Pirineu català

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pirineus catalans)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mapa topogràfic de tots els Pirineus.

Els Pirineu català és una unitat de relleu a Catalunya. Correspon aproximadament a la meitat oriental de la serralada del Pirineu, i, dins aquesta meitat, principalment els vessants meridional i oriental i algun petit segment del vessant septentrional a la Vall d'Aran, la Solana d'Andorra i el Capcir.[1]

Mapa de les diverses unitats morfoestructurals de Catalunya, on es pot apreciar els Pirineus catalans del sud:
  Pirineus
  Petits contraforts de la Depressió Central
  Depressió Litoral, Prelitoral i altres planes costaneres

Llacs[modifica]

Als Pirineu català hi ha més de 400 estanys. El més gran de tots és el de Certascan, al Pallars Sobirà amb més de 100 metres de fondària.[2]

Clima[modifica]

La climatologia és predominantment de muntanya, amb característiques generals de rigor i valors extrems, tot i que hi ha força variacions segons els llocs. S'hi poden distingir quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpí, una de clima atlàntic i dues de clima mediterrani de muntanya alta i de muntanya mitjana i baixa.

El clima alpí i subalpí es troba a les terres amb un altitud superior als 1.500 metres, amb trets com una pluviositat elevada, temperatura mitjana anual baixa, estius frescos i hiverns rigorosos. El clima atlàntic és el característic de la Vall d'Aran i és plujós, fresc i de limitada amplitud tèrmica, per això hi ha una persistent humitat i verdor de prats i boscos amb moltes fagedes.

Després hi ha una zona on els estius són càlids i hiverns suaus amb una gran oscil·lació tèrmica anual, és a dir el clima mediterrani de muntanya o submediterrani. Hi ha una pluviositat més reduïda que a la resta de zones, un nombre de dies de pluja inferior i la presència d'alguns mesos secs, però que, a causa de l'altitud, és més humit que el clima mediterrani; també té estius encara força plujosos. Finalment la zona de clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa comprèn les valls més baixes, les conques del Pallars Jussà i els vessants del Montsec, caracteritzat per ser més sec que el mediterrani d'alta muntanya i menys plujós.[3]

Espais naturals protegits[modifica]

Espais d'interès natural de l'Alt Pirineu i Aran.
  Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  Alt Pirineu (al nord)
  Cadí-Moixeró (a l'est)

Referències[modifica]

  1. de Bolòs, Oriol. Institut d'Estudis Catalans. Corologia de la flora dels Països Catalans: Volum introductori, 1985. ISBN 8472830691. 
  2. Mauri i Portolès, Josep. Cossetània Edicions. 50 itineraris a peu per Catalunya, 2007. ISBN 8497912780. 
  3. Pla territorial parcial, Factors clau de l'estructura territorial. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF