Smara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Es-Semara
سمارة
ⵙⵎⴰⵔⴰ
Localització
Smara situat respecte Sàhara Occidental
Smara
Localització de Smara al Sàhara Occidental
Santuari del xeic Ma el Ainin
Santuari del xeic Ma el Ainin
País/Regió històrica Reclamat per la Sàhara Occidental RASD
Controlat pel Marroc Marroc
Regió
• Província
Laâyoune-Sakia El Hamra
Es-Semara
Població (2014[1] 66.014 hab.
Coordenades 26° 44′ 22″ N, 11° 40′ 13″ O / 26.73944°N,11.67028°O / 26.73944; -11.67028Coord.: 26° 44′ 22″ N, 11° 40′ 13″ O / 26.73944°N,11.67028°O / 26.73944; -11.67028

Smara (en àrab السمارة, as-Samāra) és una ciutat del desert en el Sàhara Occidental que forma part de la Província d'Es-Semara de la regió de Laâyoune-Sakia El Hamra. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 66.014 persones[1]

Història[modifica | modifica el codi]

És l'única ciutat important del Sàhara Occidental que no va ser fundada pels espanyols. En 1898, un xeic sahrauí anomenat Maa-el-Ainin funda la ciutat en una zona rica en pastures i aigua allunyada de la costa, però ben situada per controlar les caravanes que es dirigissin cap al nord.

Aquest xeic es nomena imam i combat als espanyols des d'aquest any, resistint gràcies a l'ajuda del sultà del Marroc fins a 1910. Aquest any, el sultà retira la seva ajuda a causa de les pressions franceses, de manera que el xeic ajudarà als combatents antifrancesos del sud del Marroc. En 1913 França ocupa Esmara, destruint-la gairebé completament, i la hi retorna a Espanya.[2] La resistència va anar decreixent fins que acaba en 1920. En 1958 Smar fou teatre de l'operacio aerotransportada Huracan durant la Guerra d'Ifni pr portar el primer esquadró paracaigudista espanyol i el 7è RPC francès (operació Écouvillon), per tal d'acabar amb l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí.[3]

El Front Polisario es va fundar en aquesta ciutat el 10 de maig de 1973. Els marroquins la van ocupar el 27 de novembre de 1975,[4] causant un èxode de saharauis cap a Algèria per escapar de les represàlies marroquines pel seu suport al Front Polisario. En la seva fugida cap a Algèria, les forces aèries marroquines van utilitzar napalm, fòsfor blanc i bombes de fragmentació contra els refugiats. Amnistia Internacional ha estimat les baixes en més de 500.

En 2005, la ciutat es va convertir en l'escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina. El 25 de maig de 2005, la policia marroquina va dissoldre la Manifestació Pacífica en suport de la Independència i el Front Polisario en el marc de les noves Intifada als carrers dels principals nuclis urbans del Sàhara Occidental al costat de les protestes pro-sahrauís en alguns centres universitaris del Marroc.

Smara dóna nom a una de les quatre wilayas en les quals s'estructuren els refugiats saharauis a Tinduf.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Population légale d'après les résultats du RGPH 2014 sur le Bulletin officiel N° 6354». [Consulta: 19 novembre 2015].
  2. Le Rumeur (Guy): Le Grand Méhariste, Paris, Berger Levrault
  3. Assaut (magazine), Plantilla:Numéro, mai 2011, Les parachutistes de l'armée de l'air, par Jacques Baltzer, p. 82
  4. Sahara occidental, Histoire, chp 8, page 6
  5. Ayuntamiento de Córdoba. «La Cooperación Directa en el Ayuntamiento de Córdoba». [Consulta: 25 març 2010].
  6. Intendencia Departamental de Paysandú. «Intendente Bentos y Embajador Abbas firmaron intención de hermanamiento de Paysandú y Smara». [Consulta: 25 octubre 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • John Mercer: Spanish Sahara. George Allen & Unwin Ltd, London 1976
  • Anthony G. Pazzanita, Tony Hodges: Historical Dictionary of Western Sahara. 2. Aufl. The Scarecrow Press, Metuchen/ New York/London 1994
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Smara Modifica l'enllaç a Wikidata