Les set Arts Liberals

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaLes set Arts Liberals
Giovanni di Ser Giovanni Guidi, 'Lo Scheggia' - The Seven Liberal Arts - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Artista Giovanni di Ser Giovanni
Data creació dècada del 1460
Dimensions 50 (alçària) × 159 (amplada) cm
Col·lecció Museu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc)
Modifica les dades a Wikidata

Les set Arts Liberals és una pintura (tremp sobre fusta amb acabats d'or) de 50 x 159 cm[1] realitzat per Giovanni di Ser Giovanni cap a 1460, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]

Context històric i artístic[modifica]

El sentiment del Quattrocento florentí es manifesta en aquest frontal d'arca nupcial o cassone, el qual representa una al·legoria de clara intenció humanística, amb l'esment a personatges de l'antiguitat clàssica: Les set Arts Liberals, peça que forma parella amb Les set Virtuts (MNAC/MAC 64967), també del llegat Cambó. El 1940, Roberto Longhi va atribuir les obres al llavors desconegut mestre del cassone Adimari, o Mestre di Fucecchio, que avui s'identifica amb Giovanni di Ser Giovanni, dit "Lo Scheggia", germà petit de Masaccio. Tot i això, el 1990, Luciano Bellosi i Monica Folchi van creure que la taula de Les set Virtuts, de concepció més moderna, era obra del taller de "Lo Scheggia", i apuntaren que fou el seu fill, Anton Francesco dello "Scheggia", qui la va fer entre el 1465 i el 1470.[2]

Forma part del llegat Cambó (1949) i el seu número del catàleg al MNAC és el 64968.[1]

Descripció[modifica]

Les figures, emmarcades per una arquitectura de formes renaixentistes i amb fons de vegetació enjardinada, s'identifiquen mitjançant inscripcions i els seus atributs. Les Arts Liberals i les Virtuts estan acompanyades als peus per una figura que personifica les qualitats de cada disciplina o qualitat. D'esquerra a dreta, pel que fa a Les set Arts Liberals: la Lògica amb Aristòtil, l'Aritmètica amb Pitàgores, la Geometria amb Euclides, l'Astronomia amb Ptolemeu i el franciscà Roger Bacon, la Retòrica amb Ciceró, la Gramàtica amb Priscià de Cesarea, i la Música amb Tubal-Caín. Pel que fa a Les set Virtuts: la Fortalesa amb Hèrcules, la Justícia amb Trajà, la Caritat amb Marc Emili Escaure, la Fe amb Marc Atili Règul, l'Esperança amb Alexandre el Gran, la Prudència amb Soló, i la Temperança amb Escipió l'Africà.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 Joan Yeguas a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 192-193.

Enllaços externs[modifica]