Aeroport de Reus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 8′ 56.01″ N, 1° 9′ 32.08″ E / 41.1488917°N,1.1589111°E / 41.1488917; 1.1589111

Aeroport de Reus

Airport Reus seen from air.jpg
L'aeroport de Reus vist des de l'aire.

IATA: REU – OACI: LERS –

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport Públic
Titular/Gestor Aena
Serveix Reus, Tarragona, Salou
Localització Reus
Altura (msnm) 71.16 m / 233 ft
Coordenades 41° 8′ 56″ N, 1° 9′ 32″ E / 41.14889°N,1.15889°E / 41.14889; 1.15889
Web www.aena.es
12/30 950 3.116 Terreny natural
12/30 950 3.116 Terreny natural
Estadístiques (2015)
Passatgers 705.067
Operacions 13.533
Càrrega 10
Font: AENA,[1] World Aero Data.[2]

L'Aeroport de Reus (codi IATA: REUcodi OACI: LERS) és un aeroport destinat a donar servei a la part occidental de Catalunya. Té a la vora les instal·lacions de la Base Aèria de Reus i del Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA), un centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. I de l'Aeroclub de Reus, fundat l'any 1935.

Situació[modifica | modifica el codi]

Al costat de la carretera de Reus a Tarragona, va de la riera del Pi de Bofarull a la de la Boella. Dins del seu perímetre hi havia hagut els masos de Barberà, de Tarrats, d'Ixart, de Miró i del Mitjanca.[3] A 4 quilòmetres a l'est de la ciutat de Reus (Baix Camp), al terme municipal del qual hi ha la meitat de l'aeroport. L'altra meitat és dins el terme municipal de Constantí (Tarragonès); la "frontera" del terme municipal divideix l'aeroport en dues parts. També és proper a Salou i Cambrils, centres turístics de la Costa Daurada que acullen la major part dels viatgers que hi passen, i es troba a 6 quilòmetres de Tarragona.

Accessos[modifica | modifica el codi]

S'hi accedeix per l'autovia T-11 (N420) de Reus a Tarragona, i actualment hi enllaça el segon cinturó de Reus permetent-hi un accés ràpid des d'altres llocs com Cambrils, Salou i Vila-seca.

Història[modifica | modifica el codi]

L'aeroport de Reus va sorgir com una iniciativa de l'Aero Club de Reus (RAC). L'any de la seva fundació, 1935, va començar a comprar els terrenys necessaris per a instal·lar-hi una pista. L'Aero Club va suspendre tota activitat durant la Guerra Civil, i el 1937 va ser militaritzat i engrandit per la compra de terrenys per part de l'Exèrcit Republicà, que va convertir-lo en una de les tres bases militars de la zona amb l'ajuda d'un grup d'enginyers russos. L'Aero Club va tornar a l'activitat aeronàutica a finals dels anys 40 i va comprar la primera avioneta. Tot seguit es va constituir la Escuela de formación de Pilotos.

Després de la guerra, en els terrenys propietat del RAC, l'exèrcit espanyol va construir-hi una base militar, i l'Aero Club va quedar arraconat en una petita parcel·la des d'on operava. La Base de Reus va acollir els Bf-109F del 23 regiment de l'Exèrcit de l'Aire i va contemplar l'aterratge d'emergència d'algun aparell de guerra estranger. Reus va ser base de la "Escuela de Caza" fins que es va traslladar a Sevilla, i va ser seu de la "Escuela de Suboficiales del Ejército del Aire", tot i que en aquells moments ja es va iniciar un ús compartit amb l'aviació civil. Finalment, tancada l'escola l'any 1992, la seva activitat es va centrar exclusivament en l'àmbit civil, tot i que encara va quedar un petit destacament militar. La desafecció militar total va significar el traspàs de la propietat de tots els terrenys i edificis a Aena (ens públic que gestiona tres aeroports més a Catalunya -Girona, Barcelona, i Sabadell).

El RAC segueix ubicat en els mateixos terrenys, disposa de dos hangars, i el 2010 es va recuperar un tercer hangar construït durant la guerra civil i conegut com a "Hangar dels russos", ja que el van construir enginyers soviètics.[4] Al costat de l'Aeroport de Reus, hi ha el Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA) adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, model de formació universitària de pilots i tècnics en operacions que té una flota de 10 avions i tres simuladors.

Companyies de baix cost (particularment Ryanair) han potenciat l'aeroport de la Costa Daurada, especialment per la seva proximitat als principals nuclis turístics com Cambrils o Salou, el parc temàtic Port Aventura, i també com accés econòmic a Barcelona, a 95 km. Aquest increment operacional va suposar un important creixement de les xifres. El 1995, prop de 500.000 persones i el 2004 el nombre es va duplicar fins a sobrepassar, per primer cop a la seva història el milió de passatgers. Els següents anys s'ha repetit la xifra d'1.300.000 passatgers, fins al 2008 on el trànsit fou lleugerament inferior. Tot i això, la tendència alcista va fer que el Pla Director es modifiqués i s'adaptés a les noves previsions. Amb la crisi financera la caiguda del nombre de turistes, tan els que arribaven com de població local que viatja a altres països, va afectar molt l'aeroport. El 2015 una mica més de 700.000 passatgers van utilitzar l'aeroport.[1]

L'Aeroclub de Reus[modifica | modifica el codi]

Un conjunt d'afeccionats a l'aviació de la capital del Baix Camp, després de realitzar diverses activitats aèries desenvolupades a la ciutat i voltants, constitueixen el 1935 l'Aeroclub de Reus, iniciant tot seguit els tràmits per la compra dels primers terrenys per la construcció de l'aeroport, on ara és construït.

L'esclat de la Guerra Civil va trencar el desenvolupament del projecte i va acabar amb les activitats de l'Aeroclub de Reus fins a finals dels anys 40, on es reinicien les seves activitats i es constitueix l'Escola de Formació de Pilots i és desenvolupant, a partir d'aquell moment, tot tipus de manifestacions i activitats aèries a l'aeroport. Actualment té uns 265 socis actius i continua amb la seva tasca de formació de pilots privats PPL-JAR, realitza excursions aèrees i "batejos de l'aire".

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

L'Aeroport disposa de dues plataformes d'aterratge/enlairament, donant així quatre pistes:

  • 07/25, amb 45 metres d'amplada i 2.445 metres de llarg de formigó amb resistència PCN 87/R/C/W/T.
  • 12/30, amb 35 metres d'amplada i de terreny natural, actualment tancada (

Per accedir a les pistes 07 i 25, disposa d'una pista de rodatge paral·lela d'asfalt i de 22 metres d'amplada amb resistència PCN 39/F/B/W/T, que comunica amb 14 estacionaments per diversos avions.

A la capçalera de la pista 25 es troba l'únic sistema lluminós d'ajuda a l'aproximació de precisió CAT I, 900m. Les pistes 07 i 25 disposen de senyals lumíniques a banda i banda de pista, i a les interjeccions amb la de rodatge; les pistes 12/30 no disposen de cap sistema d'il·luminació.

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Es recullen les dades proporcionades per AENA.[5]

Any Número de passatgers Número d'operacions Càrrega (mercaderies)
2004 1.138.009 21.608 11.348
2005 1.382.257 24.481 17.027
2006 1.380.267 24.896 5.931
2007 1.306.785 25.701 11.213
2008 1.278.074 26.676 119.848
2009 1.706.615 30.946 9.602
2010 1.419.851 26.520 246.045
2011 1.362.683 21.494 34.818
2012 937.341 16.112 15.186
2013 971.020 16.977 60
2014 850.492 15.986 700
2015 705.067 13.533 10

Companyies que hi operen[modifica | modifica el codi]

Les companyies que actualment ofereixen vols a Reus:[6]

Aerolínies Destinacions 
Luxair estacionals: Luxembourg
Primera air nordic estacionals: Dublín,Paris-orly
Air contractors estacionals: Dublin
Flybe estacionals: Cardiff

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Estadístiques dels Aeroports de l'Estat Espanyol en el període 2015 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (castellà)
  2. World Aeronautical Database (anglès)
  3. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 68. ISBN 8486387655. 
  4. «El Aeroclub de Reus recupera un hangar histórico construido durante la guerra civil». Aeromagazines. [Consulta: 8-I-2015].
  5. «Estadísticas de tráfico aéreo - Informes Anuales». AENA. [Consulta: 15 juliol 2016].
  6. Aerolínies que operen a l'Aeroport de Reus (Aena)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]