Virus del papil·loma humà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de nom vulgarVirus del papil·loma humà
Nom vulgar sense valor taxonòmic
Papilloma Virus (HPV) EM.jpg
Modifica dades a Wikidata

Virus del papil·loma humà (VPH) és una expressió genèrica que designa més de cent tipus de virus que infecten la pell i mucoses a humans i altres animals. Poden produir berrugues cutànies o genitals i alguns tipus de càncer.[1] Es transmet per contacte directe entre dues persones, moltes vegades en relacions sexuals (en el cas dels tipus de virus que afecten les zones genitals), amb penetració o sense. La Generalitat de Catalunya estima que un 80% de la població s'infectarà per VPH al llarg de la seva vida[1] i que possiblement és una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents.[2] Més del 90% d'infeccions d'aquests virus es curen de manera espontània.[2]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Hi ha més d'un centenar de tipus de virus del papil·loma humà. Cada un d'aquests tipus s'anomena amb les inicials "VPH" seguides d'un nombre. Cadascun pot atacar zones diferents del cos i pot tenir efectes diferents Així, n'hi ha que només produeixen berrugues (típicament el VPH 6 i el VPH 11) mentre que d'altres, considerats d'alt risc, com el VPH 16 i el VPH 18, poden provocar càncer uterí. Hi ha una quarantena d'aquests virus que afecten les mucoses, d'aquests, una dotzena poden afavorir l'aparició d'algun tipus de càncer.[2]

Exemples[modifica | modifica el codi]

  • VPH 1: afecta les plantes dels peus
  • VPH 2: afecta les mans

Vacunes[modifica | modifica el codi]

És possible dissenyar i desenvolupar vacunes (vegeu vacuna del papil·lomavirus) contra els virus. A Catalunya hom disposa de la vacuna Gardasil®; que preveu la infecció pels VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18; i la vacuna Cervarix®, que només preveu la infecció pels VPH dels tipus 16 i 18.[1]

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut recomana la vacunació de les adolescents d'una única cohort a una edat compresa entre els 11 i els 14 anys. A Catalunya, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya finança la vacunació sistemàtica a les noies de sisè de primària.[2]

És possible estar infectat per alguns VPH sense desenvolupar cap malaltia, però igualment l'infectat no malalt pot contagiar els altres. Per a les persones infectades, encara que no desenvolupin cap patologia, les vacunes no són eficaces. L'objectiu principal de les vacunes Cervarix i Gardasil és prevenir una de les causes de càncer d'úter a les dones, ja que els virus VPH 16 i VPH 18 sumen el 70% de càncers d'aquest tipus.

No s'ha estudiat el funcionament d'aquestes vacunes entre homes, ni en dones menors de nou anys o més grans de vint-i-sis.[2]

Transmissió sexual[modifica | modifica el codi]

El papil·loma humà es transmet per contacte directe entre les mucoses i/o la pell de dos individus i es contagia sobretot a les relacions sexuals, però aquest contagi es pot evitar amb l'ús del preservatiu. És necessari usar el condó també en el cas que la persona estigui vacunada, ja que la vacuna només actua sobre dos o quatre dels cent tipus de virus. De tota manera, el condó tampoc no pot evitar la transmissió de virus que afecten les zones que no cobreix.

VPH i càncer[modifica | modifica el codi]

Els diferents virus del papil·loma humà poden causar càncer de coll uterí, vulva, vagina, penis o annus, en qualsevol cas tumors relacionats amb les zones genitals d'homes i dones. Són els causants del 10% de càncers totals en les dones però de menys d'un 1% dels que afecten els homes.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

La citologia cervicovaginal, o prova de Papanicolau, permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll de l'úter produïdes pel VPH abans que es pugui desenvolupar un càncer. La prova es realitza de forma ràpida i s'agafa una mostra de les cèl·lules de la paret del coll de l'úter amb una petita espàtula a través de la vagina, sense dolor i sense causar molèsties.[3]

Actualment, es recomana fer periòdicament la citologia cervicovaginal a les dones d'entre vint-i-cinc a seixanta-cinc anys que siguin sexualment actives, i també a les dones que presenten infecció pel VIH (segons el cas, cada tres, sis o dotze mesos), atès que tenen un risc més alt de desenvolupar càncer genital.[3]

Fins fa poc es recomanava realitzar aquesta prova un cop a l'any. Però avui dia se sap que si els resultats de les dues últimes citologies són normals, la citologia cervicovaginal practicada cada tres anys ofereix el mateix nivell de seguretat en la prevenció que la realitzada anualment. Si la citologia demostra la presència de VPH, el metge o la metgessa pot demanar altres proves com una colposcòpia, que permet examinar el coll de l'úter a través d'una lupa i prendre'n mostres[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virus del papil·loma humà Modifica l'enllaç a Wikidata