Vés al contingut

Eduard Carbonell i Esteller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Carbonell i Esteller
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 2025 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Director Museu Nacional d'Art de Catalunya
24 juny 1994 – 29 setembre 2005 (dimissió)
← Xavier Barral i Altet – Maria Teresa Ocaña i Gomà →
Director general patrimoni cultural
setembre 1988 – 24 juny 1994 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art, professor universitari, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eduard Carbonell i Esteller (Barcelona, 20 de gener de 1946 - 18 d'agost de 2025) fou catedràtic en història de l'art, especialitzat en patrimoni cultural i museologia, i vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya. Posteriorment fou director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, entre 1994 i 2005.

Biografia

[modifica]

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Complutense de Madrid. Va marxar a Itàlia per ampliar els estudis i posteriorment es va doctorar en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona.[1]

Durant 16 anys va ser professor de la UAB. És catedràtic d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Girona i de la UAB. Entre 1988 i 1994 fou director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Va impulsar la Llei de museus, 17/1990, la Llei del sistema Bibliotecari de Catalunya, 4/1993, i la Llei de Patrimoni Cultural Català, 9/1993. Va ser director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (1994-2005), on va ser una figura clau per la seva consolidació i desenvolupament. Entre molts projectes i iniciatives, sota la seva direcció es van finalitzar les obres de rehabilitació del Palau Nacional obrint al públic les sales d'art Romànic el 1995, l'art Gòtic, el 1997, fins a la seva reobertura completa amb les col·leccions de Renaixement i Barroc i Art Modern, el 2004. Fou un dels responsables d'una exposició molt rellevant sobre l'obra de Caravaggio, amb 12 obres del museu, que va tenir lloc al mateix Mnac el 2005.[2] El gener del 2006 va tornar a la seva càtedra a la Universitat de Girona, on va dirigir el Màster Oficial en Gestió del Patrimoni en l'Àmbit Local fins al curs 2012-2013. Des del 1998 fins al 2012 va dirigir també el mòdul de Gestió del patrimoni del Màster de la Universitat de Saragossa. Ha impartit cursos i conferències sobre art medieval i patrimoni cultural i museus en diverses universitats de l'Estat espanyol, Mèxic, Itàlia i França, així com en museus espanyols i europeus.

Publicacions destacades

[modifica]
  • 1981 - L'ornamentació a la pintura romànica catalana, vol. I (tesi doctoral). Barcelona: Artestudi
  • 1997 - Les arts del romànic, Tresors medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya
  • 1999 - L'arquitectura religiosa a la Catalunya del segle ix al X, Catalunya a l'època Carolíngia. Art i cultura abans del Romànic
  • 2001- El Mediterráneo y el Arte. De Mahoma a Carlomagno (diversos autors). Jaca Book
  • 2005 - Reflexiones en torno a los museos, hoy, article en la Revista del Ministerio de Cultura[3]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Carbonell i Esteller
  1. ↑ Biografia al web de l'institut català de recerca en patrimoni cultural [Consulta 19/09/2010]
  2. ↑ Palau Vivas, Maria «Mnac, una llarga història». Bonart [Girona], num 124, 2-2010, p.27. ISSN: 1885-4389.
  3. ↑ Biografia a la web de la Universitat de Girona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Carbonell_i_Esteller&oldid=37225916»