Plein air (Casas)

Plein air

Plein Air (castellà)
Tipus	pintura
Creador	Ramon Casas
Creació	anterior a 1890
Mètode de fabricació	oli sobre tela
Moviment	modernisme català
Mida	51 () × 66 () cm
Col·lecció	Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Catalogació
Número d'inventari	010901-000

Plein air (Aire lliure) és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1890 i actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Exhibida a l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, Casas havia pintat aquesta obra l'any abans a París. Ja hi és conformat l'estil d'aquesta etapa del pintor, amb llums molt tamisades i tènues que reflecteixen, tanmateix, la immediatesa de la pintura a ple aire i figures ben delimitades, però evanescents. Allò que més destaca en el quadre, amb el qual Casas va obtenir el primer èxit significatiu a Barcelona, és la seva complexa composició espacial: els tres termes de profunditat estan assenyalats per la línia trencada que uneix la cadira buida a primer pla, la figura femenina que seu arran del vetllador i la masculina al fons. Com en Degas, l'enquadrament acusa clares influències de la fotografia, i el motiu, amb la relació no explicada entre els dos personatges, resulta embolcallat en un halo misteriós i poètic, molt del gust d'una certa pintura final de segle a la qual Casas no fou estrany.

Plein air és una de les pintures més paradigmàtiques de Casas i una de les que millor il·lustren el canvi que aquest artista i Rusiñol van introduir en la pintura catalana de finals del segle xix. Encara que Casas va utilitzar, quant al tema, alguns elements de l'impressionisme -recordem en aquest sentit L'absenta 1876 de Degas, La prune 1878 de Manet o Bevedora 1889 de Toulouse-Lautrec, les protagonistes del qual són dones al costat de la taula d'un bar en actitud absent-, la seva pintura d'aquell moment està en la línia de la pintura naturalista francesa. També cal destacar que es tracta d'una escena que transcorre a l'aire lliure i que incorpora el paisatge urbà com a teló de fons. La composició d'aquesta escena fugaç es resol d'una manera atrevida, ja que els elements del quadre semblen ultrapassar els límits de la mateixa tela i el color està tractat gairebé monocromàticament en una harmonia de grisos que emboliquen l'escena d'una certa boirina que difumina els contorns.

És lògic, doncs, que aquest tipus de pintures, que a més plantegen una instantània fugaç l'argument de la qual ha de decidir la imaginació de l'espectador, entrés en conflicte amb el gust artístic que llavors imperava a Barcelona. Però, això no va impedir, afortunadament, que Plein air, que junt amb Interior i examen de consciència formava part de la Primera Exposició General de Belles Arts de Barcelona, realitzada el 1891, s'adquirís amb destinació a l'incipient Museu Municipal d'aquesta ciutat, inaugurat el mes de gener d'aquell mateix any.

Exposicions rellevants

Llista incompleta d'exposicions rellevants:

• 2012- Bohèmes - París, Galeries nationales du grand Palais.

Bibliografia

• Faerna García-Bermejo, José María. Ramon Casas. Barcelona, 1997. Ed. Polígrafa, ISBN 84-343-0843-6.
• Doñate, Mercè; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X.