Sedes sapientiae
Sedes sapientiae (llatí per «seu de la saviesa (divina)») és un concepte de l'art cristià derivat de les Lletanies lauretanes. En referència al tron de Salomó, esmentat a l'Antic Testament, denomina un tipus d'imatge que representa a la Mare de Déu amb l'infant Jesús assegut a la seva falda. Aquest tema, que simbolitza l'Església basada en la saviesa divina, és típic de l'art romànic.[1][2]
La invocació, "Seu de la Saviesa", es va originar al segle XII.[3] Molts dels primers cristians veien Crist com la Saviesa encarnada; per tant, en sostenir-lo a la falda, Maria es converteix en la "seu" de la saviesa.[4] Més tard va passar a formar part de les Lletanies de Loreto o de la Mare de Déu.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Wagner, Kevin; Naumann, M. Isabell; McGregor, Peter John; Morrissey, Paul. Mariology at the Beginning of the Third Millennium (en anglès). Wipf and Stock Publishers, 2017-04-24, p. 127. ISBN 978-1-5326-0143-9.
- ↑ Camille, Michael. Arte gótico (en castellà). Ediciones AKAL, 2005-11-22, p. 73. ISBN 978-84-460-1850-6.
- ↑ Santoro, Nicholas Joseph. Mary in Our Life: Atlas of the Names and Titles of Mary, the Mother of Jesus, and Their Place in Marian Devotion (en anglès). iUniverse, 2011-08-12, p. 223. ISBN 978-1-4620-4022-3.
- ↑ Bryson, Elizabeth G. Mary’s Titles: Biblical Reflections on the Titles of Mary in the Litany of Loreto (en anglès). WestBow Press, 2022-03-16, p. 54. ISBN 978-1-6642-6003-0.
- ↑ «Litany of Loreto». Catholic Encyclopedia. [Consulta: 23 agost 2025].
Vegeu també
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedes sapientiae