La toilette

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaLa toilette
Ricard Canals - La Toilette - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Artista Ricard Canals i Llambí
Data creació c. 1903
Material pintura a l'oli i llenç
Dimensions Error de Lua a Mòdul:Convert a la línia 134: attempt to index local 'id' (a boolean value).
Col·lecció Museu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc)
Catalogació
Codi museu  003807-000
Modifica dades a Wikidata

La toilette és un oli sobre tela de 147 x 113,5 cm[1] realitzat per Ricard Canals i Llambí a París cap a l'any 1903, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]

Context històric i artístic[modifica]

Canals, condeixeble a l'Escola de Belles Arts de Barcelona de Joaquim Mir i Isidre Nonell, entre d'altres, va marxar juntament amb aquest darrer a París el 1897, on va romandre gairebé deu anys. Tot i que hi va arribar amb escassa formació, la seua entrada en el món artístic parisenc no li va ser gaire difícil. A les darreries del 1899, Paul Durand-Ruel, el prestigiós marxant dels impressionistes, es va interessar per la seua obra i va esdevenir el seu marxant. La relació professional amb Durand-Ruel, tot i que en part li va coartar la llibertat artística, ja que va haver de dedicar-se a pintar obres de temàtica espanyola que aquest marxant li demanava, li va permetre alhora tindre un coneixement directe de les obres dels principals impressionistes, la influència dels quals va marcar decisivament el seu futur artístic.[2]

Descripció[modifica]

La toilette, probablement la pintura més paradigmàtica d'aquest artista, evidencia amb rotunditat tot allò que Canals havia assimilat de l'impressionisme en general i de Pierre-Auguste Renoir en particular durant la seua llarga estada a París. Posteriorment, l'artista va evolucionar cap a plantejaments propers al noucentisme i fins i tot va fundar una de les associacions més destacades d'aquest moviment artístic, Les Arts i els Artistes, de la qual va ésser el primer president. Canals va participar amb aquesta pintura, i amb sis més, a la V Exposició Internacional de Belles Arts, celebrada a Barcelona el 1907, on va ésser adquirida pel col·leccionista Lluís Plandiura i Pou.[2]

Referències[modifica]

  1. Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 Cristina Mendoza a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 266-267.

Enllaços externs[modifica]