicoanalítica en aquesta història: la princesa protagonista, la Bella Dorment, quan fa quinze o setze anys es punxa el dit amb el fus d'una filosa (forma fàl·lica) i li surt la sang del dit (la menstruació, però també la pèrdua de la virginitat) i llavors reposa (l'embaràs del seu futur espòs, el príncep) fins que desperta com a mare, embarassada d'un nen i una nena. Crítiques feministes[1] veuen el símbol misògin de la passivitat de la princesa protagonista, la Bella Dorment (que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra).

El fet que es punxi el dit cosint ve de les referències mitològiques (el fil de la vida, les parques...). El conte seria, doncs, un exemple de la inevitabilitat del destí,[2] el que intenta conjurar el rei, però no pot impedir que la seva filla trobi la filosa. Igualment, la bruixa del seu bateig recorda la deessa Eris (filla de Nix), qui enfadada per no haver estar convidada a un casament desencadena una guerra amb la Poma de la Discòrdia.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bella Dorment
Vegeu texts en català sobre La Bella Dorment (conte) a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  1. Tatar, Maria (2014). "Show and Tell: Sleeping Beauty as Verbal Icon and Seductive Story". Marvels & Tales. 28 (1): 142–158.
  2. Bettelheim, Bruno. The Uses of Enchantment: The Meaning and Importance of Fairy Tales. New York: Vintage Books, 1975