261 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 261 aC (cclxi aC) |
| Islàmic | 910 aH – 909 aH |
| Xinès | 2436 – 2437 |
| Hebreu | 3500 – 3501 |
| Calendaris hindús | -205 – -204 (Vikram Samvat) 2841 – 2842 (Kali Yuga) |
| Persa | 882 BP – 881 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -10 |
| Ab urbe condita | 493 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC | |
| Anys | |
| 264 aC 263 aC 262 aC - 261 aC - 260 aC 259 aC 258 aC | |
El 261 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Flac i Cras (o també any 493 ab urbe condita). L'ús del nom «261 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Àsia Menor[modifica]
- Inici del regnat d'Antíoc II Theós. El seu pare, Antíoc I Soter, ha mort en una batalla contra els gàlates, i el fill fa la pau amb Pèrgam i amb Egipte, acordant de mantenir cadascú els seus territoris.[2]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Valeri Flac i Tit Octacili Cras.[3]
- Durant aquest any de la Primera Guerra Púnica, el Senat Romà decideix conquerir tota Sicília i ordena la construcció d'una flota de guerra, que serà efectiva l'any següent (260 aC). Els romans sostenen una guerra de desgast contra els cartaginesos, i amb una tàctica d'assetjament, els cònsols aconsegueixen capturar les ciutats de l'interior de Sicília, mentre els púnics conserven els ports. Al centre de l'illa, Roma no aconsegueix ocupar Mitístraton.[4]
- Batalla d'Agrigent, el primer enfrontament a gran escala de la Primera Guerra Púnica. Romans i cartaginesos s'enfronten a la població siciliana d'Agrigent després d'un llarg setge que havia començat l'any anterior (262 aC).[5]
Índia[modifica]
- L'emperador de l'Índia Aixoka emprèn la conquesta més sagnant del seu regnat i conquereix el Regne de Kalinga (actualment Orissa). Deporta cent cinquanta mil persones, i a la batalla es conten cent mil morts. Aquesta conquesta li origina grans remordiments, i es converteix al budisme. Envia missioners budistes al sud-est asiàtic i a Occident (Egipte, Orient Mitjà i Grècia). Aplica una política religiosa conciliadora i proclama que totes les religions són dignes de respecte.[6]
Necrològiques[modifica]
- Mort d'Antíoc I Soter, rei de l'Imperi Selèucida, en un enfrontament amb els gàlates. El succeeix el seu fill Antíoc II Teos.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Poliè el Macedoni. Estratagemes, VIII, 50
- ↑ Polibi. Història, I, 20
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 9
- ↑ Polibi. Història, I, 17-19
- ↑ Smith, Vincent Arthur. Asoka: the buddhist emperor of India. Oxford: Clarendon, 1920, p. 16.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XII, 2
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 261 aC |