Dones de poble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaDones de poble
dones de poble Modifica el valor a Wikidata
 Imatge externa no lliure
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoaquim Torres i García Modifica el valor a Wikidata
Creació1911
Mida755 (alçària) × 1.002 (amplada) cm
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya (Montjuïc) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari202509-000 Modifica el valor a Wikidata

Dones de poble és una pintura (oli sobre tela) de 75,5 × 100,2 cm[1] realitzada per Joaquim Torres i García l'any 1911, la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]

Context històric i artístic[modifica]

El paper de capdavanter de Torres i García en el noucentisme va tindre el doble vessant de teòric i de pintor. Com a teòric de l'art, va defensar la necessitat de definir un art nacional que entronqués directament amb el classicisme mediterrani, evitant al mateix temps un art massa local i les influències nòrdiques. Com a pintor, va contribuir decisivament a fixar les característiques fonamentals de la pintura noucentista, tot incorporant en la seua obra pictòrica el sentit monumental i decoratiu del pintor francès Pierre Puvis de Chavannes, que havia introduït l'herència grecollatina a la seua pròpia concepció plàstica. La seua influència, però, es va anar diluint en favor d'una pintura molt més personal.[2]

Fou adquirida el 1998 i el seu número de catàleg al MNAC és el 202509.[1]

Descripció[modifica]

Dones de poble, obra duta a terme amb anterioritat a les pintures murals del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, és una bona mostra del classicisme que Torres i García conreava aleshores i que responia als trets essencials del seu ideari. Feta a la manera d'una pintura mural, amb formes sintètiques, pinzellades planes, siluetes ben delineades, colors clars, fons de paisatge mediterrani i atmosfera de serenitat i harmonia, aquesta tela exemplifica l'evocació de l'Arcàdia. Pocs anys després, Torres i García va abandonar els postulats noucentistes en favor de l'avantguarda i va esdevindre una figura clau del constructivisme.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 Mercè Doñate a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 276-277.

Enllaços externs[modifica]