Nom de cortesia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El nom de cortesia ( ), de vegades també conegut com a nom d'estil,[1] és un nom que s'atorga per a ser utilitzat durant etapes avançades de la vida a la cultura xinesa.[2]

Abans del segle XX, els coreans sinicitzats, els vietnamites i els japonesos també eren referits pel seu zì.[3] La pràctica també va ser adoptada per alguns mongols i manxús després de la conquesta Qing de la Xina.

A l'edat de vint anys, s'assigna el en reemplaçament del nom d'una persona com un símbol d'edat adulta i respecte. Principalment utilitzat per a noms d'home, el pot ser atorgat pels pares, o pel primer mestre personal durant el primer dia de l'escola familiar, o un pot adoptar un que un mateix ha escollit. La tradició d'utilitzar noms d'estil ha anat s'ha anat abandonant a partir del moviment del quatre de Maig de 1919. Hi ha dues formes comunes del nom d'estil, el i el hào.

(nom adult)[modifica]

El zì, de vegades denominat biǎozì o "nom de cortesia", és un nom que tradicionalment se li dóna als homes xinesos a l'edat de vint anys, marcant la seva entrada en l'edat adulta. De vegades també li era donat a les dones al contraure matrimoni.[4] Aquesta pràctica s'ha deixat d'utilitzar en la societat xinesa contemporània. Segons el Llibre dels Ritus, després que un home arriba a l'edat adulta, és una falta de respecte per a altres persones de la mateixa generació anomenar-lo pel seu nom original, o Ming. Per tant, el nom de naixement era reservat per a un mateix i els seus pares, mentre que el era utilitzat pels adults de la mateixa generació per referir-se entre ells en ocasions formals o per escrit; d'aquí prové el terme "nom de cortesia".

El és principalment bisil·làbic (es compon de dos caràcters) i en general està basat en el significat del Ming o nom de la persona. Yan Zhitui (顏之推) de la dinastia Qi del Nord creia que mentre el propòsit del Ming era distingir una persona d'entre les altres, el havia d'expressar la integritat moral de la persona que el portava.

La relació que sovint existeix entre el d'una persona i el seu Ming es pot veure en el cas de Mao Zedong, el era Rùnzhī. Aquests dos caràcters comparteixen el mateix radical - 氵, que significa aigua. Ambdós caràcters poden significar "beneficiar-se" o "nodrir".

Una altra forma de crear un és utilitzar un caràcter homofònic (en xinès, 子; pinyin, zǐ) - un títol respectuós per a un home - com el primer caràcter del bisil·làbic. Per exemple el de Gongsun Qiao era: Zǐchǎn, i el de Du Fu: Zǐméi (子 美).

També és usual construir el utilitzant com a primer caràcter un que expressi l'ordre de naixement a la família del portador respecte als seus germans homes. Per això Confuci, que es deia Kǒng Qiū (孔丘), va rebre el de Zhòngní (仲尼), on el primer caràcter Zhong indica que ell era el segon fill de la família. En general els caràcters utilitzats són (伯) per al primer, Zhong (仲) per al segon, shū (叔) per al tercer, i (季) per al més jove, si la família està formada per més de tres fills.

L'ús del va començar durant la dinastia Shang i lentament es va convertir en un sistema, que es va fer popular durant la dinastia Zhou, que va succeir a la Shang. Durant aquest període, a les dones també se'ls donava un . El atorgat a una dona generalment estava format d'un caràcter indicant el seu ordre de naixement entre les filles dones de la família i el seu cognom. Per exemple, Meng Jiāng (孟 姜) era la filla gran de la família Jiāng.

La següent taula mostra el d'algunes persones famoses:

Exemples[modifica]

Xinès Cognom Nom Nom de cortesia
Lǎozǐ 老子 Ěr Bóyáng 伯陽
Kǒngzǐ (Confuci) 孔子 Kǒng Qiū Zhòngní 仲尼
Sūnzǐ (Sun Tzu) 孫子 Sūn Chángqīng 長卿
Cáo Cāo 曹操 Cáo Cāo Mèngdé 孟德
Guān Yǔ 關羽 Guān Yúncháng 雲長
Liú Bèi 劉備 Liú Bèi Xuándé 玄德
Zhūgé Liàng 諸葛亮 Zhūgé 諸葛 Liàng Kǒngmíng 孔明
Zhào Yún 趙雲 Zhào Yún Zǐlóng 子龍
Lǐ Bái 李白 Bái Tàibái 太白
Sū Dōngpō 蘇東坡 Shì Zǐzhān 子瞻
Yuè Fēi 岳飛 Yuè Fēi Péngjǔ 鵬舉
Yuán Chónghuàn 袁崇煥 Yuán Chónghuàn 崇煥 Yuánsù 元素
Liú Jī 劉基 Liú Bówēn 伯溫
Táng Yín 唐寅 Táng Yín Bóhǔ 伯虎
Máo Zédōng 毛澤東 Máo Zédōng 澤東 Rùnzhī 潤之
Chiang Kai-shek 蔣介石 Jiǎng Zhōngzhèng 中正 Jièshí 介石

Referències[modifica]

  1. Tianjun Liu, Xiao Mei Qiang. Chinese Medical Qigong (en anglès), 2013, p. 590. ISBN 978-1848190962. 
  2. Origins of Chinese Names (en anglès), 2007, p. 142. ISBN 978-9812294623. 
  3. Names of Persons and Titles of Rulers(anglès)
  4. «Qū lǐ shàng». A: Lǐjì (en anglès). 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nom de cortesia