La Bella Dorment (conte)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreLa Bella Dorment
Prince Florimund finds the Sleeping Beauty - Project Gutenberg etext 19993.jpg
Tipus conte de fades i Stoff (literature)
Fitxa tècnica
Autor sense valor
Detalls de l'obra
Gènere conte
Modifica dades a Wikidata
Segell alemany del 1964

El tema de La bella dorment i més literalment La Bella dorment del bosc o La Bella del bosc dorment apareix oficialment sota forma de conte el 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone de Giambattista Basile. El 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. El 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder- und Hausmärchen, amb el títol de "Rosaspina". L'adaptació al català de la rondalla alemanya Dornröschen feta per Carles Riba va designar el personatge principal del conte amb el nom floral d'"Englantina", exactament talment com es va fer a Islàndia i a la resta de llengües. Tanmateix, els traductors moderns del conte al català han renunciat a dir Englantina o Englantineta a la protagonista i a la rondalla, i han passat a dir-ne La bella dorment que, en realitat, s'hauria de reservar per a la versió de Walt Disney (Sleeping Beauty) i per a la d'en Charles Perrault (La Belle au bois dormant).

Argument[modifica | modifica el codi]

Una dolça i bonica princesa és maleïda per una bruixa dolenta o per una fada dolenta: si en fer quinze o setze anys es punxa el dit amb un fus d'una filosa cosint, es morirà. Una fada bona intenta treure-li poder mig trencant l'encanteri de la bruixa o fada dolenta i el reformula dient que la princesa en fer quinze o setze anys al punxar-se el dit amb una fus d'una filosa, no es morirà, sinó que caurà adormida en un son profund durant cent anys, fins que un veritable petó d'amor d'un príncep la despertarà (fet que aconsegueix el Príncep Encantador després de vèncer diversos perills).

Aquesta versió bàsica ha patit modificacions en les successives reedicions, que han anat complicant la història (detallant per exemple la infància de la princesa, la intervenció segona de la bruixa dolenta o fada dolenta, les aventures del príncep o l'enfrontament de la parella amb l'ogressa-sogra).

Interpretació[modifica | modifica el codi]

S'ha volgut buscar una interpretació psicoanalítica en aquesta història: la princesa quan fa quinze o setze anys es punxa el dit amb el fus d'una filosa i li surt la sang del dit (la menstruació, però també la pèrdua de la virginitat) i llavors reposa (l'embaràs) fins que desperta com a mare, embarassada de un nen i una nena pel seu futur espós, el príncep. Crítiques feministes veuen el símbol misògin de la passivitat de la princesa (que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra).

El fet que es punxi el dit cosint ve de les referències mitològiques (el fil de la vida, les parques...). El conte seria, doncs, un exemple de la inevitabilitat del destí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bella Dorment (conte) Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre La Bella Dorment (conte) a Viquitexts, la biblioteca lliure.