Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V
 | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Francisco de Zurbarán |
| Creació | Cap a 1640 |
| Mètode de fabricació | Oli sobre tela |
| Gènere | art sacre |
| Mida | 180,5 ( ) × 110,5[1] ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
El Siglo de Oro. The Age of Velázquez (en)  , Gemäldegalerie | |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 011528-000 |
| Catàleg | |
Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V és un quadre de Francisco de Zurbarán pintat cap a 1640 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya; va ser adquirit pel museu el 1905.[1]
Descripció[modifica]
L'efígie estàtica de sant Francesc es dreça en posició frontal a l'eix central de la tela justament quan emergeix de l'abisme obscur de la mort. Un potent focus de llum modela des de l'esquerra els volums i plecs del drap tosc que li oculta el cos, mentre que el rostre, amb la boca entreoberta i els ulls alçats cap al cel, apareix, entre llum i penombra, immers en la cavitat de la caputxa. Al costat dret, en la superfície de l'hàbit, figura l'estigma amb què el va obsequiar Crist.
Anàlisi[modifica]
Aquesta imatge sorprenent s'inspira en la troballa del cadàver incorrupte del sant pel papa Nicolau V el 1449 a la cripta de la basílica de Sant Francesc d'Assís. El jesuïta Pedro de Ribadeneyra va relatar l'episodi en el seu Flos sanctorum del 1599: «[…] estava en pié derecho […] tenía los ojos abiertos como de persona viva y alçados hazia el cielo […] las manos cubiertas con las mangas del hábito delante del pecho como las acostumbran traer los frayles menores […]». A començaments del segle xvii, Thomas de Leu va gravar l'escena i gradualment l'alegre poeta medieval es va transformar en un asceta post-tridentí, tal com volien presentar-lo els franciscans: un sant patró segons el criteri contrareformista que convidés a la penitència rigorosa. Zurbarán, sense escenificar la troballa de la mòmia de sant Francesc, es limita a mostrar, de manera abstracta i sense anècdotes, el cos intacte. Es coneixen tres versions d'aquesta invenció sortides del pinzell del mestre extremeny: aquesta meravellosa pintura, la del Museé des Beaux-Arts de Lió i la del Museum of Fine Arts de Boston.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa de l'obra 011528-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- ↑ M.M.C.. «Renaixament i Barroc». A: MNAC. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2012. Barcelona: MNAC, p. 171. ISBN 978-84-8043-136-1.
