Palau de Westminster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Palau de Westminster
Palau de Westminster
Palau de Westminster
Palau de Westminster situat respecte Regne Unit
Palau de Westminster
Informació
Tipus Palau
Localització Londres
Flag of England.svg Anglaterra
Estil neogòtic
Superfície 10 ha

Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iv)
ID 426
Regió * Europa i Nord-america
Inscripció 1987 (11a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

El Palau de Westminster es troba situat a la riba nord del riu Tàmesi, a la Ciutat de Westminster, a Londres (Anglaterra), a prop d'altres edificis governamentals a Whitehall. També disposa d'altres Castells com a llocs d'interès, és el lloc on es reuneixen les dues cambres del Parlament del Regne Unit la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns). El palau, que està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat nomenat de la UNESCO des de 1987.[1]

El palau va servir inicialment com a residència reial, però cap monarca hi ha viscut des del segle XVI. La major part de l'estructura actual data del segle XIX, data en què el palau va ser reconstruït després d'un incendi el 1834, que va destruir la major part de l'edifici. Els arquitectes responsables de la reconstrucció del palau van ser Sir Charles Barry i Augustus Pugin. L'edifici és un exemple de l'estil neogòtic. Una de les característiques més notables del palau és la torre del rellotge, una atracció turística on hi ha la campana anomenada Big Ben, nom assignat erròniament al rellotge de la torre.

El palau conté més de mil habitacions, sent les més importants les corresponents als Salons de la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns. El palau també inclou sales de reunió, biblioteques, passadissos, menjadors, bars i gimnasos. És el lloc on es realitzen importants cerimònies d'estat, de les quals la més important és la Cerimònia d'obertura del Parlament. El palau està molt associat amb les dues Cambres, tal com ho demostra l'ús de la paraula "Westminster" per referir-se al "Parlament". Les oficines dels parlamentaris es troben en edificis propers, com ara la Casa Portcullis i els edificis Norman Shaw.

Història[modifica | modifica el codi]

El Palau de Westminster era estratègicament important durant l'edat mitjana, ja que estava localitzat a la ribera del riu Tàmesi. Els edificis han ocupat el seu lloc des de, almenys els temps dels anglosaxons. Llavors conegut com a Thorney Island, el lloc podria haver-se utilitzat com a residència reial per Canut el Gran (va regnar del 1016 al 1035). El penúltim monarca Saxó d'Anglaterra, Eduard el Confessor, va construir un palau reial a Thorney Island a l'Oest de la ciutat de Londres al mateix temps, més o menys, que construïa l'abadia de Westminster (1045-1050). L'àrea de Thorney Island va passar a ser coneguda aviat com a Westminster (una contracció de les paraules "West Monastery"). Després de la conquesta Normanda (1066), el rei Guillem I es va establir a la Torre de Londres, però després es va instal·lar a Westminster. Ni els edificis utilitzats pels Saxons ni els que va utilitzar Guillem I van sobreviure. La part més antiga del Palau (el Westminster Hall i el Great Hall) daten del regnat del successor de Guillem I, Guillem II.

El palau de Westminster era la residència principal dels monarques anglesos cap al final de l'època de l'era medieval. El predecessor del Parlament, el Curia Regis (Consell Reial) es trobava al Westminster Hall (tot i que canviava de lloc quan el Rei es traslladava a un altre palau). El primer Parlament oficial d'Anglaterra es va reunir al palau el 1295. Des de llavors, gairebé tots els Parlaments s'han reunit al palau. De tota manera, alguns Parlaments s'han reunit a altres llocs.

Un detall del mapa de Londres de 1746 de John Roque
J. M. W. Turner mirava l'incendi del 1834 i van pintar bastants quadres incloent La Crema de la Cambra del Lord i dels Comuns (1835).

Westminster va continuar sent la principal residència de la monarquia a Londres fins que un incendi va destruir part de l'estructura l'any 1529. El 1530, Enric VIII va adquirir el York Palace del cardenal Thomas Wolsey, un ministre poderós que havia perdut el favor del rei. Enric VIII li va canviar el nom per Palau de Whitehall i el va utilitzar com a residència principal. Tot i que Westminster seguia sent un palau reial oficialment, l'utilitzaven les dues cambres del Parlament i també s'utilitzava com a jutjat.

Com que originalment era un residència reial, el palau no incloïa cap edifici especialment pensat per les corts. Les cerimònies importants de l'Estat es duien a terme a la "Painted Chamber" (Cambra Pintada). La Cambra dels Lords normalment es reunia a la "White Chamber" (Cambra Blanca). La Cambra dels Comuns, però, no tenia una cambra pròpia; de vegades debatien a la sala de reunions de l'abadia de Westminster. Els Comuns van adquirir una cambra permanent en el palau, la capella de St. Stephen, una antiga capella reial, però només durant el regnat del successor d'Enric VIII, el rei Eduard VI.

Amb la reforma Protestant, es va dissoldre l'orde religiós dels Canons de St. Stephen (entre altres institucions); així que la capella va passar a servir per l'ús dels comuns que hi van fer les alteracions que van considerar convenients.

Interior[modifica | modifica el codi]

Cambra dels Lords[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cambra dels Lords

La Cambra dels Lord es troba a la part sud del Palau. És un saló molt decorat i d'àmplies dimensions (fa 14 per 24 m). Els escons de la cambra, tal com d'altres mobles, són de color vermell. La part superior de la cambra està decorada amb vitralls de colors i per sis pintures al·legòriques representant la religió, la cavalleria i la llei.

És el lloc on es realitzen certes cerimònies, dins les quals la més important és la cerimònia d'Obertura del Parlament, State Opening of Parliament, que es celebra a l'inici de les sessions anuals parlamentàries. El Sobirà, assegut al Tro, fa el seu “Discurs del Tro”, resumint l'agenda legislativa del govern per a la pròxima sessió parlamentària.

Cambra dels Comuns[modifica | modifica el codi]

La sala es troba a l'extrem nord del Palau. És molt més austera que el saló de la Cambra dels Lords. Els seients, com els altres mobles, són de color verd. Per tradició, els monarques britànics no entren a la sala des del 1642.

Westminster Hall[modifica | modifica el codi]

El Westminster Hall és la part més antiga del palau, és el saló més gran d'Europa, i va ser construït el 1097.[2] Històricament s'ha utilitzat per a nombroses funcions.

També les dues Cambres del Parlament hi han fet discursos cerimonials davant alguns fets públics importants, com el 300 aniversari de la Revolució Gloriosa al 1988.

Royal Gallery[modifica | modifica el codi]

És la sala més llarga del palau, amb 33.5 per 13.7 metres. El seu principal objectiu és servir com a escenari de la processó real a les cerimònies d'Obertura del Parlament. També s'ha utilitzat a algunes ocasions per recepcions en honor de dignataris estrangers.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://whc.unesco.org/en/list/426
  2. Cescinsky, Herbert (1922) The Burlington Magazine for Connoisseurs «Westminster Hall and Its Roof» volum 40, pàgs. 76–84
  3. «Architecture of the Palace: The Royal Gallery». UK Parliament. [Consulta: 28 maig 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Westminster Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 51° 29′ 57.5″ N, 00° 07′ 29.1″ O / 51.499306°N,0.124750°O / 51.499306; -0.124750