Eero Saarinen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1910 Kirkkonummi (Finlàndia) |
| Mort | 1r setembre 1961 (51 anys) Ann Arbor (Michigan) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de cervell ) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Finlàndia, Estats Units d'Amèrica |
| Formació | Académie de la Grande Chaumière escola d'arquitectura de Yale Universitat Yale |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Lloc de treball | Saint Louis Aeroport Internacional de Washington-Dulles Institut de Tecnologia de Massachusetts Aeroport Internacional John F. Kennedy |
| Ocupació | arquitecte, dissenyador |
| Ocupador | Office of Strategic Services |
| Membre de | |
| Moviment | Modernitat |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Lilian Swann Saarinen (1939–1953), divorci Aline B. Saarinen (1954–1961), mort de la persona |
| Fills | Eric Saarinen (  Lilian Swann Saarinen)Eames Saarinen (en)  ( Aline B. Saarinen) |
| Pares | Eliel Saarinen i Loja Saarinen |
| Germans | Pipsan Saarinen Swanson |
Premis | |
   | |
Eero Saarinen (20 d'agost de 1910 - 1 de setembre de 1961) fou un arquitecte estatunidenc d'origen finlandès. Nasqué a Kirkkonummi, Finlàndia. El seu pare fou el conegut arquitecte Eliel Saarinen. Quan tenia 13 anys, els seus pares emigraren als Estats Units.[1]
Saarinen estudià inicialment escultura a l'Acadèmia de la Grand Chaumiére de París i posteriorment arquitectura a la Universitat Yale.[2] Rebé una beca per viatjar de nou a Europa, on s'estigué un parell d'anys. De tornada fou professor d'arquitectura a l'Acadèmia d'Art Cranbrook. El 1937 començà a dissenyar mobles en col·laboració amb un soci, i foren objecte de premis pel Museu d'Art Modern de Nova York. Posteriorment dissenyà també mobles per a la companyia Knoll, que es convertiren en clàssics.
Com arquitecte Saarinen treballà a l'estudi del seu pare fins que aquest morí. Saarinen es va fer famós pels seus dissenys de línies corbes, especialment a les cobertes dels seus edificis, amb les quals aconseguia dotar-los d'una gran lleugeresa visual. Se l'associa freqüentment amb el que s'ha denominat arquitectura internacional. Un dels seus edificis més representatius i coneguts popularment és la terminal de la TWA a l'aeroport Kennedy de Nova York.[3]
Obres principals[modifica]
- Arc Gateway (St. Louis)
- Aeroport Internacional d'El·linikó
- Auditori Kresge, Institut de Tecnologia de Massachusetts (Boston)
- Edifici Bell Laboratories (Holmdel, New Jersey)
- Edifici de la CBS (Black Rock, Nueva York)
- Teatre Vivian Beaumont, Lincoln Center (Nova York)
- Aeroport Internacional Washington-Dulles (Washington)
- Terminal de la TWA, Aeroport Kennedy] (Nova York)
- Centre Tècnic de la General Motors (Worren, Michigan)
- Ambaixada dels EUA a Oslo
- Ambaixada dels EUA a Londres
- Església North Christian (Columbus, Indiana)
- Estadi d'Hoquei David S.Ingalls a la Universitat Yale (New Haven, Connecticut)
Referències[modifica]
- ↑ «Eero Saarinen | American architect» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ «Eero Saarinen's Life and Legacy». [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ «Spotlight: Eero Saarinen» (en anglès), 20-08-2017. [Consulta: 15 desembre 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eero Saarinen |
- Arquitectes estatunidencs
- Arquitectes del moviment modern
- Arquitectes finlandesos
- Professors d'arquitectura
- Persones de la regió d'Uusimaa
- Alumnes de la Universitat Yale
- Alumnes de l'Académie de la Grande Chaumière
- Alumnes de la Yale School of Architecture
- Morts a Ann Arbor
- Morts de càncer als Estats Units d'Amèrica