Frontal d'Avià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaFrontal d'Avià
MNAC.Barcelona - Romànic.Fontal d'Avià.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfrontal d'altar i pintura Modifica el valor a Wikidata
Creador(anònim) Modifica el valor a Wikidata
Creació1170 ↔ 1190
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentart gòtic Modifica el valor a Wikidata
Materialtremp
panel (en) Tradueix (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Dimensions107 (alçària) × 177 (amplada) × 7,5 (gruix) cm
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari015784-000 Modifica el valor a Wikidata

El Frontal d'Avià és una peça clau del romànic català. Es tracta del frontal d'altar original de l'església de Santa Maria d'Avià, a la comarca del Berguedà, tot i que actualment s'exposa al MNAC, mentre que a la parròquia hi ha una rèplica. La seva datació és de finals del segle xii. Se'n desconeix l'autor. És una de les obres més representatives de l'art del 1200 a Catalunya. El seu estil mostra la influència romana d'Orient del moment,[1] així com de la pintura anglesa, com es veu en l’impacte directe de models de miniatures derivades de la Bíblia de Bury St. Edmunds, el Saltiri de Winchester o el d’Eadwine,[2] i de l'art dels Croats.[1]

Composició[modifica]

Està pintat sobre fusta, amb tremp d'ou, estucats i colradures, és a dir, l’aplicació d’un vernís transparent tenyit de color groguenc que probablement imitava l’estètica del revestiment en plata de les icones bizantines.[3] Està dividit en cinc espais, presidits pel central, amb la Mare de Déu com a sedes sapientiae amb el nen Jesús a la falda i flanquejada per quatre escenes de la infantesa de Jesús: l'Anunciació i la Visitació, el naixement, l'Epifania i la presentació de Jesús al temple.[1]

La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractament dels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. Tant l'enquadrament com la separació dels compartiments està realitzada amb guix sobredaurat, imitant treballs d'argenteria.[4]

També és d’origen bizantí la posició de Maria en l’escena de la Nativitat, on apareix mig asseguda sobre un feix de palla.

Predomina el color vermell, color que representa la presència simbòlica del cos i la sang de Crist, completant un programa d’exaltació de la seva naturalesa humana i divina, amb la Mare de Déu com a figura simbòlica de l’Encarnació.

La segona meitat del segle XII és un moment en què el culte marià està en expansió per tot Europa i és en aquest context on s’ha de veure la sèrie de frontals amb temàtica mariana que van sortir dels tallers, dels quals és un clar exemple el frontal de Sant Vicenç d’Espinelves.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Frontal d'altar d'Avià | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 29 abril 2021].
  2. University, © Stanford; Stanford; California 94305. «Cambridge, Corpus Christi College, MS 002II: The Bury Bible» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2021].
  3. 3,0 3,1 «Frontal d’Avià. Catalunya-Espanya – Ars Memoriae» (en català). [Consulta: 29 abril 2021].
  4. «frontal d'Avià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • DDAA. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: Mnac i SCALA GROUP S.p.A, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontal d'Avià