Confident de la Casa Batlló
| MNAC/MAM 156070 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | moble  |
| Part de | Casa Batlló |
| Creador | Antoni Gaudí |
| Creació | cap a 1907 |
| Moviment | modernisme |
| Material | Fusta de freixe |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
El Confident de la Casa Batlló és un moble dissenyat per Antoni Gaudí per a la Casa Batlló cap a 1907 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1] És un dipòsit de la CasaMuseu Gaudí, Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, 1991
Descripció[modifica]
Un arquitecte com Antoni Gaudí, que partia de la idea d'obra d'art total a l'hora de concebre la seva arquitectura, difícilment podia establir jerarquies entre les arts. Un capítol brillant i innovador en la seva producció el constitueix el mobiliari. En els conjunts dissenyats per a la Casa Batlló, Gaudí es mostra com un precursor dels dissenys ergonòmics i descobreix la llibertat de projectar trencant amb els repertoris acadèmics i anticipantse, de manera fortuïta, al disseny industrial, com faran altres arquitectes coetanis: Victor Horta, Charles Rennie Mackintosh o Eero Saarinen.
Les cadires de la Casa Batlló plantegen un tipus de seient, inèdit fins a aquell moment, que cerca les formes arrodonides que s'ajustin a la morfologia humana. Executades als tallers Casas i Bardés amb fusta de freixe, presenten formes anatòmiques que semblen modelarse a partir de l'empremta que deixa el cos en seure. Gaudí, així mateix, prescindeix de tota referència d'estil per deixar la forma nua, emfasitzant les vetes i les qualitats texturals de la fusta i deixant de banda els entapissats i les ornamentacions supèrflues, sovint a partir d'estilitzacions florals, que practiquen els decoradors que li són coetanis, com ara Gaspar Homar o Joan Busquets.
En l'àmbit del moble, Antoni Gaudí es va permetre algunes innovacions inusuals com el fet d'incorporar el ferro com a element de subjecció o d'ornamentació. N'és un bon exemple el banc litúrgic de l'església de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on utilitza la barra de ferro i s'avança a les propostes que anys després faran Le Corbusier, Mies van der Rohe, Walter Gropius o Marcel Breuer. La construcció d'aquest banc litúrgic, de planta trapezial i de dues places individuals, va anar a càrrec del fuster Tomàs Bernat el 1914, i és un dels darrers elements de mobiliari que Gaudí va dissenyar.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- DDAA. {{{títol}}}. Florència: MNAC, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9.
