Dermatoma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Visió anterior amb els dermatomes i principals nervis cutanis
Visió posterior
Dermatomes.

El dermatoma és l'àrea de la pell innervada per una arrel o nervi dorsal de la medul·la espinal. El concepte de dermatoma va sorgir com a resultat dels intents dels neuròlegs de finals del segle xix per correlacionar la fisiologia sensorial amb l'anatomia.[1]

Els nervis cutanis són els que arriben a la pell i recullen la seva sensibilitat. Cada nervi cutani es distribueix en una certa zona de pell, anomenada dermatoma.[2]

De cada segment de la medul·la sorgeixen un parell d'arrels posteriors o sensitives i un parell d'arrels anteriors o motores, que s'uneixen lateralment a nivell del foramen intervertebral per formar un nervi espinal mixt. Cadascun d'aquests innerva una franja de pell anomenada dermatoma, per això la totalitat de la superfície corporal pot considerar-se un veritable mosaic de dermatomes.[3]

Els dermatomes estan localitzats en les regions anterior i posterior del cos i són consecutius al coll i el tors. Hi ha tants dermatomes com segments espinals, amb l'excepció de C1 que no recull informació sensitiva cutània. Cada dermatoma defineix una àrea de pell contigua, que és innervada per fibres sensitives d'almenys dues arrels posteriors, degut al fet que els dermatomes es superposen l'un sobre l'altre. D'aquesta manera, la interrupció d'una única arrel posterior no es tradueix en un dèficit sensitiu clar. Al tòrax i a l'abdomen, els dermatomes es distribueixen regularment com a discs superposats. A les extremitats, la disposició dels dermatomes és més complicada i el seu ordre és diferent en la cara anterior respecte a la part posterior de l'extremitat, a causa de la rotació embriològica dels membres a mesura que creixen des del tronc.[4]

Significat clínic[modifica]

Els símptomes que es distribueixen seguint un dermatoma (per exemple dolor, prurigen intens[5] o erupció cutània) poden indicar l'existència d'una patologia que englobi l'arrel nerviosa relacionada.[6] L'afectació de la medul·la o una infecció vírica en són exemples. El dolor referit no segueix la trajectòria definida d'un nervi cutani i, per tant, es percep sense que un dermatoma individual estigui lesionat. Normalment s'estén per una àrea més àmplia i indica una alteració en un altre lloc distant com pot ser una víscera.[7]

Els virus que es troben en estat latent en les ganglis nerviosos, com per exemple el virus de la varicel·la zòster que causa la varicel·la i l'herpes zòster, sovint provoquen dolor, erupció o ambdós amb un patró definit per dermatomes; però els símptomes pot ser que no apareguin en tot el dermatoma sinó només en una part. Rarament, les metàstasis cutànies de certs càncers sòlids, com les dels melanomes, tenen una disposició topogràfica zosteriforme i apareixen seguint el trajecte anatòmic dels dermatomes.[8] En la neurofibromatosi segmentària, una forma atípica de la neurofibromatosi tipus I, les lesions produïdes per la malaltia amb freqüència s'arrangen linealment al llarg d'un dermatoma cervical o toràcic.[9]

Algunes dermatosis purpúriques també cursen amb erupcions cutànies persistents de distribució dermatòmica.[10] Una variant de liquen pla que es veu molt poques vegades[11] i que pot ser conseqüent a un fenomen de Koebner[12] produït després d'un traumatisme sobre una zona de pell on abans s'havia desenvolupat un herpes zòster, anomenada liquen pla zosteriforme, es caracteritza per l'aparició segmentària de lesions liquenoides al llarg d'un o més dermatomes.[13] L'espiroadenoma ecrí és un infreqüent tumor, quasi sempre benigne, de les glàndules sudorípares. Per regla general es presenta com un nòdul solitari, però de vegades pot manifestar-se en forma de múltiples lesions que afecten diversos dermatomes.[14]

L'exploració física acurada de la sen, I;sibilitat dels dermatomes és fonamental per determinar l'origen i l'abast de la corresponent lesió nerviosa.[15] Identificar amb exactitud el trajecte dermatòmic ajuda a evitar complicacions iatrogèniques com, per exemple, el dolor inguinal crònic postquirúrgic[16] en les intervencions d'hèrnia.[17]

Galeria[modifica]

  • Nervis cutanis de l'extremitat superior
    Nervis cutanis de l'extremitat superior
  • Diagrama de la distribució segmentària de l'extremitat dreta superior.
    Diagrama de la distribució segmentària de l'extremitat dreta superior.
  • Extremitat inferior.
    Extremitat inferior.
  • Peu.
    Peu.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Apok, V; Gurusinghe, NT; Mitchell, JD; Emsley, HCA «Dermatomes and dogma» (en anglès). Pract Neurol, 2011 Abr; 11 (2), pp: 100-105. DOI: 10.1136/jnnp.2011.242222. ISSN: 1474-7758. PMID: 21385968 [Consulta: 27 juny 2022].
  2. ↑ Whitman, PA; Adigun, OO «Anatomy, Skin, Dermatomes» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Des 10; NBK535401 (rev), pàgs: 4. PMID: 30571022 [Consulta: 27 juliol 2020].
  3. ↑ Downs, MB; Laporte, C «Conflicting dermatome maps: educational and clinical implications» (en anglès). J Orthop Sports Phys Ther, 2011 Jun; 41 (6), pp: 427-434. DOI: 10.2519/jospt.2011.3506. ISSN: 1938-1344. PMID: 21628826 [Consulta: 10 maig 2022].
  4. ↑ Welsby, PD «The embryonic explanation for dermatome distributions» (en anglès). Postgrad Med J, 2004 Set; 80 (947), pp: 550. DOI: 10.1136/pgmj.2004.023077. PMC: 1743093. PMID: 15356358 [Consulta: 27 juliol 2020].
  5. ↑ Crane, DA; Jaffee, KM; Kundu, A «Intractable pruritus after traumatic spinal cord injury» (en anglès). J Spinal Cord Med, 2009 Ag; 32 (4), pp: 436-439. DOI: 10.1080/10790268.2009.11753261. PMC: 2830685. PMID: 19777867 [Consulta: 27 juliol 2020].
  6. ↑ Bayrak, S; Üstünbaş Uzuncakmak, TK; Engin, B; Serdaroğlu, S «Dermatomal Distributed Skin Diseases: A Systematic Review» (en anglès). J Turk Acad Dermatol, 2020 Set; 14 (3), pp: 64-69. DOI: 10.4274/jtad.galenos.2020.66375. ISSN: 1307-394X [Consulta: 11 maig 2022].
  7. ↑ Murphy, DR; Hurwitz, EL; Gerrard, JK; Clary, R «Pain patterns and descriptions in patients with radicular pain: Does the pain necessarily follow a specific dermatome?» (en anglès). Chiropr Osteopat, 2009 Set 21; 17, pp: 9. DOI: 10.1186/1746-1340-17-9. PMC: 2753622. PMID: 19772560 [Consulta: 27 juliol 2020].
  8. ↑ Savoia, P; Fava, P; Deboli, T; Quaglino, P; Bernengo, MG «Zosteriform cutaneous metastases: a literature meta-analysis and a clinical report of three melanoma cases» (en anglès). Dermatol Surg, 2009 Set; 35 (9), pp: 1355-1363. DOI: 10.1111/j.1524-4725.2009.01241.x. ISSN: 1076-0512. PMID: 19508408 [Consulta: 11 maig 2022].
  9. ↑ Adigun, CG; Stein, J «Segmental neurofibromatosis» (en anglès). Dermatol Online J, 2011 Oct 15; 17 (10), pp: 25. DOI: 10.5070/D38m71w0wh. ISSN: 1087-2108. PMID: 22031651 [Consulta: 1r juny 2022].
  10. ↑ Hoesly, PM; Cappel, MA; Sluzevich, JC «Persistent dermatomal eruption on a leg» (en anglès). Dermatol Online J, 2019 Oct 15; 25 (10), pp: 13030/qt2k49w08d. ISSN: 1087-2108. PMID: 31735013 [Consulta: 27 juliol 2020].
  11. ↑ Bose1, S; Thomas, EA; Williams, A «Zosteriform Lichen Planus-A Rare Case Report» (en anglès). J Clin Exp Dermatol Res, 2018 Ag 27; 9 (5), pp: 1000463. DOI: 10.4172/2155-9554.1000463. ISSN: 2155-9554 [Consulta: 19 juny 2022].
  12. ↑ Achenbach, RE «Fenómeno de Koebner» (en castellà). Rev Argent Dermatol, 2011 Jul-Set; 92 (3), pp: 1-6. ISSN: 1851-300X [Consulta: 11 maig 2022].
  13. ↑ Andijani, F «Zosteriform Lichen Planus on the Trunk: A Case Report of a Rare Clinical Entity» (en anglès). Cureus, 2022 Mar 5; 14 (3), pp: e22867. DOI: 10.7759/cureus.22867. PMC: 8982484. PMID: 35399446 [Consulta: 11 maig 2022].
  14. ↑ Alfonso-Trujillo, I; Arteaga-Hernández, E; Pérez-Suárez, JC «Eccrine Spiradenoma in a Zosteriform Distribution: Presentation of a Case» (en anglès). Actas Dermosifiliogr, 2009 Set; 100 (7), pp: 619-620. DOI: 10.1016/S1578-2190(09)70134-9. ISSN: 1578-2190. PMID: 19715651 [Consulta: 4 juliol 2022].
  15. ↑ Newman, G «Cómo evaluar la sensibilidad» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Feb (rev), pàgs: 3 [Consulta: 28 juliol 2020].
  16. ↑ Raúl Medina Velázquez, R; Marchena Gómez, J; Luque García, MJ «Dolor inguinal crónico posquirúrgico. Una revisión narrativa» (en castellà). Cir Esp, 2021 Feb; 99 (2), pp: 80-88. DOI: 10.1016/j.ciresp.2020.03.019. ISSN: 2173-5077. PMID: 32386729 [Consulta: 1r juny 2022].
  17. ↑ Cirocchi, R; Mercurio, I; Nazzaro, C; De Sol, A; Boselli, C: Rettagliata, G; Vanacore, N; Santoro, A; Mascagni, D; Renzi, C; Lancia, M; Suadoni, F; Zanghì, G; Palumbo, P; et al «Dermatome Mapping Test in the analysis of anatomo-clinical correlations after inguinal hernia repair» (en anglès). BMC Surg, 2020 Des 7; 20 (1), pp: 319. DOI: 10.1186/s12893-020-00988-1. PMC: 7720581. PMID: 33287793 [Consulta: 1r juny 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dermatoma
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dermatoma&oldid=31357011»