Absis de la Seu d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Absis de la Seu d'Urgell
SantPere SeuUrgell MNAC-015867 0002.jpg
L'absis de la Seu d'Urgell es troba exposat al MNAC; en primer pla hi ha també l'altar de Tavèrnoles
Data creació dècada del 1100
Material fresco
Ubicació Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
Modifica dades a Wikidata

Les pintures al fresc conegudes com l'absis de la Seu d'Urgell són uns murals romànics que daten del segon quart del s. XII i procedeixen de l'església antigament anomenada de Sant Pere de la Seu d'Urgell (avui Sant Miquel i Sant Pere), la qual forma part del complex catedralici.[1] Actualment, els frescs originals s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya, ja que la Junta de Museus la va adquirir en la campanya de 1919-1923.[1] Mostra parts bastant desgastades.

Composició[modifica | modifica el codi]

El fresc representava una gran teofania inspirada en els llibres de l'Evangeli i de l'Apocalipsi. Seguint la interpretació bíblica, Crist se sosté dempeus dins de la màndorla central, amb la terra simbolitzada als seus peus.[2] Al seu voltant, l'escortaven les figures del tetramorf, però només es conserven pràcticament sencers l'àguila de Joan i el toro de Lluc. L'escena evoca tant l'ascensió de Jesucrist com el seu futur retorn triomfal a la fi dels temps, segons la creença cristiana.[2]

A la franja de sota (separada de Déu per una clàssica greca), s'hi representen successivament l'un al costat de l'altre Maria, mare de Jesús (curiosament amb una corona a la mà, que simbolitza el regne del cel, un element iconogràfic poc habitual) i els sants apòstols Pere (amb les seves claus), Andreu (amb la creu), Joan l'Evangelista (imberbe i amb el llibre) i Pau apòstol dels gentils, que assisteixen a l'aparició de Déu.[2]

Estilísticament, cal remarcar que el mural es va fer sota la influència d'estils diversos procedents tant de la Llombardia, com d'Occitània i el Peitieu.[2] La relació amb la pintura romànica catalana s'ha de cercar en la pintura sobre taula, per exemple en els frontals d'altar de la seu d'Urgell, d'Ix i en el de Tavèrnoles, —exposat, precisament, al MNAC junt amb aquest absis—.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Mnac.cat. Fitxa de l'obra
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya (en català). Barcelona: MNAC, 2004, p. 399 p. referència entre les 22-23. ISBN 978-84-8043-136-1. 
  3. Barral i Altet, Xavier. «Pintura preromànica i romànica». A: Art de Catalunya- Pintura antiga i medieval Volum 8. Barcelona: Edicions L'isard, 1998, p.117. ISBN 84-89931-06-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Absis de la Seu d'Urgell Modifica l'enllaç a Wikidata