Cambra dels Lords
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Cambra alta de Parlament del Regne Unit |
| Líders | |
| Lord Speaker (President) | John McFall, des del dia 1 maig 2021 |
| Líder de la cambra | Angela Smith, (Laborista) des del dia 5 juliol 2024 |
| Líder de l'Oposició | Nicholas True, (Conservador) des del dia 8 juliol 2024 |
| Estructura | |
| Membres | 793 |
 | |
| Grups polítics Cambra dels Lords | Lords Espirituals
Altres grups
Crossbench
President Lord Speaker (1) |
| Lloc de reunió | |
  | |
| Sala de reunions dels Lords Palau de Westminster Ciutat de Westminster Londres, Anglaterra Regne Unit | |
| Lloc web | |
| http://www.parliament.uk/lords/ | |
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit. El Parlament també inclou el Sobirà i la Cambra baixa, anomenada la Cambra dels Comuns.[1]
Orígens
[modifica]L'origen de la cambra es remunta al segle xiv i des de llavors ha tingut una existència quasi contínua, encara que el nom es va adoptar el 1544. Va ser abolida el 1649 pel govern revolucionari de Cromwell i restaurada el 1660.
Actualment té un paper simbòlic i tradicional. El 1911, es va aprovar la Parliament Act pel qual tota la legislació excepte els pressupostos podien ser endarrerits en la seva aprovació un any pels Lords, però no rebutjada. El 1968, es va aprovar un projecte de reforma que pretenia acabar amb els privilegis aristocràtics dels seus membres.
Després de divuit anys de governs conservadors, amb l'accés al govern del laborista Tony Blair en guanyar les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1997 va tirar endavant noves reformes legislatives per a rebaixar la importància a aquesta Cambra. El Partit Laborista havia donat suport durant anys a l'abolició de la Cambra dels Lords però des del 1992 va canviar-ho per proposar la seva reforma de la Cambra en lloc d'un canvi constitucional tan dràstic,[2] i la Llei de la Cambra dels Lords de 1999 va establir que els Lords no serien hereditaris, sinó triats entre els aristòcrates.[3] Actualment, només el Duc de Norfolk i el Marquès de Cholmondley segueixen sent hereditaris a conseqüència de ser Grans Oficials de l'Estat. El Duc de Norfolk és l'encarregat de l'obertura del parlament, així com de la coronació i dels funerals d'Estat. Per la seva banda, la Cambra de Lords entre 1998 i 1999, també va tenir la funció d'enjudiciar el General Augusto Pinochet, que va ser detingut a Londres el 16 d'octubre de 1998. Fins ara, la Cambra alta està composta de 746 membres.
Durant el govern de Keir Starmer, el diputat laborista Pat McFadden va presentar un projecte de llei el 5 de setembre de 2024 per a la reforma de la Cambra dels Lords, com disposava el programa electoral laborista per a les eleccions generals del Regne Unit de 2024 limitant l'edat als diputats i l'eliminació dels 92 pars hereditaris.[4]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Palau de Westminster, seu de la House of Lords. -
Escut de la Cambra dels Lords
Notes
[modifica]- ↑ Els Lords Spiritual seuen al banc del govern.
Referències
[modifica]- ↑ «Quick Guide to the House of Lords». Parliament of the United Kingdom. [Consulta: 8 novembre 2011].
- ↑ «It's time to get Britain working again» (en anglès). Labour Party Manifesto 1992, 1992. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «House of Commons Hansard» (en anglès). 149, 337, 11-11-1999, pàg. Col 1306 [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ Morton, Becky. «MPs back end of House of Lords hereditary peers» (en anglès). BBC, 13-11-2024. [Consulta: 11 febrer 2025].
