Eleccions legislatives belgues de 1974
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| ||||
| Tipus | eleccions legislatives belgues  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 10 març 1974 | |||
| Estat | Bèlgica | |||
| Jurisdicció | Bèlgica | |||
| Càrrec a elegir | membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |||
Les Eleccions legislatives belgues de 1974 es van celebrar el 17 d'abril de 1974 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants Es formà un govern de coalició presidit pel socialcristià Leo Tindemans.
Antecedents
[modifica]Després de les eleccions legislatives belgues de 1971 Gaston Eyskens va formar un govern que es va esfondrar a 22 de novembre d'aquell any pel problema de Voeren, els sis municipis de la província de Lieja que després de la fixació de la frontera lingüística van passar a la província de Limburg.[1]
Després d'un parèntesi de govern socialista per part d'Edmond Leburton entre 1973 i 1974, Leo Tindemans fou nomenat Primer Ministre de Bèlgica amb un govern de coalició en minoria format pels partits socialcristians Christelijke Volkspartij (CVP) i Partit Social Cristià (PSC) i el Partit de la Llibertat i el Progrés (PVV/PLP), al que en juny de 1974 es va unir Rassemblement Wallon (RW).[2] El primer ministre Tindemans va expulsar dos ministres del RW després que el partit es negués a donar suport a una votació pressupostària, provocant la caiguda del govern i la convocatòria d'eleccions anticipades el 17 d'abril.[3]
Resultats a la Cambra de Representants
[modifica]| Partits | Cambra | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | +/- | % | +/- | Escons | +/- | ||||
| Christelijke Volkspartij | 1.222.646 | 23,25 | 50 | +10 | |||||
| Parti Socialiste-Socislistische Partij | 1.401.725 | 26,7 | 59 | +9 | |||||
| Volksunie | 536.287 | 10,20 | 22 | +1 | |||||
| Partij voor Vrijheid en Vooruitgang | 504.545 | 9,59 | 21 | +1 | |||||
| Partit Social Cristià | 478.209 | 9,09 | 22 | +2 | |||||
| Rassemblement Wallon | 308.004 | 5,86 | 13 | -1 | |||||
| PRLW | 294.273 | 5,60 | 9 | -2 | |||||
| FDF | 267.423 | 5,09 | 9 | 11 | |||||
| Partit Comunista de Bèlgica | 166.008 | 3,16 | 4 | -1 | |||||
| Partit Liberal de Brussel·les | 19.794 | 0,36 | 3 | ||||||
| Altres | 50.857 | 0,97 | |||||||
| Total | 100,00% | 212 | |||||||
| Font: Cevipol[Enllaç no actiu]. | |||||||||
Conseqüències
[modifica]Leo Tindemans fou nomenat Primer Ministre de Bèlgica amb un govern de coalició en minoria format pels partits socialcristians Christelijke Volkspartij (CVP) i Partit Social Cristià (PSC) i el Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV/PLP), al que en juny de 1974 es va unir Rassemblement Wallon (RW).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Le problème des Fourons de 1962 à nos jours» (en francès). Courrier hebdomadaire. CRISP, 34, 859, 1979, p. 1 a 36.
- 1 2 «Cronología de gobiernos de Bélgica (1945-2025)» (en castellà). CIDOB, 07-02-2025. [Consulta: 3 març 2026].
- ↑ «Parecen inevitables las elecciones anticipadas en Bélgica» (en castellà). El País, 03-06-1977. [Consulta: 3 març 2026].
