Neurofibromatosi tipus 1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Neurofibromatosi tipus I)
Plantilla:Infotaula malaltiaNeurofibromatosi tipus I
modifica
Tipusneurofibromatosi, síndromes neuro-cardio-facio-cutanis i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaNF1 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LD2D.10 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q85.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9237.71 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM162200 i 162210 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB8937 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000847 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1112001, 1177266, 1219222 i 342500 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009456 Modifica el valor a Wikidata
GeneReviewsPanoramica i Panoramica Modifica el valor a Wikidata
Orphanet636 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0027831 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0111253 Modifica el valor a Wikidata

La neurofibromatosi tipus I, neurofibromatosi perifèrica o malaltia de Von Recklinghausen,[1] és el tipus més freqüent de neurofibromatosi i va ser descrita per primera vegada el 1882 per Friedrich Daniel von Recklinghausen, un patòleg alemany.[2]

Epidemiologia[modifica]

Des de llavors, està clar no tan sols que les neurofibromatosis I són una de les malalties genètiques més freqüents (1/3.500 naixements), sinó també que hi ha diferents expressions de la malaltia que tenen trets diversos.[3] Afecta a totes les races i als dos sexes per igual. La meitat dels casos tenen antecedents familiars de la malaltia i l'altra meitat, aproximadament, es deu a mutacions de novo. Es creu que, com a mínim, un milió d'individus arreu del món la pateixen.[4] La forma descrita per Von Recklinghausen és, amb diferència, la més comuna de totes les neurofibromatosis, arribant aproximadament al 85% dels casos.

Clínica[modifica]

Neurofibromes[modifica]

Els neurofibromes cutanis estan presents en el >99% dels adults amb NF1 i són els responsables dels principals efectes negatius en la qualitat de vida d'aquests malalts.[5] Cada individu segueix un patró molt particular en la distribució corporal de dits neurofibromes i en el progressiu augment del seu nombre, encara que l'edat i l'embaràs comporten un increment de la quantitat de tumors. En general, però, s'ha observat que en el decurs dels anys els neurofibromes a la pell de l'esquena i de la regió abdominal són els que tenen una major tendència a fer-se més grans i més nombrosos.[6]

Els neurofibromes poden tenir mides enormes. S'ha descrit un cas, intervingut quirúrgicament amb bons resultats, d'un tumor de la variant plexiforme de 6,7 kg de pes.[7] Els neurofibromes plexiformes gegants al cuir cabellut no són gaire habituals, tot i que en adults han estat publicats tumors de més de 80 cm d'eix màxim sense afectació del crani subjacent[8] Alguna vegada, quan creixen al front, la seva infiltració provoca la fractura de la paret de l'òrbita ocular.[9] En nens s'han descrit grans neurofibromes congènits acompanyats de displàsia occipital i meningoencefalocele,[10] i tumors congènits de la mateixa classe difusos i solitaris al cuir cabellut i amb defecte en la volta cranial, però sense criteris de neurofibromatosi.[11] Ocasionalment, en malalts de NF1 de tipus hereditari s'ha vist algun gran neurofibroma plexiforme sobre una taca 'cafè amb llet' subjacent d'excepcionals dimensions.[12]

De vegades les neurofibromes afecten al segment superior del nervi vague (des del angle mandibular a l'articulació esternoclavicular), presentant-se com una massa cervical voluminosa i mòbil a la palpació lateral que amb certa freqüència s'acompanya de disfàgia o tos. El tractament és l'enucleació intracapsular quirúrgica total del tumor.[13] L'afectació de dit nervi pot ser bilateral i sense cap simptomatologia particular, a banda d'inflor local.[14] En algun cas, aquests neurofibromes han estat la causa d'alteracions en la morfologia i disposició de les artèries caròtides.[15]

Un subtipus molt especial de NF1 és la neurofibromatosi familiar espinal, que cursa amb tumors de variades característiques histològiques dintre del conducte raquidi.[16] Inclús s'han descrit alguns casos d'aquesta NF1 sense les habituals taques 'cafè amb llet' o mutacions apreciables al gen corresponent.[17]

Malignització[modifica]

S'ha demostrat in vivo que els tumors malignes associats a la NF1 depenen de l'activitat del complex proteic TORC1/mTOR.[18] Això fa pensar que determinats inhibidors de les cinases, sols o actuant sinèrgicament amb inhibidors dels bromodominis, podrien ser eines útils per tractar dits tumors.[19] Entre un 8 i un 13% de les persones afectes de NF1 tenen un alt risc de presentar un tumor maligne de la beina nerviosa (en anglès: Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumor, o MPNST) al llarg de la seva vida.[20] Aquests tumors acostumen a ser més grans que els neurofibromes benignes i, a diferència d'ells, provoquen dolor.[21] Histològicament, els neurofibromes que mostren atípia nuclear, canvis estructurals, elevada cel·lularitat i/o existència de mitosis (>1/50 cèl·lules a gran augment microscòpic) són molt proclius a convertir-se en MPNSTs.[22] De forma inusual, en la NF1 aquests MPNSTs sorgeixen a la pell.[23]

Afectació musculoesquelètica[modifica]

Les persones amb NF1 tenen canvis en l'estructura òssia facial que modifiquen la morfologia orbitària, en especial un diàmetre transorbitàri augmentat i una major distància interorbitària que la que presenten els individus sense la malaltia. Aquestes característiques comporten un hipertelorisme ocular (augment de la separació dels ulls) de grau variable en molts d'aquests malalts.[24] Si bé la baixa estatura i la macrocefàlia son trets habituals en la NF1, no es consideren elements diagnòstics.[25] Per contra, la displàsia de l'os esfenoide és un dels criteris diagnòstics ossis més clars, juntament amb la pseudoartrosi.[26][27] L'agenèsia d'una de les ales de l'esfenoide es veu molt poc en la NF1, sent tributària de reconstrucció facial quirúrgica en casos determinats.[28] Un 10-20% dels pacients amb NF1 pateixen una escoliosi manifesta, la qual pot ser distròfica o no. L'escoliosi no distròfica s'observa preferentment en nens d'edat escolar, presenta uns graus de angulació i rotació moderats i -en general- les seves característiques són similars a les de l'escoliosi idiopàtica de l'adolescent. L'escoliosi distròfica en la NF1 té una curvatura aguda i una important rotació apical que afecta segments curts de la columna. No és rar apreciar un engrandiment del diàmetre del canal espinal, marges vertebrals posteriors fistonejats o unes apòfisis transverses excessivament grans i fusiformes. Amb una freqüència significativa, es veu associada a neurofibromes paravertebrals. Acostuma a progressar ràpidament cap a una deformitat columnar greu.[29] Altres anomalies de l'espina dorsal que acompanyen a la NF1 poden ser cifoescoliosi, espondilolistesi o alteracions de les articulacions costo-vertebrals. Eventualment s'observen meningoceles (sortida de les meninges fora del raquis) toràcics de grans dimensions derivats de defectes als orificis intervertebrals, que es poden confondre fàcilment amb neurofibromes gegants.[30] La incidència de genu varum/valgum entre les persones amb la malaltia és major que la de la població general i algun tipus de deformitat de la paret toràcica es veu en quasi un 50% de les persones amb NF1. Pel que fa als trastorns del metabolisme ossi en general, la prevalença d'osteopènia i d'osteoporosi s'estima en un 48% i un 25%, respectivament i segons les sèries de casos recollides per alguns autors. Això pot manifestar-se com un retard en la curació de les fractures. També s'han descrit casos de raquitisme hipofosfatèmic, amb concurrència d'un dèficit de vitamina D o sense.[31]

Afectació ocular[modifica]

Unes lesions habituals, si bé no patognomòniques, en la NF1, són els nòduls de Lisch a l'iris. Histològicament es consideren hamartomes melanocítics,[32] encara que alguns autors opinen que la presència en ells de fibroblasts i mastòcits, inexistents en els nevus melanocítics oculars, suggereix que dits nòduls tenen una major similitud amb els neurofibromes que amb els hamartomes.[33] S'ha observat que els nòduls de Lisch són més nombrosos a la meitat inferior de l'iris, independentment del color que tingui, un fenomen atribuïble a la menor exposició de la meitat superior als raigs UV solars provocada per la parpella i les pestanyes. En canvi, els iris clars presenten més quantitat de nòduls que els foscos, un fet que no es correlaciona amb un augment de les manifestacions neurocutànies. Això podria significar que els gens implicats en la regulació del color de l'iris són factors que modifiquen d'alguna manera l'aparició d'aquestes particulars lesions en la NF1.[34]

Un petit percentatge de pacients també desenvolupa hamartomes retinals. La malaltia pot cursar amb glaucoma i exoftàlmia. En un 30% dels casos, aproximadament, es veuen alteracions de les estructures vasculars de la retina.[35] La tomografia de coherència òptica és una bona tècnica per apreciar totes aquestes lesions intraoculars relacionades amb la NF1.[36]

Neoplàsies associades[modifica]

Gliomes[modifica]

En un 15% dels casos diagnosticats durant la infància, la NF1 s'associa a gliomes de les vies òptiques, generalment astrocítics i benignes.[37] La majoria apareixen durant els primers anys de vida i tenen una localització unilateral o quiasmàtica, encara que no és insòlit que siguin bilaterals. Es poden acompanyar d'un engruiximent del nervi òptic i, de vegades, s'estenen pels tractes òptics (les continuacions del nervi que arriben al cervell) afectant inclús nuclis de l'hipotàlem. Els símptomes inicials d'aquests gliomes solen ser una disminució de la visió en color o un defecte aferent papil·lar, seguits després per una pal·lidesa del disc òptic i/o una pèrdua de l'agudesa visual abans dels 6-8 anys que no sempre és fàcil d'objectivar sense controls oftalmològics especials.[38]

Un dels símptomes més suggestius de l'existència de gliomes en el context de la NF1 es la pubertat precoç per hipopituitarisme secundari.[39]

Altres[modifica]

A banda de tumors d'estructures nervioses associats, les persones amb NF1 tenen un considerable risc de desenvolupar un càncer de mama,[40] algunes vegades bilateral.[41] La majoria d'aquestes neoplàsies són carcinomes ductals i tenen pitjor pronòstic que els càncers mamaris no associats a la NF1.[42] El gen NF1 es troba a la regió pericentromèrica del braç llarg del cromosoma 17, la qual també inclou el gen BRCA1. S'ha suggerit la possibilitat d'una interacció entre els dos gens, ara per ara no aclarida.[43]

Els tumors estromals gastrointestinals (TEGI) apareixen en un ≥15-20% dels casos de NF1, encara que alguns treballs indiquen una prevalença més alta. La majoria es detecten al final de la quarta dècada de la vida i poden ser multifocals, predominantment a budell prim. Són neoplàsies d'origen mesenquimàtic, una petita part d'elles -no la totalitat, ja que la resta deriva de mutacions en els gens KIT i PDGFRA- també relacionada amb una mutació del gen NF1.[44] Els TEGIs dins del context d'una NF1 no responen bé al tractament amb imatinib (un inhibidor de la tirosina-cinasa) i acostumen a manifestar-se en forma d'hemorràgies del tracte digestiu que necessiten cirurgia.[45]

Afectació cardiovascular[modifica]

Rares vegades, la NF1 cursa amb lesions pulmonars parenquimatoses quístiques associades, que poden ser controlades amb corticoteràpia per inhalació.[46] Una de les complicacions greus de la NF1 es la hipertensió pulmonar, que es manifesta amb dispnea i insuficiència cardíaca dreta. Es pensa que la causa podria ser plexogènica o relacionada amb mutacions de la neurofibromina 1 (una proteïna codificada pel gen NF1).[47] Ja que la neurofibromina s'expressa en les cèl·lules endotelials i els miòcits dels vasos sanguinis, alguns especialistes creuen que podria tenir un paper important en la patofisiologia d'aquesta forma de disfunció pulmonar en la NF1.[48] També s'ha apreciat una significativa incidència d'estenosis de la vàlvula pulmonar cardíaca en les persones amb NF1.[49] Una complicació infreqüent i seriosa de la NF1 és l'hemotòrax espontani. Per regla general, es conseqüència de la ruptura d'alguna de les artèries intercostals secundària als canvis soferts per la seva paret relacionats amb la proximitat d'un neurofibroma toràcic, tot i que la manca d'expressió vascular de la neurofibromina podria ser una concausa facilitadora.[50] L'aparició d'un aneurisma de l'artèria lumbar en malalts amb NF1 és un fet força atípic.[51]

Afectació digestiva[modifica]

Treballs recents indiquen que la NF1 provoca en els malalts afectes un restrenyiment crònic des de la infantesa, fet que podria explicar molts dels trastorns gastrointestinals que pateixen i que fins ara es consideraven funcionals.[52] Excepcionalment, s'han descrit alguns casos de concurrència de NF1 i colitis ulcerosa.[53]

Afectació neurològica[modifica]

Es pensa que la NF1 infantil comporta determinades alteracions cognitives específiques (que modifiquen l'atenció, la percepció visual, el llenguatge, les funcions executives, el rendiment acadèmic i la conducta),[54] i que afecten a un 50-80% dels nens amb la malaltia. Segons estudis experimentals en animals, la causa d'aquestes alteracions és un augment de l'activitat Ras (un tipus de proteïnes), fet que ocasiona una major inhibició del GABA.[55] Alguns assaigs indiquen que hipolipemiants com la lovastatina podrien millorar aquestes alteracions.[56] En persones adultes que pateixen NF1 ha estat determinada la presència de disfuncions en la memòria operativa,[57] les quals deriven de canvis inhibitoris neurals originats per la malaltia.[58] Aquests pacients tenen escasses habilitats socials i una autonomia limitada, requerint una especial atenció per part dels seus familiars i dels serveis de salut mental.[59]

En nens afectes de NF1 s'ha observat la concurrència de la malaltia de Moyamoya (una vasculopatia cerebral per ara criptogènica que provoca ictus isquèmics de repetició, caracteritzada per estenosi i oclusió de les petites anastomosis vasculars distals de les dues artèries caròtides internes).[60] La prevalença d'aquesta malaltia en els pacients de NF1 és del 0,6% i s'observa amb major freqüència entre la població pediàtrica.[61] Es creu que l'associació entre els dos processos es relacionable amb la proximitat dels corresponents gens dins del cromosoma 17, una circumstància que podria condicionar un fenomen d'al·lelisme.[62] En els nens, no és rar que l'esmentada concurrència es manifesti amb convulsions derivades d'un accident vascular cerebral ràpidament progressiu.[63] En adults, el quadre pot debutar amb una hemorràgia subaracnoidal, de vegades de forma sobtada.[64] Els aneurismes cerebrals en casos de NF1 solen ser asimptomàtics i els ictus per la seva ruptura, especialment els que afecten els dos hemisferis, són rars.[65]

Afectació renal[modifica]

Infreqüentment, es desenvolupa una síndrome nefròtica derivada de lesions glomerulars en individus que sofreixen NF1.[66][67] S'ha descrit algun cas singular d'hipertensió arterial secundària a una estenosi de l'arteria renal resultant de compressió o infiltració de la mateixa per teixit neurofibromatós.[68]

Altres[modifica]

Ara per ara, no hi ha evidència de que la NF1 i el piebaldisme (una malaltia autosòmica dominant que provoca zones de despigmentació cutània -leucodèrmia i leucotriquia- per absència local de melanòcits)[69] tinguin cap relació associativa. Alguns autors opinen que les dues malalties poden coexistir en una mateixa persona.[70]

Altres processos que es consideren associats a la NF1 i que acostumen a presentar-se en malalts joves són el xantogranuloma juvenil (una forma particular d'histiocitosi sense cèl·lules de Langerhans),[71] el nevus anèmic[72][73] o la leucèmia mielomonocítica juvenil.[74]

La concurrència de nevus d'Ota,[75] nevus de Becker[76] i NF1 és raríssima.[77]

Les persones amb NF1 mostren una major sensibilitat a la insulina, nivells més baixos de glicèmia en dejú, visfatina i leptina, així com un nivell d'adiponectina més alt, que les que no sofreixen la malaltia. Aquestes dades podrien explicar l'escassa incidència de diabetis mellitus tipus 2 en els individus que tenen la malaltia.[78]

L'impacte psicosocial de la NF1, tant en joves com en adults i majoritàriament sota la forma de trastorns de l'estat d'ànim, té una considerable importància entre els afectats per aquesta condició.[79][80]

Diagnòstic[modifica]

Criteris diagnòstics[modifica]

Els criteris diagnòstics de la NF1 generalment acceptats avui dia són els corresponents al document de consens dels NIH de l'any 1988. Segons aquesta institució la presència de dos o més criteris és suficient per confirmar la malaltia:[81]

  • Sis o més taques "cafè amb llet". Més grans de 5 mm en la infantesa o de 15 mm després de la pubertat
  • Efèlides axilars o inguinals. Signe de Crowe
  • Glioma de la via òptica
  • Dos o més nòduls de Lisch en la exploració oftalmològica
  • Lesions òssies característiques (displàsia de l'esfenoide o pseudoartrosi d'ossos llargs)
  • Dos o més neurofibromes de qualsevol subtipus o un neurofibroma plexiforme
  • Antecedents d'un familiar de primer grau afecte

Diagnòstic diferencial[modifica]

En nens petits, les seves manifestacions són difícils de diferenciar d'altres malalties genètiques semblants com la síndrome de Legius,[82] la síndrome de Peutz-Jeghers,[83] la melanosi neurocutània,[84] la síndrome LEOPARD (una lentiginosi múltiple)[85] o la síndrome de Watson (que també provoca neurofibromes i taques color café amb llet a la pell),[86] sense emprar tècniques complexes de diagnòstic molecular.[87] El nombre de taques "café amb llet" a la pell no té relació amb la gravetat o la taxa de mortalitat de la malaltia.[88] No és rara l'aparició esporàdica durant la infantesa d'angiomes cutanis o de màcules hipopigmentades.[89]

Història[modifica]

Alguns especialistes pensen que al papir Ebers es troba una descripció dels tumors propis de la malaltia,[90] dintre del grup de patologies originades en el "metw" (per als egipcis, qualsevol conducte que relacionés un òrgan amb un altre).[91] Escultures hel·lenístiques presenten possibles alteracions compatibles amb els signes cutanis de la NF1, una hipòtesi interessant difícil de comprovar.[92] Els tumors cutanis observats en les efígies de monedes de cinc emperadors consecutius de l'Imperi Part han estat relacionats amb una possible neurofibromatosis hereditària.[93] S'ha detectat la NF1 en mòmies de l'Imperi Inca,[94] i en obres del pintor Andrea Mantegna.[95] Pel seu impacte visual, la malaltia ha estat il·lustrada moltes vegades al llarg del temps a fi de mostrar les rareses de la natura.[96] La primera menció del caràcter hereditari del trastorn es deu al britànic Mark Akenside (1768).[97] El metge i naturalista alemany Wilhelm G. Tilesius von Tilenau descrigué l'any 1793 el cas d'un pacient de nom Johann Gottfried Rheinhard -conegut com 'l'home berruga'- amb innumerables tumors cutanis, macrocefàlia, escoliosi i taques marrons a la pell.[98] Alguns especialistes pensen que el conegut personatge literari de Victor Hugo, Quasimodo, podria patir una forma avançada de malaltia de Von Recklinghausen.[99] Avui dia, encara existeix una considerable polèmica sobre si Joseph Merrick patí o no NF1.[100]

Darreres investigacions[modifica]

El 2015, el grup de recerca de les neurofibromatosis de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) ha desenvolupat nous models en ratolins per a l'estudi del principal tumor maligne associat a la neurofibromatosi del tipus 1.[101] En concret, pel neurofibrosarcoma (també conegut com a neurosarcoma, o -en anglès- Malignant peripheral nerve sheath tumor: MPNST).[102] És un tumor agressiu i de pronòstic dolent, originat a la beina del nervi.[103] Segons les anàlisis estadístiques, un 11,7% de les persones afectes de NF1 presenten un MPNST en algun moment de la seva vida. Ocasionalment, aquestes neoplàsies han estat descrites en pacients amb NF2 sotmesos a irradiació i també poden aparèixer en malalties relacionades amb alteracions en el gen TP53.[104] Els MPNSTs presenten una mala resposta a la quimioteràpia convencional,[105] si bé sembla que combinacions d'inhibidors d'algunes cinases podrien afavorir la regressió de dits tumors.[106] Els resultats in vitro del tractament dels MPNSTs associats a la NF1 milloren si dits inhibidors s'utilitzen conjuntament amb tretinoïna (un metabòlit àcid natural del retinol).[107]

Segons un equip d'investigadors holandesos, més de la meitat dels nens amb NF1 presenta greus problemes motors i es creu que aquest fet no manté cap relació amb l'edat o el cocient d'intel·ligència; per contra, s'associa amb la presència de trastorns autistes o de dèficit d'atenció/hiperactivitat.[108] Seguint aquesta línia de recerca, es desenvolupen assajos clínics en nens autistes afectes de NF1 per avaluar els efectes de les estatines sobre els seus problemes de conducta o de cognició, ja que en models experimentals aquests fàrmacs han demostrat ser beneficiosos.[109]

En nens afectes de NF1 es poden presentar gliomes al tronc de l'encèfal, coexistents o no amb gliomes de vies òptiques. Més de la meitat d'ells (54%) no manifesten símptomes i acostumen a ser diagnosticats als ~7 anys. En aquests casos, el comportament agressiu del tumor és menor i el prónostic vital és millor que el que té un tumor infantil del mateix tipus desenvolupat de forma esporàdica.[110]

Els nens i adolescents amb NF1 tenen un risc 20 vegades superior al de la població general de desenvolupar un rabdomiosarcoma (un tumor maligne del múscul estriat).[111] Aquests tumors poden aparèixer a qualsevol lloc, però una amplia revisió de casos va demostrar que la pròstata i la bufeta urinària són els òrgans d'origen predominants.[112] La concurrència de NF1 i mieloma múltiple és poc freqüent. Alguns especialistes, però, creuen en la possible existència d'un vincle indirecte entre les dues patologies. Fonamenten aquesta hipòtesi en el fet que la haploinsuficiència del gen NF1 podria modificar la via de transducció de senyal RAS/MAPK, induint així la fosforilació terminal de la cinasa ERK.[113]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Neurofibromatosis type 1» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 20-09-2016. [Consulta: 24 setembre 2016].
  2. ↑ Fresquet Febrer, JL «Friedrich Daniel von Recklinghausen (1833-1910)» (en castellà). Epónimos y biografías médicas, Historiadelamedicina.org, 2013; Mar, pàgs: 6 [Consulta: 15 desembre 2019].
  3. ↑ Sabbagh, A; Pasmant, E; Laurendeau, I; Parfait, B; et al «Unravelling the genetic basis of variable clinical expression in neurofibromatosis 1» (en anglès). Hum Mol Genet, 2009 Aug 1; 18 (15), pp: 2768-2778. DOI: 10.1093/hmg/ddp212. PMC: 2722187. PMID: 19417008 [Consulta: 5 octubre 2016].
  4. ↑ Pascual Castroviejo, I «Epidemiología: Prevalencia» (en castellà). A: Neurofibromatosis, Cap. 1. Escuela Libre Editorial, Fundación ONCE, 2001; Maig, pp: 17-19. ISBN 84-88816-73-1 [Consulta: 19 febrer 2018].
  5. ↑ Messersmith L, Krauland K «Neurofibroma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK539707 (rev), pàgs: 8. PMID: 30969529 [Consulta: 15 desembre 2019].
  6. ↑ Cannon A, Chen MJ, Li P, Boyd KP, et al «Cutaneous neurofibromas in Neurofibromatosis type I: a quantitative natural history study» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2018 Feb 7; 13 (1), pp: 31. DOI: 10.1186/s13023-018-0772-z. ISSN: 1750-1172. PMID: 29415745 [Consulta: 12 febrer 2018].
  7. ↑ Maharjan S, Li X, Cui J, Liu Y, Lu L «Lady with wings: a case report of giant neurofibromatosis type I» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Jul; 96 (29), pp: e7523. DOI: 10.1097/MD.0000000000007523. PMID: 28723766 [Consulta: 23 juliol 2017].
  8. ↑ Munakomi, S «Giant scalp plexiform neurofibroma associated with NF-1» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2017 Set 4; 2017 (9), pp: omx050. DOI: 10.1093/omcr/omx050. PMC: 5597909. PMID: 28928977 [Consulta: 8 setembre 2017].
  9. ↑ Poswal, P; Bhutani, N; Arora, S; Kumar, R «Plexiform neurofibroma with neurofibromatosis type I/von Recklinghausen's disease: A rare case report» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2020 Ag 14; 57, pp: 346-350. DOI: 10.1016/j.amsu.2020.08.015. PMC: 7473834. PMID: 32913647 [Consulta: 12 novembre 2020].
  10. ↑ Dadlani R, Sadanand V, Ghosal N, Hegde AS «Congenital giant plexiform neurofibroma with occipital calvarial dysplasia in association with meningoencephalocele in neurofibromatosis Type 1 and segmental neurofibromatosis: report of 2 cases» (en anglès). J Neurosurg Pediatr, 2013 Nov; 12 (5), pp: 458-464. DOI: 10.3171/2013.8.PEDS12624. ISSN: 1933-0707. PMID: 24032991 [Consulta: 8 setembre 2017].
  11. ↑ Kumar S, Chaurasia P, Singh D, Batra VV, Aher R «Solitary giant diffuse neurofibroma of the scalp with calvarial defect» (en anglès). Asian J Neurosurg, 2017 Abr-Jun; 12 (2), pp: 263-265. DOI: 10.4103/1793-5482.144199. PMC: 5409383. PMID: 28484547 [Consulta: 8 setembre 2017].
  12. ↑ Choudhary SV, Dhope AA, Singh R, Tidke P «Plexiform Neurofibroma Overlying Giant Café-au-lait Macule» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2017 Mar-Abr; 8 (2), pp: 159-160. DOI: 10.4103/2229-5178.202270. PMC: 5372449. PMID: 28405569 [Consulta: 8 setembre 2017].
  13. ↑ Bray DP, Chan AK, Chin CT, Jacques L «Large Cervical Vagus Nerve Tumor in a Patient with Neurofibromatosis Type 1 Treated with Gross Total Resection: Case Report and Review of the Literature» (en anglès). J Brachial Plex Peripher Nerve Inj, 2016 Nov 16; 11 (1), pp: e48-e54. DOI: 10.1055/s-0036-1594010. PMC: 5152703. PMID: 28077961 [Consulta: 10 abril 2018].
  14. ↑ Liu B, Zhang Y, Zhang L, Zhang F, et al «A rare case of bilateral cervical vagal neurofibromas: role of high-resolution ultrasound» (en anglès). BMC Neurol, 2017 Feb 6; 17 (1), pp: 26. DOI: 10.1186/s12883-017-0806-5. PMC: 5294879. PMID: 28166752 [Consulta: 10 abril 2018].
  15. ↑ Itawi SA, Buehler M, Mrak RE3, Mansour TR, et al «A Unique Case of Carotid Splaying by a Cervical Vagal Neurofibroma and the Role of Neuroradiology in Surgical Management» (en anglès). Cureus, 2017 Set 7; 9 (9), pp: e1658. DOI: 10.7759/cureus.1658. PMC: 5675600. PMID: 29147633 [Consulta: 10 abril 2018].
  16. ↑ Poyhonen, M; Leisti, EL; Kytölä, S; Leisti, J «Hereditary spinal neurofibromatosis: a rare form of NF1?» (en anglès). J Med Genet, 1997 Mar; 34 (3), pp: 184-187. ISSN 0022-2593. PMC: 1050889. PMID: 9132486 [Consulta: 31 desembre 2016].
  17. ↑ Kaufmann, D; Müller, R; Bartelt, B; Wolf, M; et al «Spinal neurofibromatosis without café-au-lait macules in two families with null mutations of the NF1 gene» (en anglès). Am J Hum Genet, 2001 Des; 69 (6), pp: 1395-1400. DOI: 10.1086/324648. PMC: 1235551. PMID: 11704931 [Consulta: 31 desembre 2016].
  18. ↑ Johannessen, CM; Johnson, BW; Williams, SM; Chan, AW; et al «TORC1 is essential for NF1-associated malignancies» (en anglès). Curr Biol, 2008 Gen 8; 18 (1), pp. 56-62. ISSN 0960-9822. DOI: 10.1016/j.cub.2007.11.066. PMID: 18164202 [Consulta: 18 octubre 2016].
  19. ↑ Varin, J; Poulain, L; Hivelin, M; Nusbaum, P; et al «Dual mTORC1/2 inhibition induces anti-proliferative effect in NF1-associated plexiform neurofibroma and malignant peripheral nerve sheath tumor cells» (en anglès). Oncotarget, 2016 Jun 14; 7 (24), pp: 35753-35767. DOI: 10.18632/oncotarget.7099. PMC: 5094959. PMID: 26840085 [Consulta: 8 febrer 2017].
  20. ↑ Evans, DG; Baser, ME; McGaughran, J; Sharif, S; et al «Malignant peripheral nerve sheath tumours in neurofibromatosis 1» (en anglès). J Med Genet, 2002 Maig; 39 (5), pp: 311-314. PMC: 1735122. PMID: 12011145 [Consulta: 8 setembre 2015].
  21. ↑ Kistler, CA «Malignancies in Patients With Neurofibromatosis Type 1 (NF-1)» (en anglès). General Oncology, CancerTherapyAdvisor.com, 2014; Set 16, pàgs: 3 [Consulta: 15 desembre 2019].
  22. ↑ Miettinen MM, Antonescu CR, Fletcher CDM, Kim A, et al «Histopathologic evaluation of atypical neurofibromatous tumors and their transformation into malignant peripheral nerve sheath tumor in patients with neurofibromatosis 1 - a consensus overview» (en anglès). Hum Pathol, 2017 Set; 67, pp: 1-10. DOI: 10.1016/j.humpath.2017.05.010. PMC: 5628119. PMID: 28551330 [Consulta: 15 desembre 2019].
  23. ↑ Chung YH, Jang JW, Cho JY «Soft tissue sarcoma in neurofibromatosis type 1: A rare case of malignant peripheral nerve sheath tumor of the skin» (en anglès). Arch Plast Surg, 2020 Gen; 47 (1), pp: 92-96. DOI: 10.5999/aps.2019.01529. PMC: 6976743. PMID: 31964130 [Consulta: 20 febrer 2020].
  24. ↑ Kaste, SC; Pivnick, EK «Bony orbital morphology in neurofibromatosis type 1 (NF1)» (en anglès). J Med Genet, 1998 Ag; 35 (8), pp: 628–631. PMC: 1051385. PMID: 9719366 [Consulta: 25 gener 2017].
  25. ↑ Szudek, J; Birch, P; Friedman, JM «Growth in North American white children with neurofibromatosis 1 (NF1)» (en anglès). J Med Genet, 2000 Des; 37 (12), pp: 933-938. DOI: 10.1136/jmg.37.12.933. PMC: 1734506. PMID: 11106357 [Consulta: 25 gener 2017].
  26. ↑ Montes Moreno, S; Segovia Blázquez, B; Murillo Lázaro, C; Ballestín Carcavilla, C; García Muñoz, H «Pseudoartrosis infantil de la tibia asociada a neurofibromatosis tipo 1. Presentación de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). 7º Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica, 2005, Oct, pàgs: 18 [Consulta: 26 gener 2017].
  27. ↑ Brekelmans C, Hollants S, De Groote C, Sohier N, et al «Neurofibromatosis type 1-related pseudarthrosis: Beyond the pseudarthrosis site» (en anglès). Hum Mutat, 2019 Oct; 40 (10), pp: 1760-1767. DOI: 10.1002/humu.23783. ISSN: 1098-1004. PMID: 31066482 [Consulta: 31 desembre 2019].
  28. ↑ Balda VP, Krishna SR, Kadali S «A rare case of neurofibromatosis type 1» (en anglès). J NTR Univ Health Sci, 2016 Oct, 5 (3), pp: 222-225. DOI: 10.4103/2277-8632.191849. ISSN: 2277-8632 [Consulta: 25 juny 2017].
  29. ↑ Calvo Tebar, G «Escoliosis asociada a neurofibromatosis tipo 1 -Treball de Grau-» (en castellà). EUEF. Universitat de La Laguna, 2015; Jun, pàgs: 45 [Consulta: 15 febrer 2018].
  30. ↑ Swetz KM, Spinner RJ «Large Intrathoracic Meningocele Associated With Neurofibromatosis Type 1» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2009 Set; 84 (9), pp: 769. DOI: 10.1016/S0025-6196(11)60484-9. PMC: 2735424. PMID: 19720772 [Consulta: 19 febrer 2018].
  31. ↑ Karwacki, MW; Wozniak, W «The Skeleton Abnormalities in Patients with Neurofibromatosis Type 1: Important Consequences of Abnormal Gene Function» (en anglès). A: Osteoporosis, Chap. 17 (Dionyssiotis, Y; Editor). InTech, 2012; Feb 24, pàgs: 21. ISBN 978-953-51-0026-3. DOI: 10.5772/31363 [Consulta: 15 febrer 2018].
  32. ↑ Lubs, ML; Bauer, MS; Formas, ME; Djokic, B «Lisch nodules in neurofibromatosis type 1» (en anglès). NEJM, 1991 May 2; 324 (18), pp. 1264-1266. DOI: 10.1056/NEJM199105023241807. ISSN: 1533-4406. PMID: 1901624 [Consulta: 6 octubre 2016].
  33. ↑ Richetta A, Giustini S, Recupero SM, Pezza M, et al «Lisch nodules of the iris in neurofibromatosis type 1» (en anglès). J Eur Acad Dermatol Venereol, 2004 Maig; 18 (3), pp: 342-344. DOI: 10.1111/j.1468-3083.2004.00915.x. ISSN: 0926-9959. PMID: 15096151 [Consulta: 22 maig 2018].
  34. ↑ Boley S, Sloan JL, Pemov A, Stewart DR «A quantitative assessment of the burden and distribution of Lisch nodules in adults with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Invest Ophthalmol Vis Sci, 2009 Nov; 50 (11), pp: 5035-5043. DOI: 10.1167/iovs.09-3650. PMC: 2883270. PMID: 19516012 [Consulta: 22 maig 2018].
  35. ↑ Asensio-Sánchez, VM; Torreblanca-Agüera, B; Miñambres-Villar, MA «Tortuosidad retiniana vascular en neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2005 Oct; 80 (10), pp: 607-609. ISSN 0365-6691. DOI: 10.4321/S0365-66912005001000009 [Consulta: 1r maig 2017].
  36. ↑ Abdolrahimzadeh, B; Piraino, DC; Albanese, G; Cruciani, F; Rahimi, S «Neurofibromatosis: an update of ophthalmic characteristics and applications of optical coherence tomography» (en anglès). Clin Ophthalmol, 2016 May 13; 10, pp: 851-860. DOI: 10.2147/OPTH.S102830. PMC: 4874640. PMID: 27257370 [Consulta: 15 desembre 2016].
  37. ↑ Pascual Castroviejo, I; Pascual Pascual, SI; Velázquez-Fragua, R; Viaño, J; et al «Neurofibromatosis tipo 1 y gliomas de vías ópticas: una serie de 80 pacientes» (en castellà). Revista de neurología, 2008 Ma; 46 (9), pp: 530-536. ISSN 0210-0010 [Consulta: 26 gener 2017].
  38. ↑ Costa, S; Tojal, R; Valverde, A «Neurofibromatosis - Diagnostic Assessment» (en anglès). A: Neurodegeneration, Chap. 11 (Martins, LM; Loh, SHY. Editors). InTech, 2012; Abr 11, pàgs: 23. ISBN 978-953-51-0502-2. DOI: 10.5772/28503 [Consulta: 3 març 2018].
  39. ↑ Boulanger JM, Larbrisseau A «Neurofibromatosis type 1 in a pediatric population: Ste-Justine's experience» (en anglès). Can J Neurol Sci, 2005 Maig; 32 (2), pp: 225-231. DOI: 10.1017/s0317167100004017. ISSN: 0317-1671. PMID: 16018159 [Consulta: 17 febrer 2018].
  40. ↑ Howell SJ, Hockenhull K, Salih Z, Evans DG «Increased risk of breast cancer in neurofibromatosis type 1: current insights» (en anglès). Breast Cancer (Dove Med Press), 2017 Ag 21; 9, pp: 531-536. DOI: 10.2147/BCTT.S111397. PMC: 5573065. PMID: 28860858 [Consulta: 31 desembre 2019].
  41. ↑ Dursun D, Aktaş S, Altun Z, Olgun N «Bilateral Breast Cancer with Neurofibromatosis Type 1 Patient: Case Report» (en anglès). Eur J Breast Health, 2017 Oct 1; 13 (4), pp: 213-215. DOI: 10.5152/ejbh.2017.3105. PMC: 5648279. PMID: 29082380 [Consulta: 31 desembre 2019].
  42. ↑ Uusitalo E, Kallionpää RA, Kurki S, Rantanen M, et al «Breast cancer in neurofibromatosis type 1: overrepresentation of unfavourable prognostic factors» (en anglès). Br J Cancer, 2017 Gen 17; 116 (2), pp: 211-217. DOI: 10.1038/bjc.2016.403. PMC: 5243991. PMID: 27931045 [Consulta: 12 maig 2017].
  43. ↑ Seo, YN; Park, YM «Association between Neurofibromatosis Type 1 and Breast Cancer: A Report of Two Cases with a Review of the Literature» (en anglès). Case Rep Med, 2015 Oct; 2015, pp: 456205. DOI: 10.1155/2015/456205. PMC: 4641927. PMID: 26604930 [Consulta: 24 abril 2017].
  44. ↑ Valencia E, Saif MW «Neurofibromatosis type 1 and GIST: is there a correlation?» (en anglès). Anticancer Res, 2014 Oct; 34 (10), pp: 5609-5612. ISSN: 1791-7530. PMID: 25275063 [Consulta: 10 març 2018].
  45. ↑ Hurley RH, McCormick M, Elhassan M, Nicholson G «Gastrointestinal stromal tumour as a rare association with neurofibromatosis type 1» (en anglès). J Surg Case Rep, 2018 Feb 21; 2018 (2), pp: rjy017. DOI: 10.1093/jscr/rjy017. PMC: 5822698. PMID: 29492250 [Consulta: 10 març 2018].
  46. ↑ Bouchentouf, R «Une étiologie rare du poumon kystique: la neurofibromatose type 1» (en francès). Tunis Med, 2016 Ma; 94 (5), pp: 412-413. PMID: 27801495 [Consulta: 12 març 2017].
  47. ↑ Poble PB, Dalphin JC, Degano B «Severe dyspnea in a patient with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2017 Jun 17; 22, pp: 74-76. DOI: 10.1016/j.rmcr.2017.06.008. PMC: 5491756. PMID: 28702341 [Consulta: 23 juliol 2017].
  48. ↑ Küçük M, Öncel CR, Uçar M, Yıldırım AB «Type 1 neurofibromatosis complicated by pulmonary arterial hypertension: A case report» (en anglès). Turk Kardiyol Dern Ars, 2017 Jul; 45 (5), pp: 458-46. ISSN 11016-5169. DOI: 10.5543/tkda.2016.36897. PMID: 28694401 [Consulta: 23 juliol 2017].
  49. ↑ Leppävirta J, Kallionpää RA, Uusitalo E, Vahlberg T, et al «Congenital anomalies in neurofibromatosis 1: a retrospective register-based total population study» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2018 Gen 15; 13 (1), pp: 5. DOI: 10.1186/s13023-017-0756-4. PMC: 5769274. PMID: 29335026 [Consulta: 27 gener 2018].
  50. ↑ Fdil S, Bouchikhi S, Bourkadi JE «Hémothorax spontané: complication rare de la neurofibromatose type 1» (en francès). Pan Afr Med J, 2017 Set 27; 28, pp: 85. DOI: 10.11604/pamj.2017.28.85.13820. PMC: 5724956. PMID: 29255555 [Consulta: 4 març 2018].
  51. ↑ Overgaard EK, Christensen NL, Serifi MA, Vijdea RL, Christensen JK «Lumbar artery aneurysm: A rare manifestation of vasculopathy in a patient with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Radiol Case Rep, 2020 Gen 14; 15 (3), pp: 277-281. DOI: 10.1016/j.radcr.2019.12.012. PMC: 6965510. PMID: 31969968 [Consulta: 20 febrer 2020].
  52. ↑ Ejerskov C, Krogh K, Ostergaard JR, Fassov JL, Haagerup A «Constipation in adults with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2017 Ag 16; 12 (1), pp: 139. DOI: 10.1186/s13023-017-0691-4. PMC: 5559807. PMID: 28814319 [Consulta: 8 octubre 2017].
  53. ↑ Fukunaga S, Takedatsu H, Mitsuyama K, Torimura T «A Rare Case of Ulcerative Colitis with Neurofibromatosis Type 1» (en anglès). Kurume Med J, 2018 Feb 26; 64 (1.2), pp: 25-27. DOI: 10.2739/kurumemedj.MS00014. ISSN: 1881-2090. PMID: 28674264 [Consulta: 19 desembre 2019].
  54. ↑ Hernández Del Castillo, L; Martínez Bermejo, A; Portellano Pérez, JA; Tirado Requero, P; et al «Rendimiento neuropsicológico en la neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2016; Set 14, pii: S1695-4033(16)30231-4. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.07.006. ISSN: 1695-9531. PMID: 27639957 [Consulta: 13 octubre 2016].
  55. ↑ Garcia-Penas, JJ «Trastornos de aprendizaje en la neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). Rev Neurol, 2017 Feb 24; 64 (s01), pp: S59-S63. ISSN 0210-0010. PMID: 28256688 [Consulta: 12 març 2017].
  56. ↑ Bearden, CE; Hellemann, GS; Rosser, T; Montojo, C; et al «A randomized placebo-controlled lovastatin trial for neurobehavioral function in neurofibromatosis I» (en anglès). Ann Clin Transl Neurol, 2016 Feb 22; 3 (4), pp: 266-279. DOI: 10.1002/acn3.288. PMC: 4818747. PMID: 27081657 [Consulta: 15 desembre 2016].
  57. ↑ Gavilán Agustí, B «Perfiles cognitivos en la neurofibromatosis tipo 1 -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultat de Psicologia. UCM, 2013; Feb, pàgs: 183. Arxivat de l'original el 22 de gener 2016 [Consulta: 1r juny 2018].
  58. ↑ Ibrahim AFA, Montojo CA, Haut KM, Karlsgodt KH, et al «Spatial working memory in neurofibromatosis 1: Altered neural activity and functional connectivity» (en anglès). Neuroimage Clin, 2017 Jun 27; 15, pp: 801–811. DOI: 10.1016/j.nicl.2017.06.032. PMC: 5501884. PMID: 28725547 [Consulta: 18 agost 2017].
  59. ↑ Rietman AB, van Helden H, Both PH, Taal W, et al «Worries and needs of adults and parents of adults with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Am J Med Genet A, 2018 Maig; 176 (5), pp: 1150-1160. DOI: 10.1002/ajmg.a.38680. PMC: 5947156. PMID: 29681082 [Consulta: 1r juny 2018].
  60. ↑ Mayl J, Patel H, Chandra T «Moyamoya Syndrome in a Child with Neurofibromatosis Type 1: Magnetic Resonance Imaging as a Tool for Clinical Decision Making» (en anglès). Cureus, 2017 Maig 9; 9 (5), pp: e1233. DOI: 10.7759/cureus.1233. PMC: 5468056. PMID: 28620564 [Consulta: 2 juliol 2017].
  61. ↑ Darrigo Júnior LG, Valera ET, Machado Ade A, Santos AC, et al «Moyamoya syndrome associated with neurofibromatosis type I in a pediatric patient» (en anglès). Sao Paulo Med J, 2011 Mar; 129 (2), pp: 110-112. DOI: 10.1590/S1516-31802011000200010. ISSN: 1516-3180. PMID: 21603789 [Consulta: 28 gener 2018].
  62. ↑ Vargiami E, Sapountzi E, Samakovitis D, Batzios S, et al «Moyamoya syndrome and neurofibromatosis type 1» (en anglès). Ital J Pediatr, 2014 Jun 21; 40, pp: 59. DOI: 10.1186/1824-7288-40-59. PMC: 4104827. PMID: 24952383 [Consulta: 23 juliol 2017].
  63. ↑ Serafini NB, Serafini CB, Vinhas AS, Godinho MB «Moyamoya syndrome associated with neurofibromatosis type 1 in a pediatric patient» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Nov-Des; 92 (6), pp: 870-873. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20176829. PMC: 5786411. PMID: 29364453 [Consulta: 12 febrer 2018].
  64. ↑ Jiménez Caballero, PE «Síndrome de Moyamoya de aparición en la edad adulta en una paciente con neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). Neurologia, 2016 Mar; 31 (2), pp: 139-141. DOI: 10.1016/j.nrl.2014.03.006. ISSN: 0213-4853. PMID: 24801636 [Consulta: 23 juliol 2017].
  65. ↑ Herath H, Yogendranathan N, Kulatunga A «A patient with neurofibromatosis type 1 presenting with bilateral frontal lobe infarctions following anterior communicating artery aneurysm rupture» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2019 Abr 4; 7, pp: 2050313X19841151. DOI: 10.1177/2050313X19841151. PMC: 6452425. PMID: 31057798 [Consulta: 7 gener 2020].
  66. ↑ Varyani UT, Shah NM, Shah PR, Kute VB, et al «C1q Nephropathy in a Patient of Neurofibromatosis Type 1: A Rare Case Report» (en anglès). Indian J Nephrol, 2019 Mar-Abr; 29 (2), pp: 125-127. DOI: 10.4103/ijn.IJN_353_17. PMC: 6440327. PMID: 30983754 [Consulta: 7 gener 2020].
  67. ↑ Orera A, Lacarra S, Fernández L, Gómez N, et al «Síndrome nefrótico secundario en neurofibromatosis tipo 1. A propósito de dos casos» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2019 Des 5; 42 (3), pp: 345-349. DOI: 10.23938/ASSN.0720. ISSN: 1137-6627. PMID: 31859277 [Consulta: 7 gener 2020].
  68. ↑ Duan L, Feng K1, Tong A, Liang Z «Renal artery stenosis due to neurofibromatosis type 1: case report and literature review» (en anglès). Eur J Med Res, 2014 Mar 28; 19, pp: 17. DOI: 10.1186/2047-783X-19-17. PMC: 3986645. PMID: 24678641 [Consulta: 7 gener 2020].
  69. ↑ Bocchini, CA «Piebaldism» (en anglès). OMIM. Entry 172800, 2012; Jul 16, pp: 6 [Consulta: 8 octubre 2017].
  70. ↑ Duarte A, Mota A, Baudrier T, Morais P, et al «Piebaldism and neurofibromatosis: state of knowledge» (en anglès). Dermatol Online J, 2013 Gen 15; 19 (1), pp: 17. ISSN: 1087-2108. PMID: 23374959 [Consulta: 8 octubre 2017].
  71. ↑ Vega, J; Torrelo, A; Mediero, IG; Zambrano, A «Xantogranuloma juvenil múltiple y neurofibromatosis tipo I. Presentación de dos casos y revisión de la literatura» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2001 Maig; 92 (5), pp: 211-214. ISSN: 0001-7310 [Consulta: 8 octubre 2017].
  72. ↑ Gutiérrez Perandones, MT; del Boz González, J «Implicación diagnóstica del nevus anémico en la neurofibromatosis» (en castellà). Acta Pediatr Esp, 2015; 73 (11), pp: e333-e336. ISSN: 0001-6640 [Consulta: 8 octubre 2017].
  73. ↑ Ferrari F, Masurel A, Olivier-Faivre L, Vabres P «Juvenile Xanthogranuloma and Nevus Anemicus in the Diagnosis of Neurofibromatosis Type 1» (en anglès). JAMA Dermatol, 2014 Gen; 150 (1), pp: 42-46. DOI: 10.1001/jamadermatol.2013.6434. ISSN: 2168-6084. PMID: 24258576 [Consulta: 8 octubre 2017].
  74. ↑ Laycock-van Spyk S, Thomas N, Cooper DN, Upadhyaya M «Neurofibromatosis type 1-associated tumours: their somatic mutational spectrum and pathogenesis» (en anglès). Hum Genomics, 2011 Oct; 5 (6), pp: 623-690. ISSN: 1479-7364. PMC: 3525246. PMID: 22155606 [Consulta: 8 octubre 2017].
  75. ↑ Hale, CS «Nevus of Ota» (en anglès). Skin melanocytic tumor: Nevi. PathologyOutlines.com, Inc, 2019; Abr 4 (rev), pàgs: 3. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2020 [Consulta: 20 febrer 2020].
  76. ↑ Kar, S; Preetha, K; Yadav, N; Madke, B; Gangane, N «Becker's nevus with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2015 Gen-Mar; 18 (1), pp: 90-92. DOI: 10.4103/0972-2327.144281. PMC: 4350225. PMID: 25745321 [Consulta: 12 novembre 2020].
  77. ↑ Wu HE, Li TN, Jin CL, Liu YB «Neurofibromatosis Type 1 with Becker's Nevus and Nevus of Ota» (en anglès). Indian J Dermatol, 2020 Gen-Feb; 65 (1), pp: 81-83. DOI: 10.4103/ijd.IJD_645_18. PMC: 6986110. PMID: 32029954 [Consulta: 20 febrer 2020].
  78. ↑ Martins AS, Jansen AK, Rodrigues LOC, Matos CM, et al «Increased insulin sensitivity in individuals with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Arch Endocrinol Metab, 2018 Feb; 62 (1), pp: 41-46. DOI: 10.20945/2359-3997000000007. ISSN: 2359-4292. PMID: 29694637 [Consulta: 9 maig 2018].
  79. ↑ Cohen JS, Levy HP, Sloan J, Dariotis J, Biesecker BB «Depression among adults with neurofibromatosis type 1: prevalence and impact on quality of life» (en anglès). Clin Genet, 2015 Nov; 88 (5), pp: 425-430. DOI: 10.1111/cge.12551. PMC: 4573679. PMID: 25534182 [Consulta: 5 març 2020].
  80. ↑ Koerling, AL «No friends 1» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2020 Feb 28; 15 (1), pp: 50. DOI: 10.1186/s13023-020-1327-7. PMC: 7047348. PMID: 32106878 [Consulta: 5 març 2020].
  81. ↑ García Martínez, FJ «Estudio Clínico Ecográfico de la Neurofibromatosis tipo 1 en la Edad Pediátrica -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultat de Medicina. UAM, 2017; Mar, pàgs: 206 [Consulta: 17 febrer 2018].
  82. ↑ «Legius syndrome» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016; 20 Set. [Consulta: 24 setembre 2016].
  83. ↑ Sánchez-Fortún, C; Jover Martínez, R «Síndrome de Peutz-Jeghers» (en castellà). Gastroenterol Hepatol Contin, 2010 Mar; 9 (2), pp: 55-59. ISSN 1578-1550. DOI: 10.1016/S1578-1550(10)70012-7 [Consulta: 12 novembre 2020].
  84. ↑ Giménez López, V; Monge Galindo, L; López Pisón, J; Zandueta Pascual, L; et al «Melanosis neurocutánea» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2011 Set; 75 (3), pp: 224-227. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2011.05.005 [Consulta: 12 novembre 2020].
  85. ↑ Legius, E; Schrander-Stumpel, C; Schollen, E; Pulles-Heintzberger, C; et al «PTPN11 mutations in LEOPARD syndrome» (en anglès). J Med Genet, 2002 Ag; 39 (8), pp: 571-574. ISSN 0022-2593. PMC: 1735195. PMID: 12161596 [Consulta: 4 octubre 2016].
  86. ↑ World Health Organization. Hereditary Diseases Programme. Report of a Joint WHO/NNFF Meeting on the Possibilities for the Prevention and Control of Neurofibromatosis, Jacksonville, Florida, USA, 27-28 January 1991 (en anglès). Geneva, Switzerland: National Neurofibromatosis Foundation (U.S.), 2016; Gen, pàgs. 20 [Consulta: 25 setembre 2016]. 
  87. ↑ Pasmant, E; Vidaud, D «Neurofibromatosis Type 1 Molecular Diagnosis: The RNA Point of View» (en anglès). EBioMedicine, 2016 Maig; 7, pp. 21–22. DOI: 10.1016/j.ebiom.2016.04.036. PMC: 4909605. PMID: 27322453 [Consulta: 3 octubre 2016].
  88. ↑ Iacovino, JR «Von Recklinghausen's Neurofibromatosis: a Clinical/Pathologic review with special emphasis on mortality based on a 39-year Retrospective Survival Study» (en anglès). Journal of Insurance Medicine, 1996; 27 (4), pp: 354-361. ISSN 0743-6661 [Consulta: 12 abril 2017].
  89. ↑ Little, H; Kamat, D; Sivaswamy, L «Common Neurocutaneous Syndromes» (en anglès). Ped Ann, 2015 Nov; 44 (11), pp: 496-498, 500-504. ISSN 0090-4481. DOI: 10.3928/00904481-20151112-11 [Consulta: 5 març 2020].
  90. ↑ Pérez-Pelegay, J «Apuntes sobre la historia de la neurofibromatosis tipo I (enfermedad de Von Recklinghausen)» (en castellà). Piel, 2006 Gen; 21 (1), pp: 4-8. ISSN 0213-9251. DOI: 10.1016/S0213-9251(06)72417-0 [Consulta: 1r maig 2017].
  91. ↑ Corbella, J «La Medicina Egipcia» (en castella). Amigos de la Egiptologia, 2017; Gen 6 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 1r maig 2017].
  92. ↑ Ragge, NK; Munier, FL «Ancient neurofibromatosis» (en anglès). Nature, 1994 Abr 28; 368 (6474), pp: 815. DOI: 10.1038/368815a0. PMID: 8159238 [Consulta: 12 abril 2017].
  93. ↑ Pestle, WJ; Colvard, M «A Disease Without History? Evidence for the Antiquity of Head and Neck Cancers. A: Head & Neck Cancer: Current Perspectives, Advances, and Challenges, Chap. 2. (Radosevich, JA; Ed.)» (en anglès). Springer, Dordrecht, 2013; Abr, pp: 5-36. ISBN 978-94-007-5826-1. DOI: 10.1007/978-94-007-5827-8_2 [Consulta: 8 octubre 2017].
  94. ↑ Panzer, S; Wittig, H; Zesch, S; Rosendahl, W; et al «Evidence of neurofibromatosis type 1 in a multi-morbid Inca child mummy: A paleoradiological investigation using computed tomography» (en anglès). PLoS One, 2017; Abr 12, pàgs: 21. DOI: 10.1371/journal.pone.0175000. PMC: 5389647. PMID: 28403237 [Consulta: 12 abril 2017].
  95. ↑ Bianucci, R; Perciaccante, A; Appenzeller, O «Painting neurofibromatosis type 1 in the 15th century» (en anglès). Lancet Neurol, 2016 Oct; 15 (11), pp: 1123. DOI: 10.1016/S1474-4422(16)30210-1. ISSN: 1474-4422. PMID: 27647642 [Consulta: 12 abril 2017].
  96. ↑ Ruggieri, M; Polizzi, A «From Aldrovandi’s “Homuncio” (1592) to Buffon's girl (1749) and the “Wart Man” of Tilesius (1793): antique illustrations of mosaicism in neurofibromatosis?» (en anglès). J Med Genet, 2003 Mar; 40 (3), pp: 227-232. DOI: 10.1136/jmg.40.3.227. PMC: 1735405. PMID: 12624146 [Consulta: 29 abril 2017].
  97. ↑ Ober, WB «Selected items from the history of pathology. Mark Akenside, MD (1721-1770): first recorded description of multiple neurofibromatosis» (en anglès). Am J Pathol, 1978 Jul; 92 (1), pp: 315. ISSN 0002-9440. PMC: 2018603. PMID: 99043 [Consulta: 19 sesembre 2019].
  98. ↑ Morse, RP «History of Neurology: Seminal Citations. Neurofibromatosis Type 1» (en anglès). Arch Neurol, 1999; 56 (3), pp: 364-365. DOI: 10.1001/archneur.56.3.364. ISSN: 1538-3687. PMID: 10190829 [Consulta: 16 febrer 2018].
  99. ↑ Cox, J «Quest for Quasimodo (V. Hugo)» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1985 Des 21-28; 291 (6511), pp: 1801-1803. PMC: 1419168. PMID: 3936587 [Consulta: 12 abril 2017].
  100. ↑ Legendre, CM; Charpentier-Côté, C; Drouin, R; Bouffard, C «Neurofibromatosis Type 1 and the “Elephant Man's” Disease: The Confusion Persists: An Ethnographic Study» (en anglès). PLoS One, 2011 Feb 9; 6 (2), pp: e16409. DOI: 10.1371/journal.pone.0016409. PMC: 3036577. PMID: 21347399 [Consulta: 12 abril 2017].
  101. ↑ «Es crea un nou model en ratolins per a l'estudi de la neurofibromatosi». Institut Català d'Oncologia, 16-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  102. ↑ Castellsagué, J; Gel, B; Fernández-Rodríguez, J; Llatjós, R; et al «Comprehensive establishment and characterization of orthoxenograft mouse models of malignant peripheral nerve sheath tumors for personalized medicine» (en anglès). EMBO Mol Med, 2015 Mar 25; 7 (5), pp: 608-627. DOI: 10.15252/emmm.201404430. PMC: 4492820. PMID: 25810463 [Consulta: 2 octubre 2016].
  103. ↑ Ferner, RE; Gutmann, DH «International consensus statement on malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis» (en anglès). Cancer Res, 2002 Mar 1; 62 (5), pp: 1573-1577. ISSN: 1538-7445. PMID: 11894862 [Consulta: 3 octubre 2015].
  104. ↑ Evans DG, Huson SM, Birch JM «Malignant peripheral nerve sheath tumours in inherited disease» (en anglès). Clin Sarcoma Res, 2012 Oct 4; 2 (1), pp: 17. DOI: 10.1186/2045-3329-2-17. PMC: 3499223. PMID: 23036231 [Consulta: 28 gener 2018].
  105. ↑ Zehou, O; Fabre, E; Zelek, L; Sbidian, E; et al «Chemotherapy for the treatment of malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis 1: a 10-year institutional review» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2013 Aug 23; 8, pp. 127. DOI: 10.1186/1750-1172-8-127. PMC: 3766199. PMID: 23972085 [Consulta: 18 octubre 2016].
  106. ↑ Lock, R; Ingraham, R; Maertens, O; Miller, AL; et al «Cotargeting MNK and MEK kinases induces the regression of NF1-mutant càncers» (en anglès). J Clin Invest, 2016 Jun 1; 126 (6), pp. 2181-2190. DOI: 10.1172/JCI85183. PMC: 4887164. PMID: 27159396 [Consulta: 18 octubre 2016].
  107. ↑ Fischer-Huchzermeyer S, Dombrowski A, Wilke G, Stahn V, et al «MEK inhibitors enhance therapeutic response towards ATRA in NF1 associated malignant peripheral nerve sheath tumors (MPNST) in-vitro» (en anglès). PLoS One, 2017 Nov 13; 12 (11), pp: e0187700. DOI: 10.1371/journal.pone.0187700. PMC: 5683628. PMID: 29131833 [Consulta: 28 gener 2018].
  108. ↑ Rietman AB, Oostenbrink R, Bongers S, Gaukema E, et al «Motor problems in children with neurofibromatosis type 1» (en anglès). J Neurodev Disord, 2017 Maig 19; 9, pp: 19. DOI: 10.1186/s11689-017-9198-5. PMC: 5437487. PMID: 28529667 [Consulta: 8 juny 2017].
  109. ↑ Stivaros, S; Garg, S; Tziraki, M; Cai, Y; et al «Randomised controlled trial of simvastatin treatment for autism in young children with neurofibromatosis type 1 (SANTA)» (en anglès). Molecular Autism, 2018 Feb 22; 9, pp: 12. DOI: 10.1186/s13229-018-0190-z. ISSN: 2040-2392. PMID: 29484149 [Consulta: 26 febrer 2018].
  110. ↑ Mahdi J, Shah AC, Sato A, Morris SM, et al «A multi-institutional study of brainstem gliomas in children with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Neurology, 2017 Abr 18; 88 (16), pp: 1584-1589. DOI: 10.1212/WNL.0000000000003881. PMC: 5395076. PMID: 28330960 [Consulta: 18 juny 2017].
  111. ↑ Kaseb H, Kuhn J, Babiker HM «Cancer, Rhabdomyosarcoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Nov 13; NBK507721 (rev), pàgs: 6. PMID: 29939543 [Consulta: 15 desembre 2019].
  112. ↑ Ferrari A, Bisogno G, Macaluso A, Casanova M, et al «Soft-tissue sarcomas in children and adolescents with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Cancer, 2007 Abr 1; 109 (7), pp: 1406-1412. DOI: 10.1002/cncr.22533. ISSN: 1097-0142. PMID: 17330850 [Consulta: 8 octubre 2017].
  113. ↑ Accardi F, Marchica V, Mancini C, Maredi E, et al «Neurofibromatosis type I and multiple myeloma coexistence: A possible link?» (en anglès). Hematol Rep, 2018 Abr 3; 10 (1), pp: 7457. DOI: 10.4081/hr.2018.7457. PMC: 5907645. PMID: 29721253 [Consulta: 10 maig 2018].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neurofibromatosi_tipus_1&oldid=33023143»