Sant Miquel de la Seu d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Miquel de la Seu d'Urgell
Església de Sant Miquel (la Seu d'Urgell) 2.JPG
L'església i el claustre de la Catedral
Dades
TipusEsglésia
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlt Urgell
Municipila Seu d'Urgell
LocalitzacióPl. del Deganat, 17. La Seu d'Urgell (Alt Urgell)
 42° 21′ 26″ N, 1° 27′ 44″ E / 42.357344°N,1.462133°E / 42.357344; 1.462133Coord.: 42° 21′ 26″ N, 1° 27′ 44″ E / 42.357344°N,1.462133°E / 42.357344; 1.462133
BCIL
Església de Sant Miquel
IdentificadorIPAC: 38304
Modifica les dades a Wikidata

L'església de Sant Miquel, abans església de Sant Pere, és una església situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, és d'estil romànic i es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell. És l'únic edifici conservat del conjunt monumental motivat per l'iniciativa del bisbe Sant Ermengol abans del 1035. Les primeres notícies que hem tingut d'un temple en l'emplaçament on es troba, daten de l'any 840.


Història[modifica]

La primera església de Sant Miquel, dotada pel bisbe Sant Ermengol en el seu testament el 1035, va ser seu d'una canònica que al 1122 es va reorganitzar sota la regla augustiniana i la direcció d'un prior. Per raó de la decadència de la comunitat i la ruïna de l'església, va ser suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), que va donar els seus béns a la canònica catedralícia. L'església, ruïnosa, va ser donada al segle següent als dominicans. Aleshores hom traslladà l'advocació a l'església catedralícia de Sant Pere.[1] En aquest moment, va rebre la segona advocació, de Sant Miquel, quan la capella d'aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans. L'antiga església es trobava on avui hi ha l'església de Sant Domènec.


La capella[modifica]

La capella, disposa d'una porta que du al claustre i una altra a la façana sud que es totalment nova. Té planta de creu llatina: una nau amb transsepte; el transsepte té una capçalera formada per tres absis semicirculars, del qual destaca majoritàriament el central pel seu tamany, ornamentats exteriorment amb lesenes i arcuacions, la resta d'edifici no té decoració

L'absis, esta cobert per volta de canyó perpendicular a l'eix de la nau. La nau disposa d'una coberta de fusta aguantada per 3 arcs apuntats, els quals provenen d'una reforma realitzada en època gòtica. Aquesta coberta, va quedar amagada durant un temps per una construcció feta sota seu però va tornar a quedar al descobert gràcies a unes obres de restauració realitzades a finals del Segle XX. A l'altar podem trobar una pedra que conté reliquies de Sants, que procedeix de la Catedral de Santa Maria. Presenta una decoració amb lòbuls semicirculars i de ferradura, molt similar a la que podem trobar també a la catedral de Girona. Als dos costats del presbiteri trobem dos capitells reaprofitats com a base d'unes tauletes.

A l'exterior de la capella, als murs nord i sud, hi trobem dues finestres típiques del segle XI amb columna i capitell, pel que fa a la finestra del mur nord, sembla original, però la del mur sud, es totalment nova. Al mur de l'oest del braç sud del transsepte, hi trobem una altra finestra de les característiques anteriorment mencionades tot i que va ser tapada amb la construcció del campanar (campanar de planta quadrada) i solament es pot observar des de l'interior del temple.


El retaule i les pintures[modifica]

Els dos sants presideixen el seu retaule gòtic, avui conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El desembre de 2010 el Ministeri de Cultura d'Espanya va adquirir per 600.000 euros nou taules gòtiques d'aquest retaule pintat per Bernat Despuig i Jaume Cirera, per exposar-les al Mnac de Barcelona.[2]

També són en aquest museu les pintures murals romàniques del seu absis central, centrades per la figura del Pantocràtor rodejat amb els símbols dels evangelistes i, sota, les figures de diversos sants.[3]Aquest Pantocràtor, presenta la curiositat de trobar-se dempeus en comptes d'assentat com es habitual. A la part del mig de les pintures, hi podem trobar a Sant Andreu, Sant Pere, la Verge Maria, Sant Joan, Sant Pau i Santiago, tots dibuixats seguint patrons bizantins. Les finestres que es troben en aquest punt, estan decorades amb motius vegetals.


Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

«Sant Miquel de la Seu d'Urgell». [Consulta: 22 gener 2020].

«Claustre i Església de Sant Miquel». [Consulta: 22 gener 2020].

«Sant Miquel de la Seu d'Urgell - Monasterios de Catalunya». [Consulta: 22 gener 2020].

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Miquel de la Seu d'Urgell
  1. GGCC, la Seu d'Urgell: Els monuments.
  2. PALAU, M., Taules gòtiques, Diari Avui, 21/12/2010. Consulta 26/12/2010
  3. «L'aventura de completar un retaule». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 10. ISSN: 1695-2014.