Bissau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Principat de Bissau».
Bissau
Bandera d' Escut d'
(bandera) (escut)
Localització
Bissau situat respecte Guinea Bissau
Bissau
Localització de Bissau a Guinea Bissau
20130610-DSC 8990 (9175640952) (2).jpg
País/Regió històrica Guinea-Bissau Guinea-Bissau
Província
• Regió
• Sector
No
Bissau
Bissau
Predom. ling. Kriol, portuguès,[1]
Superfície 77,5 km²
Població (2008[2])
  • Densitat
384.960 hab.
4.967,23 hab/km²
Coordenades 11° 51′ 33″ N, 15° 35′ 44″ O / 11.85917°N,15.59556°O / 11.85917; -15.59556Coord.: 11° 51′ 33″ N, 15° 35′ 44″ O / 11.85917°N,15.59556°O / 11.85917; -15.59556

Bissau és la capital de Guinea Bissau, en la que constitueix un sector autònom. Situada en l'estuari del riu Geba, al costat del oceà Atlàntic, té una població estimada en 395.954 habitants (2010) i una superfície de 77,5 quilòmetres quadrats, la densitat poblacional és de 2.566 habitants per quilòmetre quadrat. És la ciutat més gran del país, així com el major port i el centre militar i administratiu. L'economia es basa en l'exportació, a través del seu port, de cacauets, fusta, copra, oli de palma i cautxú.

La ciutat compta amb un aeroport internacional.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat es troba situada en la costa oest de Guinea Bissau, a l'estuari del riu Geba, prop de la desembocadura d'aquest en l'oceà Atlàntic, amb una altitud de metres. Les terres adjacents a la ciutat són de molt baixes altituds, la qual cosa també permet que el riu sigui accessible per grans bucs, mentre que aquesta capacitat es dóna només a uns 80 quilòmetres més enllà de la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat va ser fundada en 1687 pels conqueridors portuguesos que la van erigir per la seva situació estratègica, i la van establir com a port fortificat i centre comercial. En 1942 es va convertir a la capital de la Guinea Portuguesa.

Quan en 1973 la guerrilla del PAIGC va proclamar la independència del país de la metròpoli portuguesa, va establir com a capital Madina do Boé, encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions sota domini portuguès. Finalment l'any 1974 quan Portugal va reconèixer la independència de Guinea Bissau abandonant el país, i es va restituir Bissau com a capital.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima Bissau pot ser classificat com clima de sabana amb temperatures estables (mitjana de 26 °C), perquè no té la humitat suficient per ser qualificat com clima monsònic. No obstant això, és un clima més humit que molts altres de la seva espècie. No plou molt en els mesos de novembre a maig, ja que el major volum de precipitacions es concentren en els mesos restants. Bissau rep una mitjana anual de 2.020 mm de pluja. En els mesos de juny a octubre, és temporada de pluges, i fins i tot en els tres mesos anteriors, l'alta humitat provoca una calor considerada extremadament incòmode.


Paràmetres climàtics mitjans de Bissau
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 36,7
(98)
38,3
(101)
38,9
(102)
41,1
(106)
39,4
(103)
35,6
(96)
33,3
(92)
32,8
(91)
33,9
(93)
34,4
(94)
35,0
(95)
35,6
(96)
41,1
(106)
Temperatura diària mínima °C (°F) 17,8
(64)
18,3
(65)
19,4
(67)
20,6
(69)
22,2
(72)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,2
(72)
18,9
(66)
21,1
(70)
Precipitació total mm (polzades) 0,5
(0)
0,8
(0)
0,5
(0)
0,8
(0)
17,3
(1)
174,8
(7)
472,5
(19)
682,5
(27)
434,9
(17)
194,8
(8)
41,4
(2)
2,0
(0)
2.022,8
(80)
Font: Sistema de Classificació Bioclimàtica Mundial[3]
Font #2: World Climate Guides [4] {{{consulta2}}}

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Bissau[5]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Bissau és coneguda pel seu carnestoltes anual. Altres atraccions inclouen la Fortalesa d'Amura, l'Institut d'Arts Nacional de Guinea Bissau, el Nou Estadi de Guinea Bissau i les platjas locals. Durant la Guerra Civil de Guinea Bissau, molts edificis van ser destruïts, incloent el Palau Presidencial i el Centre Cultural Francès, per la qual cosa part del centre de la ciutat està encara en construcció.


Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Repartition geographique des communautés
  2. guineabissau.africadata Amb dades de població de les regions i sectors.
  3. «GUINEA-BISSAU - BISSAU». Centre d'Investigacions Fitosociològiques. [Consulta: 4 octubre 2011].
  4. «Bissau Climate Guide». Centre d'Investigacions Fitosociològiques. [Consulta: 4 octubre 2011].
  5. World Gazetteer. «Bissau» (en español). [Consulta: 5 març 2011].
  6. 6,0 6,1 Câmara Municipal de Bissau. «COOPERAÇÃO» (en português).
  7. «Acordos DE GeminaçÃo» (en portugués). [Consulta: 5 març 2011].
  8. Lusa. «Geminação com Bissau e Gabu é "reforço para lusofonia" - UCCLA», 25-02-2011.
  9. Consell Municipal de Taipei. «CIDADES-IRMÃS INTERNACIONAIS».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bissau Modifica l'enllaç a Wikidata


Subdivisions de Guinea Bissau modifica Bandera de Guinea Bissau
Região (capital) Setores

Guinea Bissau regions named.png

Bafatá (Bafatá)   BA  BafatáBambadincaContuboelGalomaroGamamundoXitole
Biombo (Quinhámel)   BM  PrabisQuinhámelSafim
Bissau (Bissau)   BS  Bissau (setor autónomo)
Bolama (Bolama)   BL  BolamaBubaqueCaravelaUno
Cacheu (Cacheu)   CA  BigeneBulaCacheuCaióCanghungoSão Domingos
Gabú (Gabú)   GA  Madina do BoéGabúPiradaPitcheSonaco
Oio (Farim)   OI  BissorãFarimMansabáMansôaNhacra
Quinara (Buba)   QU  BubaEmpadaFulacundaTite
Tombali (Catió)   TU  BedandaCacineCatióQuebo