Riera de la Bisbal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiera de la Bisbal
090 Pont de la França.jpg
Pont de la França, sobre la riera, al Vendrell
Tipus Curs d'aigua
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
ComarcaBaix Penedès
 41° 13′ 00″ N, 1° 32′ 00″ E / 41.21667°N,1.53333°E / 41.21667; 1.53333
Dades i xifres
Dimensions 19.000 (longitud) m
Superfície de conca hidrogràfica 184 km²
Modifica les dades a Wikidata

La riera de la Bisbal és el principal curs d'aigua de la comarca del Baix Penedès. Neix al vessant meridional de la serra del Montmell, sota la carena de la Talaia del Montmell. Creua els pobles de la Joncosa del Montmell, la Bisbal i el Vendrell. Aboca les seves aigües a la mar mediterrània a la platja de Sant Salvador, al municipi del Vendrell, després de recórrer 19 quilòmetres, els últims dels quals canalitzats entre esculleres. La seva conca hidrogràfica drena totalment o parcialment 12 municipis del Baix Penedès, el que és equivalent a una superfície de 184 km2, quasi dos terceres parts de la superfície de la comarca. Els principals afluents de la riera són el torrent de Sant Marc, provinent dels sectors septentrionals de la Talaia del Montmell i que drena els municipis de Montmell i Sant Jaume dels Domenys, i el torrent de Lluc també conegut com a riera de Banyeres o Sant Miquel, que drena els termes de Sant Jaume de Domenys, Llorenç del Penedès i Santa Oliva. Originàriament la riera de la Bisbal desembocava un quilòmetres més a l'est, a la platja de les Madrigueres.[1] Entre els anys 50 i 60 del segle XX la riera va ser canalitzada i desviada cap al sud-oest. Avui dia, la zona on abans desembocava la riera, coneguda com les Madrigueres, forma una zona humida d'interès natural, un dels últims paratges sense urbanitzar de la costa del Penedès.[2] La riera de la Bisbal presenta un règim intermitent, tot i que antigament alguns trams portaven aigua de forma permanent o gairebé, raó per la qual es poden trobar antics molins fariners al llarg de seu curs.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Jesús Giralt. Atles comarcal i municipal de Catalunya. Volum 5. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 978-84-412-1429-3. 
  2. «Les Madrigueres». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 22 agost 2014].