Conakry

Conakry
Conakry (fr) ߞߐߣߊߞߙߌ߫ (nqo)
Localització
9° 30′ 33″ N, 13° 42′ 44″ O
Estat	Guinea
Regió	Conakry
Capital de	Guinea People's Revolutionary Republic of Guinea (en) Conakry
Població humana
Total	1.667.864 (2014)
• Densitat	3.706,36 hab./km²
Geografia
Superfície	450 km²
Banyat per	oceà Atlàntic
Altitud	13 m
Limita amb	Regió de Kindia Dubréka Prefecture (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	GMT
ISO 3166-2	GN-C

Conakry és la capital de Guinea. Situada a l'illa de Tombo, a la costa de l'oceà Atlàntic, ocupa també una part de la península de Kaloum i algunes illes de l'arxipèlag de Los; és la ciutat més gran de Guinea i el seu centre administratiu, econòmic i de comunicacions. L'economia de la ciutat es desenvolupa majoritàriament al voltant del seu port, que té modernes instal·lacions per al trànsit de mercaderies i l'emmagatzematge, i des del qual s'exporta alumini i bananes. També hi té importància la indústria alimentària i de l'automòbil.

La ciutat és coneguda pels seus jardins botànics, i també per l'Institut Politècnic de Conakry, que és el nom que rep la Universitat de Guinea.

La població, l'any 1996, era d'1.091.483 habitants.

Història

La ciutat no fou habitada abans de la segona meitat del segle xviii. El cap sosso Manga Damba va fundar Kaporo el 1780 després de sotmetre als baga i als mandenyi. Les illes de Los estaven ocupades pels portuguesos (ilhas dos Idolhos) i el 1848 van passar als britànics. Després de l'anomenada guerra dels mulats (1865-1870) hi havia quatre viles: Kaporo, Boulbinet, Tumbo i Camayenne. L'any 1887 la zona fou ocupada pels francesos amb la corbeta "Goëland" (26 de gener de 1887); van reunir les quatre poblacions i es va formar Conakry. L'1 d'agost de 1889 va esdevenir capital de la Colònia dels Rius del Sud i dependències que el 1890 fou la Guinea Francesa. Des de 1895 fou punt de sortida cap a l'interior del ferrocarril Conakry-Níger acabat el 1914. Les illes de Los foren agregades el 1904 amb la banya de Fotoba on va morir el 1912 el wali de Goumba, Tierno Aliou, que havia organitzat la revolta dels houbbous. El 1913 fou declarada comunes mixta. La reomplida del canal de Tumbo va desenvolupar ràpidament la ciutat i el seu port.

L'islam hi va entrar al començament del segle xix quan els baga i sosso es van convertir mercès a la família Yattara dels Dioules. El cristianisme es va implantar a partir del 1864 amb una missió anglicana a Fotoba, i una missió catòlica el 1890 que va construir la catedral de Santa Maria. El 18 d'octubre de 1897 Conakry fou declarada prefectura apostòlica, el 18 d'abril de 1920 vicariat apostòlic, i el 15 de setembre de 1955 arxidiòcesi.

El 1899 tenia 13.000 habitants i el 1958 ja eren 78.000 (el 70% musulmans). El 1965 hi havia 13.400 catòlics a l'arxidiòcesi, dos terços a la mateixa ciutat de Conakry. Els musulmans majoritaris tenien com a confraria principal la dels Kadiriyya que s'oposava des del segle xix al Tidjaniyya. La població el 1975 es calcula en 250.000. El 1955 fou declarada comuna mixta de ple dret i el 2 d'octubre de 1958 va passar a ser la capital de la república de Guinea. Llavors el port tenia 1853 metres de molls i 10 hectàrees de terrenys amb un tràfic de 2,5 milions de tones. Un aeròdrom disposava d'una pista de 3.300 metres. La parada del jaciments de ferro de Kaloum i la baixa de la bauxita de Kassa el 1966 no va aturar l'activitat portuària i comptava amb diverses indústries. Des de 1963 s'hi va establir l'Institut Politècnic Gamal Abdel Nasser, amb 7 facultat (una de medicina) i diverses escoles nacionals.

El 1970 Guinea donava suport als guerrillers independentistes de Guinea Bissau dirigits pel PAIGC; un grup de dissidents guineans sota protecció de 350 soldats portuguesos van desembarcar prop de Conakry, van atacar la ciutat, van alliberar 26 portuguesos presoners de guerra i es van retirar sense aconseguir enderrocar al govern o matar els líders del PAIGC. La gran explosió demogràfica dels anys setanta va portar als 600.000 habitants el 1980. El creixement fou després més moderat però va sobrepassar el milió el 1995 i el milió i mig el 2005. Avui dia estaria prop dels dos milions.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conakry