Palau Episcopal de la Seu d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau Episcopal de la Seu d'Urgell
Palau Episcopal Urgell.jpg
Façana principal
Dades
TipusPalau i palau episcopal Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXV
Característiques
Estil arquitectònicGòtic i gòtic tardà
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlt Urgell
Municipila Seu d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Pati del Palau, 1-5. La Seu d'Urgell (Alt Urgell)
 42° 21′ 24″ N, 1° 27′ 44″ E / 42.356707°N,1.462294°E / 42.356707; 1.462294Coord.: 42° 21′ 24″ N, 1° 27′ 44″ E / 42.356707°N,1.462294°E / 42.356707; 1.462294
BCIL
Palau Episcopal
IdentificadorIPAC: 15753
BCIL
Capella de la Mare de Déu dels Dolors
IdentificadorIPAC: 15773

El Palau Episcopal de la Seu d'Urgell és la seu del Bisbat d'Urgell i, per tant, residència oficial del copríncep d'Andorra. Situada al pati del Palau, darrere el carrer dels Canonges, a la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

Es troba a l'est de la ciutat damunt una terrassa del riu Segre, a prop de la Catedral d'Urgell, el Museu Diocesà d'Urgell, l'església de Sant Miquel i al costat dels antics jutjats. L'última restauració i ampliació entre el 1973 i el 1975 per iniciativa del bisbe Joan Martí i Alanis, es va dur a terme amb motiu d'instal·lar-hi les oficines del bisbat, la Delegació Permanent d'Andorra i l'Arxiu Episcopal.[1] Entre 1995 i 1998 es va reformar el saló del Tron i les dependències annexes.[2]

Història[modifica]

Escut d'Andorra a la façana del Palau.

Antic en els seus orígens, reformat a la primera del segle xv i refet a la segona meitat del segle xix per decisió dels bisbes Caixal i Casañas per l'arquitecte Calixte Freixa. Ha estat restaurat i ampliat entre el 1973 i el 1975 per iniciativa del prelat Joan Martí i Alanis. La restauració i ampliació de la catedral d'Urgell va ésser promoguda per Ot, bisbe i futur sant; la catedral és la mateixa actual, que fou acabada el 1182. La darrera dècada d'aqueixa centúria, la Seu sofrí l'embat de les forces del comte de Foix i d'Arnau de Castellbò, les quals, en penetrar-hi, cometeren excessos, així com damnificaren la comarca. En altra ocasió, el 1396, el comte Mateu de Foix aconseguí apoderar-se de la Seu d'Urgell i la incendià i devastà. Són, els referits, no més que uns dels diversos episodis bèl·lics soferts per la Seu. Un autor ha escrit que pot dir-se que tots els moviments bèl·lics han tingut ressò en la Seu d'Urgell des de les guerres de Joan II fins a la de Successió.[3]

Descripció[modifica]

És un ampli edifici de tres pisos, que conserva a la façana principal finestres gòtiques, especialment treballades les del segons pis.[3]

Mare de Déu dels Dolors[modifica]

La capella de la Mare de Déu dels Dolors, possiblement del segle xvi, era un magatzem on es guardaven els grups processionals de Setmana Santa. La construcció està adossada al Palau Episcopal. Està coberta amb volta de creueria. L'exterior era totalment arrebossat.[4]

Des del 2014, la seu dels Arxius del Bisbat d'Urgell està situada a l'edifici conegut com l'església dels Dolors de la Seu d'Urgell, al carrer Parc del Cadí, darrere de la Catedral de Santa Maria d'Urgell. L'edifici, bastit al costat del Palau Episcopal, és de planta rectangular i està datat en el segle xvi, tot i que ha sofert diferents modificacions des de la seva construcció.

Referències[modifica]

  1. «La Seu d'Urgell: Els monuments». GGCC. L'Enciclopèdia. [Consulta: 14 maig 2012].
  2. Projecte i direcció a càrrec de Joan Bassegoda Nonell amb la col·laboració de Bibiana Sciortino i Mario Andruet, arquitectes.
  3. 3,0 3,1 «Palau Episcopal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 maig 2012].
  4. «Capella de la Mare de Déu dels Dolors». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 maig 2012].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Episcopal de la Seu d'Urgell