Estaó

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaEstaó
TipusPartida rural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
 42° 20′ 43″ N, 1° 27′ 10″ E / 42.3454°N,1.45271°E / 42.3454; 1.45271Coord.: 42° 20′ 43″ N, 1° 27′ 10″ E / 42.3454°N,1.45271°E / 42.3454; 1.45271
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

Estaó o Estahó és una partida del municipi de la Seu d'Urgell situada a la riba esquerra del riu Segre, a la plana de la Seu. L'accés és passat el pont de la Palanca,[1] el camí ral d'Arfa i el camí d'Estaó. El camí d'Estaó va ser reformat per convertir-lo en una via verda entre la Seu i Arfa.[2][3] Hi ha una nau de la Cooperativa del Cadí.[4]

En destaca el rec de l'Olla i Segalers de l'any 1818, que pren l'aigua del riu Segre al municipi d'Alàs i Cerc, a la Quera (a l'estret de les Cabanotes), i finalitza al riu d'Estaó.[5] La partida té quatre finques qualificades de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader, totes elles anteriors a l'any 1956,[6] i una d'elles són explotacions agràries que han estat importants al municipi, entre d'altres: Cal Fideuaire.[7]

Nom Coordenades Raons per la preservació
Cal Fideuaire històriques, mediambientals i paisatgístiques
Cal Galabert històriques, mediambientals i paisatgístiques
Cal Navinés mediambientals i paisatgístiques
Casa Torradà mediambientals i paisatgístiques

Cal Fideuaire[modifica]

  • Estahó. Accés des del camí d'Arfa.

Format per un edifici destinat a habitatge i un paller annex. Data de l'any 1900. Està construït amb murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta, el paller amb els mateixos forjats i empostats però amb murs de càrrega d'obra de fàbrica.[8]

Cal Galabert[modifica]

  • Estahó, 8. Accés des del camí d'Estaó.

Format per un conjunt d'habitatge i un edifici annex d'ús agrícola. Daten de l'any 1950. Murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic i l'edifici agrícol de murs de càrrega d'obra de fàbrica i de maçoneria no concertada i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[9]

Cal Navinés[modifica]

  • Cal Navinés o Nabiners. Estahó, 7. Accés des del camí d'Estaó.

Format per un habitatge unifamiliar i edificis annexos destinats a pallers. Daten de l'any 1950. Construïts amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de bigues i empostat de fusta.[10]

Casa Torradà[modifica]

  • Estahó, 5. Accés des del camí d'Estaó.

Conjunt format per un edifici d'habitatge i una sèrie d'edificacions annexes destinades a ús agrícola. Ambdós daten del 1850, l'habitatge reformat l'any 1960 i l'annex el 1970. Parets de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[11]

Referències[modifica]

  1. «El Pla». Parc del Segre. [Consulta: 17 maig 2012].
  2. «L'Ajuntament de la Seu millora la seguretat al camí d'Estaó». Ràdio Seu, 25-06-2007. Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 18 maig 2012].
  3. «Un passeig agradable a la ribera del Segre». Lamalla.cat, 28-11-2003. [Consulta: 18 maig 2012].[Enllaç no actiu]
  4. «L'Ajuntament de la Seu millora la seguretat al camí d'Estaó». Ràdio Seu, 25-06-2007. Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 4 juny 2012].
  5. «Canal de l'Olla i Segalers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Edicte de 21 de setembre de 2011, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referents al municipi de la Seu d'Urgell.». DOGC 6004. Generalitat de Catalunya, 14-11-2011. [Consulta: 16 maig 2012].
  7. «La Seu d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Partida Estaó, pàg. 1-6.
  9. Partida Estaó, pàg. 7-14.
  10. Partida Estaó, pàg. 15-21.
  11. Partida Estaó, pàg. 22-26.

Bibliografia[modifica]