Bissau
 Bissau | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Guinea Bissau | ||||
Autonomous sector of Guinea-Bissau (en)  | Bissau Autonomous Sector (en) | ||||
| Capital de | colònia de la Guinea Portuguesa (1474–1974) Guinea Bissau (1974–) Bissau Autonomous Sector (en) (1974–)
| ||||
| Població humana | |||||
| Total | 492.004 (2015) | ||||
| • Densitat | 6.348,44 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 77,5 km² | ||||
| Banyat per | Riu Geba | ||||
| Altitud | 0 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1687 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | GW-BS | ||||
Bissau és la capital de Guinea Bissau, en la que constitueix un sector autònom. Situada en l'estuari del riu Geba, al costat del oceà Atlàntic, té una població estimada en 395.954 habitants (2010) i una superfície de 77,5 quilòmetres quadrats, la densitat poblacional és de 2.566 habitants per quilòmetre quadrat. És la ciutat més gran del país, així com el major port i el centre militar i administratiu. L'economia es basa en l'exportació, a través del seu port, de cacauets, fusta, copra, oli de palma i cautxú.
La ciutat compta amb un aeroport internacional.
Geografia[modifica]
La ciutat està situada en la costa oest de Guinea Bissau, a l'estuari del riu Geba, prop de la desembocadura d'aquest en l'oceà Atlàntic, amb una altitud de metres. Les terres adjacents a la ciutat són de molt baixes altituds, la qual cosa també permet que el riu sigui accessible per grans vaixells, mentre que aquesta capacitat es dona només a uns 80 quilòmetres més enllà de la ciutat.
Història[modifica]
La ciutat va ser fundada en 1687 pels conqueridors portuguesos que la van erigir per la seva situació estratègica, i la van establir com a port fortificat i centre comercial. En 1942 es va convertir a la capital de la Guinea Portuguesa.
Quan en 1973 la guerrilla del PAIGC va proclamar la independència del país de la metròpoli portuguesa, va establir com a capital Madina do Boé, encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions sota domini portuguès. Finalment l'any 1974 quan Portugal va reconèixer la independència de Guinea Bissau abandonant el país, i es va restituir Bissau com a capital.
Clima[modifica]
El clima Bissau pot ser classificat com clima de sabana amb temperatures estables (mitjana de 26 °C), perquè no té la humitat suficient per ser qualificat com a clima monsònic. No obstant això, és un clima més humit que molts altres de la seva espècie. No plou molt en els mesos de novembre a maig, ja que el major volum de precipitacions es concentren en els mesos restants. Bissau rep una mitjana anual de 2.020 mm de pluja. En els mesos de juny a octubre, és temporada de pluges, i fins i tot en els tres mesos anteriors, l'alta humitat provoca una calor considerada extremadament incòmode.
| Paràmetres climàtics mitjans de Bissau | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 36,7 (98,1) |
38,3 (100,9) |
38,9 (102) |
41,1 (106) |
39,4 (102,9) |
35,6 (96,1) |
33,3 (91,9) |
32,8 (91) |
33,9 (93) |
34,4 (93,9) |
35,0 (95) |
35,6 (96,1)
|
41,1 (106) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | 17,8 (64) |
18,3 (64,9) |
19,4 (66,9) |
20,6 (69,1) |
22,2 (72) |
22,8 (73) |
22,8 (73) |
22,8 (73) |
22,8 (73) |
22,8 (73) |
22,2 (72) |
18,9 (66)
|
21,1 (70) |
| Precipitació total mm (polzades) | 0,5 (0) |
0,8 (0) |
0,5 (0) |
0,8 (0) |
17,3 (0,7) |
174,8 (6,9) |
472,5 (18,6) |
682,5 (26,9) |
434,9 (17,1) |
194,8 (7,7) |
41,4 (1,6) |
2,0 (0,1)
|
2.022,8 (79,6) |
| Font: Sistema de Classificació Bioclimàtica Mundial[1] | |||||||||||||
| Font #2: World Climate Guides [2] {{{consulta2}}} | |||||||||||||
Evolució demogràfica[modifica]
- Evolució demogràfica de Bissau[3]
Llocs d'interès[modifica]
Bissau és coneguda pel seu carnestoltes anual. Altres atraccions inclouen la Fortalesa d'Amura, l'Institut d'Arts Nacional de Guinea Bissau, el Nou Estadi de Guinea Bissau i les platjas locals. Durant la Guerra Civil de Guinea Bissau, molts edificis van ser destruïts, incloent el Palau Presidencial i el Centre Cultural Francès, per la qual cosa part del centre de la ciutat està encara en construcció.
-
Carrer principal de Bissau
-
Catedral de Bissau
-
Ministério da Justiça - Ministeri de Justícia de Guinea Bissau
-
Praça Che Guevara
-
Ruta de l'aeroport al Parlament
-
Transport públic a Bissau
-
Centre de la ciutat
-
Oficina de l'ECOWAS a Bissau
-
Seu del PAIGC
-
Área residencial a Bissau
-
Ruïnes de l'antic palau presidencial
-
French Culture
-
Pont Amílcar Cabral
-
Oficina central del correu
-
Bissau vista des del riu Geba
Agermanaments[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «GUINEA-BISSAU - BISSAU». Centre d'Investigacions Fitosociològiques. [Consulta: 4 octubre 2011].
- ↑ «Bissau Climate Guide». Centre d'Investigacions Fitosociològiques. [Consulta: 4 octubre 2011].
- ↑ World Gazetteer. «Bissau» (en castellà). [Consulta: 5 març 2011].
- ↑ 4,0 4,1 Câmara Municipal de Bissau. «COOPERAÇÃO» (en português). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Acordos DE GeminaçÃo» (en portugués). [Consulta: 5 març 2011].
- ↑ Lusa. «Geminação com Bissau e Gabu é "reforço para lusofonia" - UCCLA», 25-02-2011.[Enllaç no actiu]
- ↑ Consell Municipal de Taipei. «CIDADES-IRMÃS INTERNACIONAIS». Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 20 juliol 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bissau |
- Institut Nacional d'estadística de Guinea Bissau Arxivat 2017-05-15 a Wayback Machine.
- Repartition geographique des communautés
