Mercat de la Seu d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMercat de la Seu d'Urgell
Activitat

Modifica les dades a Wikidata

El Mercat de la Seu d'Urgell és un mercat de carrer que té lloc bisetmanalment al centre històric de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).[1] El mercat està format per més de 100 parades de menjar i roba que es pot trobar cada dimarts i dissabte.[2] És el mercat de referència al Pirineu català i andorrà, i un dels més grans dels Pirineus.[3]

Situació[modifica]

Té lloc al centre històric de la ciutat, estenent-se pel carrer Major, el carrer dels Canonges, la plaça dels Oms i la plaça Patalín.[2][4] Aquesta última altrament coneguda com a plaça del Mercat.

Al carrer Major es troben les parades de menjar fresc, a la plaça del Mercat productes portats directament pels pagesos.[2] Al carrer dels Canonges paradetes de roba.

Història[modifica]

L'establiment d'aquest mercat data de l'etapa de represa dels mercats en l'època carolíngia (segles IX-X) com els de Vic, Granollers, Cardona i Barcelona.[5] Es podria haver establert al segle IX,[6] se sap que l'any 850 existia un mercat a la localitat,[7] també és esmentat l'any 1029, que feia palesa de la importància de la vila a la comarca i en les rutes internacionals del comerç, possiblement per la seva posició estratègica.[8] Encara que els camins no fossin favorables o fàcils per l'existència de condicionans físics com els congostos dels Tresponts, per una banda, i del Pont de Bar, per l'altra.[9]

L'existència del mercat va afavorir el creixement de la ciutat, i juntament amb la fira van afavorir els intercanvis entre banda i banda dels Pirineus, registrant-se diversitat d'operacions de comerç i la creació del servei de la bladeria, amb mesures oficials per als cereals, servei documentat ja al segle XIII que es trobava inicialment a la vila vella i que va ser traslladat a la vila nova a la plaça de l'exterior de la porta fortificada de Santa Maria d'Urgell.[1]

Per exemple consta la venda de ferro manufacturat procedent de més enllà dels Pirineus al segle XIII i la venda de ferro local en brut.[10]

El mercat era un referent comercial als Pirineus, al segle XII els vescomtes de Castellbò van iniciar una guerra comercial amb l'establiment del mercat de Castellbò, nucli de la dissidència contra el poder reial i contra l'eclesiàstic del bisbe d'Urgell. El 1171 per exemple el bisbe va acusar el vescomte Ramon II de Castellbò d'impedir als homes de la jurisdicció del vescomtat el lliure accés al mercat de la Seu.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «La Seu d'Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mercats setmanals de la Seu d'Urgell». Festacatalunya SCP. [Consulta: 3 juny 2012].
  3. «El mercat d’Andorra». Diari d'Andorra, 27-11-2011. [Consulta: 4 juny 2012].
  4. «Els pagesos del mercat de la Seu es modernitzen amb una imatge comuna». Regió 7, 07-05-2011. [Consulta: 4 juny 2012].
  5. «Mercat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Casassas 2000, pàg. 85.
  7. Casassas 2000, pàg. 84.
  8. Casassas 2000, pàg. 35.
  9. Casassas 2000, pàg. 120.
  10. Sancho i Planas, Marta. Homes, fargues, ferro i foc: arqueología i documentació per a l'estudi de la producció de ferro en època medieval : les fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu català. Marcombo, 1999 (Volum 17 de Col·lecció Cultura, tècnica i societat) [Consulta: 3 juny 2012]. 
  11. Gascón Chopo, Carles. «El catarisme a les valls d’Andorra». Papers de Recerca Històrica volum 6. Societat Andorrana de Ciències. [Consulta: 4 juny 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Casassas i Simó, Lluís. Fires i mercats a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 8472835480 [Consulta: 3 juny 2012]. 

Coord.: 42° 21′ 26″ N, 1° 27′ 39″ E / 42.357342°N,1.460823°E / 42.357342; 1.460823