Al-Aaiun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Aaiun
العيون
ⵍⵄⵢⵓⵏ
Localització
Al-Aaiun situat respecte Sàhara Occidental
Al-Aaiun
Localització de Al-Aaiun al Sàhara Occidental
[[Fitxer:
Footprints on the sand.jpg Looking Across Place Mechouar.jpg


Street view from Laayoune 2011.jpg


Monumental Arch, Laayoune.jpg Laayoune Cathedral 2011.jpg
|center|300px]]
País/Regió històrica Reclamat per la Sàhara Occidental RASD
Controlat pel Marroc Marroc
Regió
• Província
Laâyoune-Sakia El Hamra
Al-Aaiun
Població (2014[1] 196.331 hab.
Coordenades 27° 9′ 13″ N, 13° 12′ 12″ O / 27.15361°N,13.20333°O / 27.15361; -13.20333Coord.: 27° 9′ 13″ N, 13° 12′ 12″ O / 27.15361°N,13.20333°O / 27.15361; -13.20333
Dirigents:
• Alcalde:

Moulay Hamdi Ould Errachid (Istiqlal)

Al-Aaiun (en àrab العيونal-ʿAyūn o al-ʿUyūn, literalment "les Fonts" o "les Deus", transcrit en castellà El Aaiún, berber ⵍⵄⵢⵓⵏ o Leɛyun i en francès Laâyoune) és la capital no oficial del Sàhara Occidental i d'una de les províncies en què l'ha dividit el Marroc després de l'ocupació.[2] És també una wilaya de la RASD. L'administració marroquina l'ha inclòs a la província d'Al-Aaiun de la regió de Laâyoune-Sakia El Hamra. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 196.331 persones[1] És la localitat més gran del Sàhara Occidental. La Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) hi té la seu general. Com la major part del Sàhara Occidental. Està situada a l'interior del territori, a 28 km de la costa nord, al costat del llit sec del riu Saguia el Hamra, a la regió homònima.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom Al-Aaiun és l'adaptació fonètica al castellà del nom àrab al-'Ayyūn (العيون), que significa les fonts o les deus[3] que ja donava nom a la zona abans de la fundació de la ciutat pels espanyols.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat va registrar una població de 183 691 habitants durant l'últim cens que va ser realitzat en 2004. Segons estimacions es calcula que en el 2009 posseïa una població de 194 668 habitants pel que se situa com la principal ciutat del Sàhara Occidental.[4] La ciutat ha sofert l'èxode de milers de sahrauís que fugien del Marroc en direcció als campaments de refugiats que es troben al país veí de Algèria pel que la seva població en l'actualitat s'ha vist minvada, però així i tot augmenta any a any a causa de la gran natalitat existent.

Evolució demogràfica d'Al Aaiún
Cens de 1982 Cens de 1994 Estimació de 1999 Cens de 2004 Estimació de 2006 Estimació de 2009
93.875 136.950 169.000 183.691 188.084 194.668

Historia[modifica | modifica el codi]

La presència del primer assentament permanent en el que avui és la ciutat d'Al-Aaiun data de 1928, quan es va establir un lloc de vigilància pertanyent a la tribu izarguien. Els espanyols no van començar l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a 1934, quan el comandant Antonio de Oro Pulido i el capità Galo Bullón Díaz van arribar fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, doncs no estava lluny del mar i sí ben comunicat amb Tarfaya i Cap Juby, i comptava amb un subministrament garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la riba esquerra del Saguia el Hamra, així com el seu embassament al seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys després, en 1938, tots dos oficials van decidir l'establiment d'un lloc militar fix, i es van erigir llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En 1940 va ser designada oficialment ciutat capital o capçalera del Sàhara Espanyol, rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressupostos Anuals independents per a la regió Ifni-Sàhara. El seu desenvolupament va ser lent fins als anys seixanta, quan va tenir un desenvolupament espectacular convertint-se en una ciutat moderna.[5]

El 17 de juny de 1970 un grup de manifestants encapçalats per Mohammed Bassiri van portar una petició al governador general del Sàhara Espanyol a Al Aaiun.[6] El fet, conegut com a revolta de Zemla, acabà amb la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arran la resistència la Legió Espanyola va disparar contra la multitud, provocant onze morts. Centenars foren detinguts, entre ells Bassiri, que fou assassinat a la presó.[6]

Va ser la capital de l'antic Sàhara Espanyol fins a desembre de 1975, quan després de la marxa pacífica de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei Hassan II– que després es va denominar "marxa verda", es van signar els Acords de Madrid, pels quals Espanya va cedir el Sàhara al Marroc i a Mauritània, els quals van haver d'enfrontar-se després amb el saharaui Front Polisario, recolzat per Algèria. Els marroquins van ocupar la ciutat a principis de 1976, causant un èxode de saharauis cap a Algèria per escapar de les represàlies marroquines pel seu suport al Front Polisario. En la seva persecució a la població que fugia cap al sud-oest de Algèria, les forces aèries marroquines van utilitzar napalm, fòsfor blanc i bombes de fragmentació contra els refugiats.

En 2005, la ciutat va ser escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en suport de la independència i del Front Polisario. Aquestes protestes també es van produir en altres nuclis urbans del Sahara Occidental, així com en alguns centres universitaris de tot el Marroc. La ciutat ha estat reconeguda com la capital de la República Àrab Sahrauí Democràtica per 81 estats.

Clima[modifica | modifica el codi]

Com en la resta del desert del Sàhara, el clima de la ciutat és molt sec i calorós, registrant unes precipitacions molt baixes durant tot l'any. Els mesos més calorosos són juliol i agost que són també els que menys precipitacions tenen i els mesos de l'estació de les pluges són els més frescos i posseeixen la gran majoria de les quals cauen al llarg de l'any. A continuació es mostren les mitjanes climàtiques de la ciutat:

Paràmetres climàtics mitjans de Al Aaiún
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura màxima registrada °C (°F) 28
(82)
33
(91)
37
(99)
41
(106)
38
(100)
37
(99)
43
(109)
47
(117)
40
(104)
38
(100)
33
(91)
30
(86)
47
(117)
Temperatura mínima registrada °C (°F) 5
(41)
6
(43)
8
(46)
10
(50)
11
(52)
11
(52)
12
(54)
17
(63)
16
(61)
8
(46)
2
(36)
6
(43)
2
(36)
Temperatura diària màxima °C (°F) 20
(68)
20
(68)
22
(72)
22
(72)
22
(72)
24
(75)
26
(79)
28
(82)
27
(81)
25
(77)
24
(75)
20
(68)
23
(73)
Temperatura diària mínima °C (°F) 12
(54)
13
(55)
16
(61)
15
(59)
16
(61)
18
(64)
20
(68)
21
(70)
20
(68)
18
(64)
16
(61)
13
(55)
17
(63)
Precipitació total mm (polzades) 17,97
(1)
18,51
(1)
6,74
(0)
2,54
(0)
3,21
(0)
0,31
(0)
0
(0)
0
(0)
1,21
(0)
7,47
(0)
16,90
(1)
18,60
(1)

(Error de l'expressió: Operador / inesperat)
Font: Weatherbase

Economia[modifica | modifica el codi]

La ciutat igual que la resta del Sahara Occidental compta amb pocs recursos naturals i no posseeix suficients precipitacions com per proveir la majoria de les activitats agrícoles. La seva economia se centra en el pasturatge nòmada, la pesca i l'extracció de fosfats, dels quals constitueix el major jaciment del món. La majoria dels aliments per a la població urbana han de ser importats. Tot el comerç i altres activitats econòmiques són controlades pel govern del Marroc. Els ingressos i estàndards de vida es troben substancialment per sota dels de la resta del Marroc però també es troben substancialment per sobre dels de la resta del Sàhara Occidental. La ciutat també compta amb petits ingressos procedents de l'ajuda internacional i ingressos encara més reduïts procedents del turisme.

La cinta transportadora que porta el fosfat de Bucraa (la més llarga del món en funcionament)[7]acaba al port de Laâyoune-plage, on és tractada abans de ser enviat en vaixell. El grup OCP, el major exportador de fosfat del món, hi és operat per la seva filial Fos Bucraa. Donada la situació política, alguns clients han reduït (el gegant de fosfat de Noruega Yara) o detingut (la companyia naviliera noruega Arnesen Shipbrokers)[8] llurs compres de fosfat a l'empresa. En febrer de 2010 la CSTS, sindicat dels treballadors sahrauís, va protestar contra les condicions de treball de Fos Bucraa.[9]

L'Aeroport Internacional Hassan I es connecta a l'Aeroport International Mohammed V-Nouasser de Casablanca, així com a d'altres aeroports d'altres ciutats marroquines i estrangeres.

La ciutat alberga centre de fresat d'una empresa Ciments du Maroc, filial del grup italà Italcementi.[10] Des de 2011 s'adjunta a aquest centre, i destinats a l'abastament d'electricitat, un parc eòlic també implementat per Ciments du Maroc.[11]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Aaiun Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Population légale d'après les résultats du RGPH 2014 sur le Bulletin officiel N° 6354». [Consulta: 19 novembre 2015].
  2. UN General Assembly Resolution 34/37 and UN General Assembly Resolution 35/19.
  3. Julio Cortés, Diccionario de árabe culto moderno, Barcelona: Herder, 1996, p. 791. Federico Corriente, Diccionario árabe-español, Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. 546.
  4. World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population.
  5. Diario Vasco, 10 de març de 1966
  6. 6,0 6,1 Laurent Pointier, Sahara occidental, Karthala, 2004, p. 78
  7. http://www.tout-sur-google-earth.com/transports-divers-f82/le-plus-grand-tapis-roulant-convoyeur-du-monde-t11583.htm
  8. «Les exportations de phosphate». Western Sahara Resource Watch, 18-09-2007.
  9. «Les travailleurs Sahraouis du phosphate demandent l'embarg», 20-03-2010.
  10. (anglès) Italcementi
  11. L.B. «Coût du projet : 100 millions de DH : Laâyoune se dote d'un parc éolien». Libération, octobre 2011.
  12. (castellà) Site officiel de Montevideo
  13. Maroc-Équateur : Laâyoune et Tena scellent leur jumelage, un article paru dans le quotidien marocain Le Matin, le 27-05-2007. Consulté le 28 mai 2007
  14. «Renewing the twining agreement between Central Algiers and Wilaya of El Aaiun». Sahara Press Service, 30-10-2011 [Consulta: 2 novembre 2011].
  15. «Ciudades Hermanadas». Ayuntamiento de Almería. [Consulta: 12 abril 2008].
  16. «Balance del viaje realizado por representantes municipales al Sahara». Aviles.es. [Consulta: 4 setembre 2011].
  17. «Official website for Malaga's candidature for European capital of culture in 2016». Ajuntament de Màlaga. [Consulta: 2 abril 2008].
  18. «El Ayuntamiento de Lorca denuncia la agresión de Marruecos contra el Pueblo Saharaui» (en es). Murcia.es, 12-11-2010. [Consulta: 11 febrer 2013].