Joan Estruch i Gibert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Estruch i Gibert
Joan Estruch Gibert.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 24 de juliol de 1943 (74 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Educació Llicenciat en Filosofia i Lletres, (UB), 1967
Doctor en Filosofia i Lletres, (UB), 1971
Activitat professional
Ocupació Sociòleg, traductor i professor d'universitat
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Estruch i Gibert (Barcelona, 24 de juliol de 1943) és un sociòleg català.

Biografia[modifica]

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona l'any 1967, i doctor per la mateixa universitat l'any 1971, després de cursar estudis de postgrau a la Universitat Catòlica de Lovaina (1968-1971). Professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des de l'any 1971 fins a la seva jubilació l'any 2013, i on va ser catedràtic de sociologia des de l'any 1989. Estruch va ser fundador i director del Centre d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR)[1] des de 1974, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l'any 1995.

Entre les seves publicacions, algunes traduïdes en diverses llengües, destaquen La innovación religiosa (1972); Plegar de viure. Un estudi sobre els suïcidis (1981); L’Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic (1993); Les altres religions. Minories religioses a Catalunya (2004) i Entendre les religions. Una perspectiva sociològica. En el vessant de la traducció, ha traduït al català obres sociològiques com l’Ètica protestant i l’esperit del capitalisme, de Max Weber, o La construcció social de la realitat, de Peter Berger i Thomas Luckmann.

El professor Joan Estruch ha mantingut una intensa relació amb diversos centres internacionals com l'Institute on Culture, Religion and World Affairs de la Boston University; la Conférence Internationale de Sociologie des Religions a París; l'Institut Max Weber de l'Acadèmia de Ciències de Baviera a Munic; la Fundació Joan March de Madrid; el Centre de Recherches Sociolreligieuses de la Universitat de Lovaina o el Department of Religous Studies de la Universitat de Lancaster.

Idees[modifica]

L'obra de Joan Estruch en el camp de la sociologia de la religió s'ha caracteritzat per combatre la tendència a quedar infeudada als interessos de les burocràcies eclesiàstiques, la inclinació a estudiar només les manifestacions institucionals de la religió i la tesi de la secularització ineludible de la societat. Des d'aquest triple punt de partida, la seva obra posa en dubte la tesi de la desaparició de la religió i defensa, en canvi, la de la seva transformació. Exemples del rigor de la seva aproximació al fet religiós són el seu estudi L’Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic (1993;[2] traduït a l'anglès l'any 1995) i l'elaboració del mapa religiós de Catalunya,[3][4] finançat per la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, a partir de l'any 2000.

Bibliografia[modifica]

Principals llibres publicats[modifica]

  • Estruch, J. (1972) La innovación religiosa. Ensayo teórico de sociología de la religión. Barcelona: Ariel.
  • Estruch, J.; Cardús, S. (1981) Plegar de viure. Un estudi sobre els suïcidis. Barcelona: Edicions 62 (traduït al castellà, l'any 1982, amb el títol Los suicidios, Barcelona: Herder).
  • Estruch, J.; Cardús, S. (1984) Les enquestes a la joventut de Catalunya. Bells deliris fascinen la raó. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Estruch, J. (1993) L’Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic. Barcelona: Edicions 62 (traduït a l'anglès, l'any 1995, amb el títol Saints and Schemers. Opus Dei and its paradoxes. Nova York: Oxford University Press)
  • Estruch, J. (1996) Secularització i pluralisme en la societat catalana d’avui. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans..
  • Estruch, J.; Gómez, J.; Griera, M.; Iglesias, A. (2005) Les altres religions. Minories religioses a Catalunya. Barcelona: Mediterrània.[1]
  • Estruch, J.; Griera, M.; (2007) De la secularització al pluralisme, o de quan la religió torna a estar de moda. Sabadell: Caixa Sabadell.
  • Estruch, J.; Fons Duocastella, C. (2011) Fills del Concili: retrat d'una generació de capellans. Barcelona, Mediterrània.[2]
  • Estruch, J. (2015) Entendre les religions. Una perspectiva sociològica. Barcelona, Mediterrània.[3]

Principals llibres traduïts[modifica]

  • Aron, R. (1994) Les etapes del pensament sociològic. Vol. I i Vol. II. Barcelona: Herder.
  • Berger, P. L. (1986) Invitació a la Sociologia. Barcelona: Herder
  • Berger, P. L. (1997) La rialla que salva. La dimensió còmica de l’experiència humana. Barcelona: La Campana
  • Berger, P. L. i Luckmann, T. (1988) La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder.
  • Claval, P. (1991) El mites fundadors de les ciències socials. Barcelona: Herder.
  • Mills, C. W. (1987) La imaginació sociològica. Barcelona: Herder.
  • Quivy, R i Van Campenhoudt, L. (1997) Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder.
  • Weber, M. (1984) L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. Barcelona. Edicions 62.

Premis i reconeixements[modifica]

  • 2006 - Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria investigadora,.
  • 2009 - Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària.

Referències[modifica]

  1. «Centre d'Investigacions en Sociologia de la Religió». [Consulta: 4 octubre 2014].
  2. Estruch, Joan. L'Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic. Barcelona: Edicions 62, 1993. ISBN 84-297-3640-9. 
  3. «Entrevista a La Nit i el Dia sobre el Mapa Religiós de Catalunya.», 15-12-2004. [Consulta: 4 octubre 2014].
  4. «Mapa de la diversitat religiosa». [Consulta: 16 febrer 2018].