Eleccions legislatives belgues de 1987
| Eleccions legislatives belgues de 1987 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica | ||||
| 24 de novembre de 1987 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
 |
 |
| ||
| Cap de llista | Wilfried Martens | Guy Spitaels | Karel Van Miert | |
| Candidatura | CVP | PS | SP | |
| Escons aconseguits | 42 | 40 | 32 | |
| Vots | 1.195.365 | 961.361 | 915.432 | |
| Percentatge | 19,5% | 15,6% | 14,9% | |
| 4a candidatura | 5a candidatura | 6a candidatura | ||
|
 |
| ||
| Cap de llista | Annemie Neyts | Louis Michel | Hugo Schiltz | |
| Candidatura | PVV | PRL | VU | |
| Escons aconseguits | 25 | 23 | 16 | |
| Vots | 709.758 | 577.959 | 495.120 | |
| Percentatge | 11,5% | 9,4% | 8,1% | |
Primer Ministre de Bèlgica en funcions | ||||
‹ 1985  1991 › | ||||
Les Eleccions legislatives belgues de 1987 es van celebrar el 24 de novembre de 1987 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants i els 106 del Senat. Es formà un govern de coalició presidit pel socialcristià Wilfried Martens.
Antecedents
[modifica]La coalició encapçalada per Wilfried Martens i composta per Partit Cristià Popular flamenc (CVP), Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV), Parti Réformateur Libéral (PRL) i el Partit Social Cristià való (PSC) es renovà després de les eleccions legislatives belgues de 1985. Després de l'afer José Happart a Voeren, el primer ministre va presentar la dimissió el 14 d'octubre de 1986. La crisi es va evitar amb el sacrifici de Charles-Ferdinand Nothomb (PSC) però la qüestió no es va resoldre i finalment va conduir a la dimissió del govern un any després, el 21 d'octubre de 1987,[1] i el govern va ser nomenat de nou amb poders limitats amb vista a noves eleccions i una reforma de la constitució de Bèlgica.
Resultats a la Cambra de Representants
[modifica]| Partits | Cambra | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | +/- | % | +/- | Escons | +/- | ||||
| Christelijke Volkspartij | 1.195.365 | 19,5 | 42 | ||||||
| Parti Socialiste | 961.361 | 15,6 | 40 | ||||||
| Socialistische Partij | 915.432 | 14,9 | 32 | ||||||
| Partij voor Vrijheid en Vooruitgang | 709.758 | 11,5 | 25 | ||||||
| Parti Réformateur Libéral | 577.959 | 9,4 | 23 | ||||||
| Volksunie | 495.120 | 8,1 | 16 | ||||||
| Partit Social Cristià | 491.908 | 8,0 | 19 | ||||||
| Agalev | 275.437 | 4,5 | 6 | ||||||
| Ecolo | 157.988 | 2,6 | 3 | ||||||
| Vlaams Blok | 116.534 | 1,9 | 2 | ||||||
| Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les | 71.338 | 1,2 | 3 | ||||||
| Partit Comunista de Bèlgica | 51.046 | 0,8 | |||||||
| Partit dels Treballadors de Bèlgica | 45.218 | 0,7 | |||||||
| Rassemblement Wallon | 12.391 | 0,2 | |||||||
| Front National | 7.596 | 0,1 | |||||||
| Total | 6,145,207 | 100,00% | 212 | ||||||
| Font: IBZ. | |||||||||
Resultats al Senat
[modifica]| Partits | Senat | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots[2] | +/- | %[2] | +/- | Escons[2] | +/- | ||
| Christelijke Volkspartij | 1.169.337 | 19,2 | 22 | ||||
| Parti Socialiste | 958.686 | 15,7 | 20 | ||||
| Socialistische Partij | 896.924 | 14,7 | 17 | ||||
| Partij voor Vrijheid en Vooruitgang | 686.440 | 11,3 | 11 | ||||
| Parti Réformateur Libéral | 564.367 | 9,3 | 12 | ||||
| Volksunie | 494.410 | 8,1 | 10 | ||||
| Partit Social Cristià | 474.370 | 7,8 | 8 | ||||
| Agalev | 299.049 | 4,9 | 3 | ||||
| Ecolo | 168.491 | 2,8 | 2 | ||||
| Vlaams Blok | 122.953 | 2,0 | 1 | ||||
| Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les | 77.512 | 1,3 | 1 | ||||
| Partit Comunista de Bèlgica | 52.318 | 0,9 | |||||
| Partit dels Treballadors de Bèlgica | 43.386 | 0,7 | |||||
| Rassemblement Wallon | 14.333 | 0,2 | |||||
| Total | 6.092.168 | 100,00% | 106 | ||||
