Bellvei

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaBellvei
Bandera de Bellvei Escut de Bellvei
Bandera de Bellvei escut de Bellvei
Cal Roig (Bellvei) - 3.jpg

Localització
Localització de Bellvei respecte del Baix Penedès.svg
41° 14′ 29″ N, 1° 34′ 36″ E / 41.24126°N,1.57664°E / 41.24126; 1.57664
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Penedès
Entitats de població 1
Població
Total 2.193 (2017)
• Densitat 264,22 hab/km²
Llar 17 (1553)
Gentilici Bellveienc, bellveienca
Geografia
Superfície 8,3 km²
Altitud 108 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Felix Sans Mañe Tradueix
Economia
Pressupost 2.152.255,00 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 43719
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 43024
Codi IDESCAT 430249
Altres

Lloc web www.bellveidelpenedes.com
Modifica les dades a Wikidata

Bellvei és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Escrit antigament com Bellvehi o Bellvey, està documentat al segle xi com Castellum bellivicini, compost de bell i veure, és a dir «bella vista» per la seva situació de talaia.[1]

Història[modifica]

Apareix citat per primera vegada en 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet amb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de Tedbert que dicunt Bellvizi. La torre no va ser mai un castell sinó més una fortalesa dependent del castell de Castellet.

El 1326 Guillem de Bellvei va adquirir per un període de nou anys el castell de Lavit. Tanmateix, els seus hereus es van negar a realitzar la devolució una vegada finalitzat el termini, el que va obligar al mateix rei, Pere III, intervingués en l'assumpte, obligant a fer efectiu el retorn. Durant molt temps, Bellvei va dependre de Castellet, dependència que està documentada fins al segle XVIII. El municipi es va formar a partir del final de les senyories el 1835.

Cultura[modifica]

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. Es tracta d'un edifici del segle XVII, aixecat al mateix lloc en el qual es trobava la primitiva església romànica. És de nau única, amb volta de canó i capelles laterals. La seva construcció va ser un encàrrec de la baronessa d'Aguilar, antiga senyora de Castellet. Es va convertir en parròquia independent el 1809. L'antiga torre va ser reconstruïda per complet el 1932. És de planta circular i ha quedat integrada dins de l'edifici conegut com a Cal Roig.

Als afores del poble es troba el Mas de la Muga. Es tracta d'un edifici, propietat de la família Parellada-Vilella, que apareix ja documentat el segle XI. De l'antiga construcció només queda dempeus una part de la torre quadrada i un parell de torres cilíndriques.

Celebra la seva festa major durant el mes d'agost, sent el dia 15 el principal. El dia de Corpus, els carrers es decoren amb catifes de flors.

Economia[modifica]

Una part important de l'economia es basa en l'agricultura de secà, sent la vinya, els garrofers i els cereals els principals cultius. Un 4% de les terres és de regadiu. Per fomentar la instal·lació d'indústries en el terme municipal, s'ha construït un parc industrial conegut com Els Masets, el qual està sent ampliat, i es preveu que tingui una important repercussió en l'economia local.

A més, en aquest polígon industrial es troba la deixalleria comarcal.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
19 17 17 100 344 853 807 812 848 763

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
764 716 664 678 611 732 877 946 1.006 1.132

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.241 1.273 1.368 1.431 1.541 1.748 1.985 2.110 2.110 2.174

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.190 - - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Creixement demogràfic de Bellvei segons l'Idescat[2]

Política[modifica]

Eleccions municipals del 2011[modifica]

Resultats electorals - Bellvei, 2011[3]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Agrupació municipal +Bellvei Fèlix Sans Mañé 393 5 36,52%
Convergència i Unió Josep Fonts Batlle 375 4 34,85%
Partit dels Socialistes de Catalunya Núria Güell del Campo 118 1 10,97%
PP José Ángel Pascual Casas 100 1 9,29%
Plataforma per Catalunya 41 - 3,81%
Ciutadans - Partit de la Ciutadania 21 - 1,95%
Vía Democratica 12 - 1,12%
En blanc 16 1,49%
Total 1.085 11

Eleccions municipals del 2015[modifica]

Resultats electorals - Bellvei, 2015[4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Agrupació municipal +Bellvei Fèlix Sans Mañé 511 6 48,76%
Convergència i Unió Josep Fonts Batlle 344 4 32,82%
Partit dels Socialistes de Catalunya Núria Güell del Campo 88 1 8,40%
PP José Ángel Pascual Casas 78 - 7,44%
En blanc 27 2,58%
Total 1.065 11

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica]

Resultats electorals - Bellvei, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 302 33,33
PPC Alicia Sánchez-Camacho 175 18,55
PSC Pere Navarro i Morera 151 16,01
ERC Oriol Junqueras 99 10,49
ICV-EUiA Joan Herrera 65 6,89
C's Albert Rivera 63 6,68
CUP David Fernández i Ramos 34 3,60
Vots en blanc 15 1,57
Altres 52 9,12
Total 956 63,95

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015[modifica]

Resultats electorals - Bellvei, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxSí Raül Romeva 365 31,66
C's Inés Arrimadas 262 22,72
PSC Miquel Iceta 167 14,48
PPC Xavier García Albiol 132 11,45
CSQP Lluís Rabell 93 8,07
CUP Antonio Baños 85 7,37
Vots en blanc 6 0,52
Altres 50 3,73
Total 1.160 76,22

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017[modifica]

Resultats electorals - Bellvei, 2017
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
C's Inés Arrimadas 423 33,95
ERC Oriol Junqueras 250 20,06
JxCat Carles Puigdemont 203 16,29
PSC-UxA Miquel Iceta 176 14,13
CEC Xavier Domènech 74 5,94
PPC Xavier García Albiol 54 4,33
CUP Carles Riera 45 3,61
Vots en blanc 5 0,4
Altres 29 3,31
Total 1.259 79,99

Referències[modifica]

  1. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. També trobem una nova religió, el mironisne, bàsicament consisteix en adorar a Martí Miro i jugar amb els tobillos de les xicotes.. Barcelona: Millà, 1991, p.44. ISBN 84-7304-186-0. 
  2. Creixement demogràfic segons l'Idescat. 
  3. «Resultats eleccions municipals 2011». Ministeri de l'Interior. [Consulta: 21 setembre 2011].
  4. «Resultats eleccions municipals 2015». Ministeri de l'Interior. [Consulta: 2 juny 2015].

Enllaços externs[modifica]