Aeroport Internacional Mohammed V
 Aeroport Internacional Mohammed Vمطار محمد الخامس الدولي | |||
|---|---|---|---|
IATA: CMN – OACI: GMMN – FAA:   CMN | |||
| Resum | |||
| Tipus d'aeroport | Civil | ||
| Gestor | Oficina Nacional dels Aeroports (ONDA) | ||
| Serveix | Casablanca | ||
| Localització |  Marroc
| ||
| Altura (msnm) | 200 m / 656 ft | ||
| Coordenades | 33° 22′ 2″ N, 7° 35′ 23″ O / 33.36722°N,7.58972°O | ||
| Pistes | |||
| Direcció | Longitud | Superfície | |
| m | ft | ||
| 17L/35R | 3,720 | 12,205 | Asfalt |
| Font: DAFIF[1][2] | |||
L'Aeroport Internacional Mohammed V —en francès Aéroport International Mohammed V; en àrab مطار محمد الخامس الدولي, Maṭār Muḥammad al-Ḫamīs ad-Duwalī— (codi IATA: CMN, codi OACI: GMMN) és un aeroport operat per l'agència marroquina aeroportuària ONDA. Se situa a la localitat de Nouaceur, un suburbi situat 30 quilòmetres al sud-est de Casablanca, sent l'aeroport que suporta la major quantitat de tràfic aeri del Marroc —més de 5,8 milions de passatgers van passar a través de l'aeroport el 2007.
L'aeroport és el hub principal de l'aerolínia de bandera marroquina Royal Air Maroc, i de l'aerolínia Jet4you. L'aeroport rep aquest nom en honor del rei Mohammed V del Marroc. Està germanat amb l'Aeroport Internacional Thurgood Marshall i l'Aeroport Internacional Iàssir Arafat.
Història[modifica]
Orígens[modifica]
L'Aeroport Internacional Mohammed V va ser inicialment la localització d'una base aèria de la USAF coneguda com a Base Aèria de Nouaceur. Fins i tot en l'actualitat, una part dels habitants es refereixen a l'aeroport simplement com a "Nouaceur". Durant el principi i la meitat dels anys 50, la base aèria era un enclavament estratègic per als bombarders de la Força Aèria dels Estats Units que estaven en alerta davant un eventual atac contra la Unió Soviètica. Durant un temps també va ser un lloc d'aterratge d'emergència pel transbordador espacial. Totes aquestes operacions van ser traslladades anys més tard a la Base Aèria de Ben Guerir.
Amb la desestabilització del Govern Francès al Marroc, i la Independència Marroquina en 1956, el govern de Mohàmmed V va voler que la USAF abandonés totes les bases que tenia al Marroc, petició que es va fer més forta a causa de la intervenció estatunidenca al Líban en 1958. Els Estats Units van acceptar abandonar les bases en 1959, i se'n van anar definitivament en 1963.
Incidents[modifica]
L'1 de juliol de 1967, un Ilyushin IL-18 de Ceskoslovenske Aerolinie que havia estat desviat cap a Casablanca a causa de la boira present en la seva destinació original, Rabat, es va estavellar a 8 milles de distància en el seu segon intent d'aterrar a Casablanca.
L'1 d'abril de 1970, un Sud Aviation ES-210 Caravelle de la Royal Air Maroc es va estavellar en l'aproximació a l'aeroport en perdre el control a una altitud de 500 peus. Només 21 de les 82 persones que anaven a bord van aconseguir sobreviure.[3][4]
El 24 d'agost de 1994 un ATR-42 de Royal Air Maroc es va estavellar vora Tizounine mentre volava d'Agadir a l'Aeroport de Casablanca Mohammed V. L'avió es va estavellar amb una picada a les muntanyes de l'Atles. Tots els 40 passatgers i 4 tripulants van morir en aquest accident. Es diu que el capità va desconnectar el pilot automàtic i va deixar que l'avió caigués deliberadament. El sindicat de pilots del Marroc va desafiar aquestes proves.[3][5]
Aerolínies i destinacions[modifica]
Destins nacionals[modifica]
| Aerolínies | Destinacions |
|---|---|
 Royal Air Maroc | Agadir, Beni Mellal, Dakhla, Fes, Marràqueix, Ouarzazate, Tànger, Oujda
Estacional: Al-Hoceima, Tetuan |
| Royal Air Maroc Express | Agadir, Al-Hoceima, Dakhla, Essaouira, Fes, Marràqueix, Nador, Rabat, Tànger, Tetuan, Oujda
Estacional: Guelmim, Ouarzazate, Tan-Tan, Zagora |
Destins internacionals[modifica]
Aerolínies de càrrega[modifica]
Els principals operadors de càrrega són els següents:
| Aerolínies | Destinacions |
|---|---|
| Air France Cargo | Nairobi, París-Charles de Gaulle |
| DHL Airways | Amsterdam, Brussel·les, Frankfurt, Madrid-Barajas, París-Charles de Gaulle |
| Royal Air Maroc Cargo | Al-Aaiun, Alger, Barcelona, Pequín-Capital, Brussel·les, el Caire, Dubai*, Hong-Kong*, Lisboa, Londres-Heathrow, Milà-Malpensa, París-Orly, Nova York-JFK*, Roma-Fiumicino, Recife*, Tànger, Washington DC*, Saragossa |
| UPS Airlines | Londres-Gatwick, Louisville, Madrid-Barajas, Nova York-Newark, Roma-Fiumicino |
| Turkish Airlines Cargo | Istanbul-Atatürk, Madrid-Barajas |
Trànsit[modifica]
| Trànsit | 2010 | 2009 | 2008 | 2007 | 2006 | 2005 | 2004 | Creixement mitjà 2004–2009 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Moviment d'avions | n/a | – | 69,119 | +1.11% | 68,362 | −2.5% | 70,080 | +7.6% | 65,111 | +9.2% | 59,621 | +13.9% | 52,336 | +5.86% |
| Passatgers | 7,245,508[6] | +13,28 | 6,395,862 | +2.95% | 6,209,711 | +6.0% | 5,858,192 | +15.5% | 5,071,411 | +12.1% | 4,456,639 | +17.1% | 3,803,479 | +10.73% |
| Noli (tones) | n/a | – | 53,469 | -6.06% | 56,919 | −6.5% | 60,682 | +9.3% | 55,673 | +10.7% | 50,285 | +6.5% | 47,152 | +2.79% |
Referències[modifica]
- ↑ Airport information for GMMN Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. from DAFIF (efectiu octubre 2006)
- ↑ Informació de l'Aeroport Internacional Mohammed V a Great Circle Mapper. Font: DAFIF (vàlid a octubre de 2006).
- ↑ 3,0 3,1 «Fatal Events Since 1970 for Royal Air Maroc», 01-06-2012. [Consulta: 30 octubre 2014].
- ↑ «SE-210 RAM crash». Aviation Safety Network. [Consulta: 5 agost 2009].
- ↑ «ATR-42 RAM crash». Aviation Safety Network. [Consulta: 5 agost 2009].
- ↑ Office Nationale des Aéroports. "Aéroports du Maroc: Trafic du mois de Décembre 2010" (en francès). Nota de premsa.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport Internacional Mohammed V |
| Internacionals grans | |
|---|---|
| Internacionals petits | |
| Regionals | |
| No programats | |
| Clausurats | |
