Christen-Democratisch en Vlaams

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióChristen-Democratisch en Vlaams
Dades
Nom curtCD&V Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític
organització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticademocràcia cristiana Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1968, àrea metropolitana de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Internacional Demòcrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Membres56.746 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaSammy Mahdi (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Cambra de Representants de Bèlgica
12 / 150
Senat de Bèlgica
5 / 60
Parlament Flamenc
19 / 124
Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital
1 / 89
Parlament Europeu
2 / 705
província de Bèlgica
40
Benelux Parliament (en) Tradueix
2 / 49 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcdenv.be Modifica el valor a Wikidata

El Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V ("Cristià Democràtic i Flamenc"), és un partit flamenc democristià. Marianne Thyssen n'és l'actual presidenta. A les eleccions federals belgues del 10 de juny de 2007, CD&V i N-VA van formar una aliança de la qual Yves Leterme n'era el candidat per ser president.

Ideologia del partit[modifica]

El CD&V és d'ideologia cristianodemòcrata i confederalista respecte a les relacions entre Flandes i l'estat belga.

Història[modifica]

Fins al 2001 el nom oficial era Partit Cristià Popular (Christelijke Volkspartij, CVP). Sent també membre del Partit Popular Europeu. Cap destacar que l'actual Primer Ministre de Bèlgica, Herman Van Rompuy és partidari del mateix partit. En origen el CD&V es declarava com demòcrata cristià, però aquesta definició ha estat substituïda pel concepte de bé comú.

En les eleccions legislatives i regionals de 1999, el CD&V pateix un esfondrament polític, a causa de la dolenta gestió de l'Assumpte Dutroux i de la crisi de la Dioxina, el que fa que l'oposició controle pràcticament tots els poders. A les eleccions legislatives belgues de 2003 van afeblir encara més la seua posició a nivell federal.

A les eleccions regionals belgues de 2004, el CD&V va presentar una llista comuna juntament amb la Formació Nacionalista Flamenca, (Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), i aconsegueix un millor èxit. Torna doncs al poder en la Regió flamenca, en un govern de coalició juntament amb el Partit Socialista (Socialistische Partij Anders, SPA) i els Liberals i Demòcrates Flamencs (Vlaamse Liberalen en Democraten, VLD).

A les eleccions legislatives belgues de 2007 es presentà amb la Nieuw-Vlaamse Alliantie i fou el partit més votat. Yves Leterme aconseguí la presidència del govern però el 22 de setembre de 2008 la coalició de govern amb la N-VA es va desintegrar a conseqüència de dissensions en els debats relatius a la reforma de l'Estat, i a les eleccions de 2010, en solitari només va aconseguir el 17% del vot a Flandes perdent la majoria del vot socialdemòcrata, que va passar a mans del N-VA, que va aconseguir el 28%.[1]

Presidents[modifica]

CVP/PSC

CVP

CD&V

Referències[modifica]

  1. Deschouwer, Kris. The Politics of Belgium: Governing a Divided Society (en anglès). 2a ed.. Macmillan International Higher Education, 2012, p. 83-84. ISBN 9781137030252. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christen-Democratisch en Vlaams