Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aeroport de la Seu d'Urgell)
Jump to navigation Jump to search
Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell

Pirineus - la Seu d'Urgell airport.jpg
Vista aèria de l'aeroport.

IATA: LEU – OACI: LESU – FAA:

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport públic
Titular Generalitat de Catalunya
Gestor Aeroports de Catalunya
Serveix La Seu d'Urgell, Pirineus catalans i
Andorra
Localització Montferrer i Castellbò
i Ribera d'Urgellet
Altura (msnm) 800 m / 2.625 ft
Coordenades 42° 20′ 18″ N, 1° 24′ 29″ E / 42.338303°N,1.408110°E / 42.338303; 1.408110Coord.: 42° 20′ 18″ N, 1° 24′ 29″ E / 42.338303°N,1.408110°E / 42.338303; 1.408110
Helicopter militar durant els aiguats del 1982.

L'Aeroport de la Seu d'Urgell, comercialment Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell (codi d'aeroport ICAO LESU, IATA LEU), és una instal·lació aeroportuària propietat de la Generalitat de Catalunya que acull vols d'aviació general i d'emergència i des del 8 de gener de 2015 pot rebre aviació comercial.[1][2] Està situat a la comarca de l'Alt Urgell, al sud de la Seu d'Urgell al serrat d'Ensiula[3] entre els municipis de Montferrer i Castellbò i Ribera d'Urgellet.

Les instal·lacions actuals van reobrir el 4 de juny del 2010 amb l'objectiu de dinamitzar el turisme i el desenvolupament econòmic a les comarques de l'Alt Pirineu. Les obres de reforma de l'aeroport han tingut un cost de 2,9 milions d'euros[1] i es van iniciar a finals del 2009.[4] Fins ara havia estat infrautilitzat, ja que des del 1984 no ha acullit vols comercials regulars i només era utilitzat de manera residual per aeronaus privades i aeroclubs.[5] La recuperació de l'aeroport permetrà, després de la redacció del pla director, enllaçar el Pirineu català i Andorra amb altres punts de la geografia catalana, espanyola i europea.

El pla d'aeroport preveu que aquest sigui un aeroport d'aviació regional, que ha de facilitar l'accés al transport aeri des d'aquesta infraestructura a qualsevol altre aeroport d'abast regional europeu. Actualment està en estudi comercial per tal de definir les seves potencialitats com a aeroport comercial.[5] A l'estiu del 2012 la Generalitat de Catalunya va anunciar que l'aeròdrom passarà a aeroport comercial, tenint la mateixa categoria que l'aeroport de Lleida-Alguaire, a l'estiu del 2013. Al febrer es van iniciar els tràmits al Ministeri per habilitat un punt d'inspecció fronterera per vols procedents fora de l'Espai Schengen.[6]

Alguns sectors de la comarca es van manifestar contraris a la reobertura, com per exemple l'Associació en defensa de l'Alt Urgell que defensa que l'aeroport és perjudicial perquè es troba massa proper a poblacions com Adrall, Arfa (Ribera d'Urgellet) i Montferrer (Montferrer i Castellbò). El nom proposat d'Andorra-Pirineus o Pirineus-Andorra també provocava rebuig.[7][8]

Història[modifica]

Cronologia[modifica]

  • 1931: Jaume Nadal i Maimó obté la concessió d'una línia aèria Barcelona-Andorra.
  • 1932: S'acaben les obres de construcció d'hangars i una terminal a Benavarre, però la línia aèria es queda sense finançament.
  • 1975: L'industrial Josep Betriu inicia les obres de l'aeroport al serrat d'Ensiula.
  • 1978: Empresaris andorrans tenen contactes amb una empresa anglesa constructora d'avions per crear Air Andorra.
  • 1980: Finalització de la construcció de l'aeroport.
  • 1982 - 29 de juliol: Inauguració amb un vol d'Aviaco entre Barcelona i la Seu d'Urgell.
  • 1984: Tancament de l'aeroport per a vols comercials.
  • 2007: Tancament total de l'aeroport per raons de seguretat.
  • 2007: L'Institut Català del Sòl compra el 85% dels terrenys de l'aeroport.
  • 2009: S'inicien les obres de millora de l'aeroport amb un cost de 2,9 milions d'euros.
  • 2010 - 4 de juny: Es reobre l'aeroport per a vols d'aviació general i d'emergències.
  • 2015: Autoritzat a acollir vols comercials i de passatgers.[9]
  • 2018: Vols regulars amb Palma, Madrid i Marsella.

Antecedents[modifica]

Els inicis de l'aviació a la comarca es remunten a l'any 1931 quan un mallorquí, Jaume Nadal i Maimó, va obtenir la concessió de la línia aèria Barcelona-Andorra, que va confiar a l'empresa de l'aviador Josep Canudas. Donades les dificultats per aterrar a Andorra i per resoldre els conflictes duaners, es van construir un xalet que feia de terminal i uns hangars a Benavarre (Bellestar), el punt més proper a Andorra per fer operacions aeronàutiques. Nadal va comprar un avió Farman amb motor Hispano-Suiza per cobrir la ruta. La Dirección General de Aeronáutica va obligar a Canudas a realitzar vols de prova durant 12 setmanes, que van crear una gran expectació local i que fins i tot es va acabar creant l'aeroclub de la Seu. El 1932 quan estava tot llest l'empresari va morir i els hereus van deixar a l'aerolínia sense finançament.[10]

Construcció de l'aeroport[modifica]

La construcció de l'aeroport es va iniciar l'any 1975 de la mà de Josep Betriu i Tàpies, empresari industrial antic propietari de Taurus i afeccionat a l'aviació.[11] A finals de la dècada del 1960 Betriu triomfava en el món dels negocis a Andorra, centrat en el sector de l'automòbil. Donades les deficiències en el transport terrestre, Betriu es va plantejar el desenvolupament de l'Alt Urgell i d'Andorra mitjançant el transport aeri.[10]

Betriu va crear l'empresa Dausa (Desarrollo del Alto Urgel S.A.) per la construcció de l'aeroport a dalt d'un serrat, les obres van començar l'any 1975 a les ordres del coronel Pellejero, enginyer aeronàutic, que es va enfrontar a la dificultat de desmuntar un turó sencer per poder estendre la pista d'aterratge cap al nord. Durant els treballs de construcció uns empresasis andorrans van veure en l'aeroport la possibilitat que el Principat tingués la seva pròpia aerolínia, Air Andorra. Una empresa anglesa, British Aerospace, el 1978 van contactar amb els empresaris per a la construcció dels avions. Els empresaris van viatjar des del Prat cap a la Seu a bord d'un BAe 748 de 44 places.[10]

El cost de les obres van ser grans per l'època, 3.000 milions de pessetes invertits en una instal·lació absolutament inèdita al país, atès que era el primer aeroport amb vocació comercial que es construïa al país per iniciativa privada. Tot i que l'aeroport ja estava llest per operar el 1980, no va ser fins al 1982 que va obtenir tots els permisos.[5]

Es va posar en funcionament el mateix any dels forts aiguats que van deixar l'àrea incomunicada, sent el paper de l'aeroport cabdal, ja que va ser l'única via de comunicació per fer arribar els recursos de salvament. La companyia Aviaco va començar a operar una línia regular entre la Seu i el Prat (Barcelona), però els intents per arribar a destinacions franceses, xàrters de tercers països o la programació d'un vol diari amb Madrid no van cristal·litzar, i el 1984, el mateix any en què s'obria el túnel del Cadí, es van fer els darrers vols.[5]

Reobertura[modifica]

La reobertura de l'aeroport ha estat tractada per diferents governs de forma cíclica, però ni amb la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a Barcelona, amb la Seu d'Urgell com una de les subseus, es va fer una realitat.[5]

A mitjans dels anys noranta el Govern d'Andorra i les autoritats locals de la Seu d'Urgell reclamen al Govern d'Espanya la reobertura de l'aeroport.[11] I posteriorment també s'ha reclamat a la Generalitat de Catalunya.

L'1 de març de 2004, Ramon de Miguel, llavors secretari d'Estat d'Afers Europeus del Govern d'Espanya i, Juli Minoves, ministre d'Afers Exteriors del Principat d'Andorra, i el ministre d'Economia andorrà Miquel Àlvarez van signar una declaració comuna sobra l'Aeroport Internacional Andorra-Pirineus. La declaració va establir que s'utilitzaria un tractat internacional per reobrir la infraestructura, que el nom seria Aeroport Andorra-Pirineus, que tindria categoria internacional i que el finançament aniria a càrrec dels dos governs, però que l'explotació i la gestió comercial seria competència del Govern d'Andorra, mentre que el Govern espanyol s'encarregaria de la gestió dels serveis públics relacionats amb l'aeroport, com també dels serveis tècnics de la navegació aèria.

El 4 d'octubre durant una reunió entre José Luís Rodríguez Zapatero (president d'Espanya) i Marc Forné (president d'Andorra) es va tornar a manifestar el suport espanyol a la reobertura de l'aeroport conjuntament amb Andorra, comprometent-se que Espanya en finançaria el 50%. El mateix mes d'octubre el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va donar suport als pressupostos de l'Estat a canvi d'algunes contrapartides en forma d'inversions al Pirineu, entre elles uns 15 milions d'euros per l'aeroport.

Segons alguns estudis encarregats perl Govern d'Andorra, l'aeroport comptava amb 41.000 passatgers anuals potencials. Algunes companyies de baix cost pretenien establir línies entre la Seu i Londres, Ginebra, Madrid i València, com també alguns paquets turístics amb les illes Balears. Marc Forné, President d'Andorra, confiava que es posés en funcionament l'any 2006 i a finals de l'any 2005 els dos governs treballaven en la redacció del Pla Director i havien iniciat contactes amb la família Betriu per comprar els terrenys, que s'estimava un cost de 40 milions d'euros.

L'any 2007 l'Institut Català del Sòl va comprar per vuit milions d'euros el 85% dels terrenys de l'aeroport de la Seu d'Urgell per convertir-lo en l'Aeroport Pirineus-Andorra.[5]

Vols regulars[modifica]

Un total de catorze persones, entre les quals hi havia una dotzena de professionals vinculats al sector del turisme de la ciutat francesa de Marsella han aterrat aquest divendres, pocs minuts més tard del previst, a l’Aeroport d’Andorra – La Seu d’Urgell en el primer dels vols comercials -de la companyia Twin Jet i amb un avió de 19 places- organitzats per l’empresa alturgellenca Viatges Regina. En la primera jornada d’operacions, l’ocupació s’ha situat en el 80 per cent, amb 23 persones en la ruta que connecta amb Palma, 22 a la de Madrid i 13 en el viatge de tornada a Marsella. Fins al proper 1 d’abril, aquesta empresa filial d’Air France farà aterrar i enlairar prop d’una cinquantena de vols.

L’avió Beechcraft 1900 D de la companyia Twin Jet, que compta amb una capacitat de 19 places, ha aterrat per primer cop a l’Aeroport d’Andorra – La Seu d’Urgell procedent de Marsella. La ruta l’han estrenat 14 persones, bona part de les quals vinculades professionalment al sector turístic i que treballen a la ciutat francesa. El trasllat cap al Pirineu, doncs, els ha servit per conèixer millor tot el que ofereix la capital alturgellenca, on han estat rebuts per diversos alcaldes i autoritats. En aquest viatge de familiarització hi han participat tant representants d’agències de viatges, com el president del comitè regional de randonée, així com membres d’una associació de Marsella que programa activitats i sortides per als seus integrants i també representants de l’Agència Catalana de Turisme a França. L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, s’ha mostrat satisfet amb la posada en marxa de les noves rutes i ha dit que el pas fet per Viatges Regina serveix per “demostrar que en aquest aeroport es pot volar”. També ha volgut destacar que malgrat les dificultats per operar vols comercials de manera regular fins que l’Estat homologi el sistema d’aproximació amb GPS “es poden fer coses com aquesta”. Per la seva banda, el gerent de Viatges Regina, Albert Vinseiro, ha explicat que la prova de vols comercials, que s’allarga quatre setmanes i es fa al març perquè hi ha més hores de llum, té sentit fer-la ara perquè hi ha “més mercat receptiu de turistes d’hivern que d’estiu”. Tot i això, ha afegit que a l’estiu també pot funcionar amb persones del territori que vulguin anar de vacances a altres destinacions. Tenint en compte l’ocupació de les places disponibles per aquest cap de setmana, que s’ha aproximat al 70 per cent, Vinseiro ha afirmat que creuen que s’assolirà l’objectiu d’arribar a un 60 per cent de mitjana les properes tres setmanes perquè les persones aficionades a l’esquí solen fer les reserves a darrera hora per garantir que podran gaudir d’una meteorologia favorable per practicar l’esport blanc.Un cop aterrats a la infraestructura pirinenca, la delegació ha visitat els carrers del centre històric de la Seu d’Urgell per conèixer el seu passat medieval, així com les instal·lacions del Rafting Parc i l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat. Aquest viatge de familiarització ha estat organitzat conjuntament entre el Grup Regina, Turisme Seu, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Turisme de Catalunya.Els vols, operats tots els divendres i diumenges fins al proper 1 d’abril, tenen un cost per trajecte de 110 euros. Mitja hora després de l’arribada de l’avió procedent de Marsella a l’aeroport d’Andorra – La Seu d’Urgell, poc abans de les nou del matí s’ha enlairat cap a Palma. Posteriorment, l’horari de sortida des de les illes torna és a les deu i vint minuts del matí i a les dotze i deu minuts s’inicia la ruta cap a Madrid des de la capital alturgellenca, amb tornada a dues i deu de la tarda. Finalment, la tornada a Marsella s’efectua a les quatre i cinc minuts de la tarda. A banda del vol, l’agència ofereix als viatgers, per cinc euros més, el servei de trasllat des de l’aeroport fins a l’estació d’autobusos de La Seu o a dos hotels amb els quals ha muntat diversos paquets turístics. En el cas d’Andorra, el cost és de deu euros i inclou la possibilitat de fer parada en els 200 punts que l’empresa de transports del mateix grup té repartits per tot el principat, incloent els establiments que també han participat en els paquets. El públic principal a qui s’orienten els vols és el dels aficionats a l’esquí que tenen un poder adquisitiu mitjà-alt. Aquest és el segon cop que Viatges Regina organitza vols a l’aeroport alturgellenc, ja que a mitjans de juliol de 2015 es van posar en marxa onze operacions amb destinació a Madrid i Palma. Aquestes es van allargar durant un mes i van transportar a més de 300 passatgers.

Gestió i explotació[modifica]

Aeroports de Catalunya és l'empresa de la Generalitat de Catalunya encarregada de la gestió i l'explotació de l'aeroport. Al desembre de 2014 la Generalitat va autoritzar la subscripció del conveni amb el Govern d'Andorra sobre la cogestió de l'aeroport, incloent la promoció. El Govern andorrà col·laboraria amb el 50% del cost de la infraestructura i una altra part viable segons els passatgers.[9]

Característiques tècniques[modifica]

  • Pista a partir de 1.500 metres.
  • Franja de vol de 150 metres d'amplada.
  • Carrer de rodada paral·lel a la pista.
  • Plataforma d'estacionament d'aeronaus amb àrees per a l'aviació regional, general i esportiva.
  • Àrea terminal (torre de control, hangars, edifici terminal, comunicacions, aparcaments).
  • Instal·lacions per al servei de salvament i extinció d'incendis.
  • Subministrament de combustible.
  • Heliport.
  • Planta depuradora d'aigües.
  • Ajudes a la navegació i aproximació (IFR).
Acessos a l'aeroport

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «La Seu d'Urgell torna a tenir l'aeroport en marxa». lamalla.cat.
  2. «L'aeroport Andorra-La Seu ja està a punt per rebre els primers aerotaxis i vols charter». ARA Andorra, 23-12-2014.
  3. «Acció Contra la Política Ambiental del Govern de la Generalitat de Catalunya» (PDF). ecologistes.cat. Ecologistes de Catalunya.
  4. «Nadal anuncia l'obertura de l'aeròdrom per Setmana Santa». Viure als Pirineus.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Grans obres de progrés per a Catalunya [Barcelona], Especials la Vanguardia, 26-10-2008.
  6. «L'aeròdrom de la Seu d'Urgell serà un aeroport comercial l'estiu del 2013». Generalitat de Catalunya, 28-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012].
  7. «L'aeroport». Viure als Pirineus.
  8. «La Generalitat es reuneix amb els pobles afectats per l'aeroport». Viure als Pirineus.
  9. 9,0 9,1 Pérez, Diana «El Pirineu ja està a punt per reprendre el vol». Diari Ara, Especial ARA Pirineu, 24-12-2014 [Consulta: 24 desembre 2014].
  10. 10,0 10,1 10,2 «La Seu torna a volar» (PDF). La Vanguardia, 28-08-2007. [Consulta: 13 juny 2010].
  11. 11,0 11,1 «Aeroport de la Seu d'Urgell». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2004. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell Modifica l'enllaç a Wikidata