Lesió medul·lar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaLesió medul·lar
Cervical Spine MRI (T2W).jpg
Ressonància magnètica d'una greu fractura vertebral cervical amb desplaçament i lesió medul·lar. modifica
Tipusmielopatia, traumatisme de el sistema nerviós central i traumatisme de la columna vertebral Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesparàlisi, dolor crònic i hipoestèsia Modifica el valor a Wikidata
Exàmensradiografia, imatge per ressonància magnètica, tomografia computada i imatge per ressonància magnètica Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
Patogènia
Localitzaciómedul·la espinal Modifica el valor a Wikidata
Causa detrastorn de la continència Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10G95.9 i T09.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB12327 i 29466 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001066 i 000029 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine793582, 1149070, 322604 i 1265209 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013119 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet90058 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUI90058 Modifica el valor a Wikidata

Una lesió medul·lar és un dany a la medul·la espinal que causa canvis temporals o permanents en la seva funció. La seva interrupció produeix paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de tota sensibilitat per sota de la zona afectada; i a més de falta de control sobre els esfínters de la micció i de l'evacuació intestinal, trastorns en el camp de la sexualitat i la fertilitat, alteracions del sistema nerviós vegetatiu i risc d'altres complicacions (úlceres per decúbit, espasticitat, processos renals,...).

Epidemiologia[modifica]

Pel que fa a la incidència de lesió medul·lar a Espanya és de 2,5 per cada 100.000 habitants. A Catalunya cada anys es diagnostiquen entre 140 i 160 casos nous de lesió medul·lar. Aquesta dada exclou les lesions medul·lars d'origen mèdic.

La prevalença de la lesió medul·lar és d'aproximadament 500 persones per milió d'habitants.

Etiologia[modifica]

La lesió pot ser conseqüència d'un traumatisme greu sobre la columna vertebral, d'una malaltia (tumoral, infecciosa, vascular...) o d'origen congènit (espina bífida). Segons que la lesió sigui completa o parcial, i en funció del nivell en què es produeixi, les conseqüències en seran més o menys severes.

La majoria de lesions medul·lars es produeixen de sobte, com a conseqüència d'un traumatisme, i aproximadament en la meitat dels casos l'origen n'és un accident de trànsit. En l'ordre de freqüència el segueixen els accidents laborals i els esportius. Al voltant d'un 25% dels casos tenen l'origen en malalties infeccioses, tumorals o vasculars. Es dóna predominantment en persones joves.[1]

Principals causes de lesió medul·lar a l'estat espanyol[modifica]

Segons l'Institut Guttmann les principals causes de lesió medul·lar a Espanya són els accidents de trànsit amb un 50%, en segon lloc les caigudes que representen entre un 20% i un 30%, els esports i temps de lleure representen entre un 4% i un 11% de les lesions medul·lars, accidents laborals en un 8% i finalment, a causa de violència un 1% del total de casos detectats.[2]

Factors de risc[modifica]

Els factors de risc que poden desencadenar una lesió medul·lar són: fer submarinisme en zones poc profundes, participar en activitats d'alt risc, conducció imprudent,falta de consciència de vulnerabilitat en població, la debilitat òssia per facilitat de fractura i persones d'edat avançada. A més a més, la població jove d'edat entre 15 i 24 anys són els que tenen més factors de risc i, el sexe masculí predomina envers el femení.

Afectació i conseqüències[modifica]

A human spinal column A person with dermatomes mapped out on the skin
Els efectes de la lesió depenen del nivell al llarg de la columna vertebral (esquerra). Un dermatoma és una zona de la pell que envia missatges sensorials a un nervi espinal específic (dreta).
diagram of vertebrae and spinal nerves
Els nervis espinals surten de la medul·la espinal entre cada parell de vèrtebres.

L'afectació dependrà de la zona que s'ha vist afectada per la lesió. Aquesta afectació pot ser cervical, toràcica i lumbar.[3]

Al nivell cervical[modifica]

La interrupció de les vies nervioses dóna lloc a una tetraplegia, que és la pèrdua o disminució de la sensibilitat i/o mobilitat voluntària de les extremitats superiors i inferiors i de tot el tronc.

A nivell toràcic i lumbar[modifica]

L'afectació toràcica o lumbar dóna lloc a una paraplegia, que es manifestarà per una falta de sensibilitat i/o paràlisi total o parcial de les extremitats inferiors i de la part del tronc sublesional. Al nivell del con medul·lar i de la cua de cavall, l'afectació de la sensibilitat i la mobilitat voluntària són menors, preservant-se en la majoria de casos la capacitat de marxa; la pèrdua de control sobre els esfínters n'és la seqüela més notable.

Fins al dia d'avui, les conseqüències d'una lesió medul·lar són irreversibles, atès que la medul·la espinal no es regenera i que la seva complexitat i estructura fan que la reparació quirúrgica sigui impossible amb les tècniques actuals. Això no obstant, arreu del món es continua investigant per aconseguir-ne en el futur el guariment. Actualment, es fan importants esforços en la seva prevenció i van sorgint nous procediments quirúrgics i tecnològics que contribueixen a millorar el pronòstic i la qualitat de vida de les persones afectades. La rehabilitació integral del pacient en un centre especialitzat és ara per ara l'alternativa d'elecció per a la correcta atenció d'aquestes persones.

Referències[modifica]

  1. «Spinal cord trauma» (en anglès). MedlinePlus, 05-12-2014. [Consulta: 16 abril 2015].
  2. Yepes, Carlos «L'educació física en un centre hospitalari». Fundació Institut Guttmann.
  3. «La lesió medul·lar» (en català). Institut Guttmann. [Consulta: 16 abril 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]