Arxiu Capitular d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióArxiu Capitular d'Urgell
Palau Episcopal (la Seu d'Urgell) - 5.jpg
Dades base
Tipus entitat arxiu
Activitat
Tipus de documents 385 m.l.
Organització i govern
Seu central 
  • Casa del Bisbat. Pati Palau, 3. 25700
  • La Seu d'Urgell
Direcció/Gerència Mn. Benigne Marquès i Sala
Altres dades
Accés Matins de 10:00h a 13:30h i tardes de 17:00h a 20:00h, de dilluns a divendres.
Tancat les tardes d'agost
Telèfon 973 35 00 54

Web www.bisbaturgell.org
Modifica dades a Wikidata

L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX. Conté la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins, el més antic dels quals data de l'any 815, i l'acta de consagració de la catedral.

En destacada el document de l'any 815 procedent del monestir de Codinet, 152 còdexs procedents de l'antiga Biblioteca Capitular, dels segles X-XVI, el Beatus de la Seu d’Urgell, i 105 incunables. També hi destaquen el fons de la Pietat (1516-1831), protocols notarials de la ciutat dels segles XIII i XIV, enquestes i actes processals des de finals del segle XVI fins al segle XIX, i documentació d'antics monestirs com Sant Serni de Tavèrnoles i Santa Cecília d'Elins, de la col·legiata de Castellbò i del convent dominicà de la Seu d'Urgell (1266-1835).

Actualment, i des de l'any 1978, l'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU) s'alberga al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell i comparteix aquest espai amb l'Arxiu Diocesà d'Urgell (ADU). Anteriorment, l'Arxiu Capitular d'Urgell havia estat ubicat al primer pis d'un dels edificis annexos al claustre de la catedral.[1] Mossèn Benigne Marquès és actualment l'arxiver d'ambdós arxius.

A l'Arxiu Capitular d'Urgell hi trobem els serveis de biblioteca auxiliar, consulta de documents (amb targeta d'investigador) i servei de fotocopiadora i microfilm.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Arxiu Capitular d'Urgell és un dels arxius eclesiàstics més destacables de Catalunya atesa l'antiguitat i el valor dels pergamins que s'hi conserven. El pergamí més antic que hi trobem és un document del monestir de Codinet de l'any 815. Tanmateix, la sèrie dels pergamins de l'Arxiu Capitular d'Urgell no s'inicià fins a la reconstrucció del Bisbat i de la catedral, consagrada l'any 819, després que l'any 793 l'exèrcit musulmà d'E-Abd-al-Malik la destruís. L'activitat de l'Arxiu Capitular d'Urgell va començar quan la documentació d'antics monestirs desapareguts del Bisbat d'Urgell com els de Codinet, Tavèrnoles, Santa Cecília d'Elins, el convent dels dominics de La Seu d'Urgell i de la col·legiata de Castellbò es va dipositar en aquest Arxiu Capitular. Així doncs, la documentació més antiga que hi trobem data dels segles IX i comprèn fins al segle XIX amb un conjunt d'uns 6.000 pergamins, dels quals els pertanyents als segles IX-XII formen la documentació més important i valuosa de l'arxiu del Palau Episcopal d'Urgell.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat de Catalunya va fer traslladar la documentació de diversos arxius i biblioteques eclesiàstics a la Biblioteca de Catalunya per a protegir-la de possibles agressions. D'aquesta manera, la documentació de l'Arxiu Capitular d'Urgell es va traslladar a Barcelona, però malauradament no es va poder mantenir l'ordenament original dels pergamins, atès que el trasllat es va realitzar amb urgència. A més, quan els pergamins que formen part de l'Arxiu Capitular d'Urgell es van retornar, no es va refer l'ordenament inicial d'aquests. Acabada la Guerra, l'any 1939, les autoritats van ordenar que la documentació es retornés als seus llocs d'origen, tanmateix aquest retorn no es va produir d'una forma completa i total, ja que alguns dels còdexs urgellencs encara es conserven en l'actualitat a la Biblioteca de Catalunya.[2]

Investigadors dels arxius d'Urgell[modifica | modifica el codi]

Els documents de l'Arxiu Capitular d'Urgell han estat objecte d'estudi de diferents investigadors. Pere de la Marca i Guillem Costa al segle XVII varen ser pioners pel que fa a l'estudi d'aquests documents, però serà a partir del segle XIX que s'intensificarà aquest interès amb documentalistes com ara Jaume Villanueva, Joaquim Plandolit i Charles Baudon de Mony. Al segle XX podem destacar, entre d'altres, els investigadors Joaquim Miret i Sans; Paul Kehr; Ramon d'Abadal autor de l'obra “La Catalunya Carolíngia”; i Cebrià Baraut i Obiols; però especialment Pere Pujol i Tubau, el qual en va ser també l'arxiver. Benigne Marquès, actual arxiver de l'Arxiu Capitular d'Urgell, atribueix a Pere Pujol i Tubau “el mèrit de descobrir, estudiar i publicar, entre els documents les peces més valuoses i principals.”[3]Cebrià Baraut i Obiols també destacava la importància i aportació dels estudis del Mossèn Pujol “al coneixement de la cultura, la llengua, l'escriptura (visigòtica i carolíngia), el dret, l'art, l'hagiografia i la litúrgia de la comarca de l'Alt Urgell durant l'edat mitjana i en èpoques més avançades.”[4]

Fons i sèries documentals [5][6][modifica | modifica el codi]

Fons i sèries Dates Llibres Lligalls
# CAPITULARIS
  • Antics
  • Moderns
  • Obra
  • Tavèrnoles
  • Dominics de Puigcerdà


s. IX-XIV

s. XV-XVIII

s. X-XIII

s. IX-XIII

s. XV-XVI

2

2

2

1

1

_

_

1

_

_

# ACTIVITATS DEL CAPÍTOL
  • Estatuts i conclusions del capítol
  • Actes Capitulars
  • Registre del Capítol
  • Correspondència
  • Sínodes
  • Celebracions de Misses de “Torn i Taula”


1310-1810

1853-1946

1326-1763

1555-1856

s. XIII-XIX

1548-1872


13

6

49

54

4

16

_

_

_

_

_


_

# ACTIVITATS ECONÒMIQUES
  • Capbreus de diverses poblacions
  • Llevadors, Censals, Rendes
  • “Racional”
  • “Liber Archivii” i altres comptes
  • Subsidi de “Quarta”
  • Subsidi del “Excusat”
  • Distribucions: la “Grossa”
  • Distribucions: la “Menuda”
  • Distribucions: “Spes”


1423-1804

1849-1863

1458-1785

1460-1894

1429-1787

1575-1808

1566-1835

1531-1756

1572-1771

85

102

26

3

20

18

15

14

8

_

_

_

_

_

_

_

_

_



# COMUNITAT DE PREVERES DE “LA PIETAT”
  • Conclusions i Actes
  • Misses de “Torn” i Conventuals
  • Receptoria
  • Censals i Rendes
  • “Racional”
  • Dipòsits


1512-1834

1525-1735

1600-1795

1595-1631

1596-1801

1700-1831

6

5

25

3

2

6

_

_

_

_

_

_

# PROTOCOLS NOTARIALS DE LA SEU D'URGELL
  • Protocols Notarials
  • Testament


1255-1798

1287-1412

272

6

_

_



# L'OBRA DE LA CATEDRAL
  • Llevadors de l’obra


1450-1855


26 _
# OBRES PIES
  • Causes Pies
  • Pia Almoina
  • Fundacions


1550-1854

1550-1885

s. XVII-XVIII


12

8

_

_

# ACTES PROCESSALS
  • Enquestes de diverses poblacions
  • Processos varis


1583-1877

1326-1819

20

56

_

76

LLIGALLS DIVERSOS


BIBLIOTECA CAPITULAR


INCUNABLES


PERGAMINS: 5.950


PAPIRS: 1

s. XIV-XIX


s. X-XVI


s. XV


815-1787


1001


_


152


105


_


_

550


_


_


_


_

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MARQUÈS, Benigne. “Dom Cebrià Baraut, l'investigador dels arxius d'Urgell”. Església i Bisbat d'Urgell. Recull de treballs. La Seu d'Urgell: Societat Cultural Urgel·liana, 2003.
  2. GARCÍA, Antonio; BERTRAM, Martín (Eds). Catálogo de los manuscritos jurídicos de la Biblioteca Capitular de La Seu d'Urgell. La Seu d'Urgell: Bisbat d'Urgell, 2000.
  3. MARQUÈS, Benigne. “Dom Cebrià Baraut, l'investigador dels arxius d'Urgell”. Església i Bisbat d’Urgell. Recull de treballs. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·liana, 2003.
  4. PUJOL TUBAU, Pere. « Bibliografia ». Quaderns d’estudis andorrans [Andorra] núm. 1 (1976), p. 115-121.
  5. Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1982-1998. 7 v. p. 213-215.
  6. Guía de los archivos de la iglesia en España. Archivo Diocesano de Barcelona: Asociación de archiveros de la Iglesia en España, 2001. http://www.mcu.es/archivos/docs/ArchivosIglesia.pdf. p. 894.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]